1

Jesús M. Tibau: l’espectacle de la vida a cop de dietari

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Entrevistar als amics és fàcil. Al Jesús Tibau el vaig conèixer el 2007, quan la febre dels blogs començava a envair Internet. Aquest tortosí d’adopció, fill de Cornudella de Montsant, és tot un col·leccionista de paraules lligades que porten sempre a explicar petites grans històries. Expert en narrativa curta, no fa el lleig a altres estils literaris perquè beu i viu de manera constant de les síl·labes i els verbs, de les metàfores i els aforismes. Ha publicat 17 llibres i ens comenta que en té una dotzena més a casa, esperant a convertir-se algun dia en obra editada.

El Jesús M. Tibau aquest divendres, a Can Boada de Tarragona.

Avui ens hem retrobat a la ciutat de Tarragona, a un espai tan especial com és Can Boada, casa dels mítics entrepans i de milers d’anècdotes que només el seu propietari sap. L’Eduard Boada de Ganzell Edicions i el Jaume Llambrich de Petropolis ens hi han convocat a mitja dotzena d’afortunats que hem fet petar la xerrada de manera prèvia a la presentació del nou llibre del Jesús M. Tibau. Coeditat per ambdues editorials, porta per nom “L’espectacle de la vida” i, us ben asseguro, és fidel al títol. Conversem amb l’autor asseguts a la barra de Can Boada menjant pastissets de Tortosa i assaborint una bona copa de cava fred.

Jesús, arribes a Tarragona, ciutat que coneixes d’altres vegades, per a presentar un llibre que, en aquest cas, no és de narrativa curta com ens tens habituats. Aquesta és una col·lecció d’aforismes, de pensaments lleugers…

És una mica de tot. És no ficció, digues-li si vols dietari o llibre de viatges per la vida. Jo el definiria més com un dietari on he anat escrivint, dia a dia, tot el que em passa pel cap. A vegades, en un dia puc escriure tres apunts i estar una setmana sense escriure’n cap.

Hi ha aforismes que et venen al cap mentre passeges pel carrer, coses que veus. Jo convido a tothom a tenir aquesta actitud que tinc, i que la tinc gràcies a ser escriptor, que consisteix en passar per la vida com a espectador, traient-li suc perquè en el fons no deixa de ser un espectacle.

Hi ha una franja de temps concreta en aquest llibre? Has marcat com a inici un dia en concret?

No, va començar un dia qualsevol que és quan vaig iniciar l’exercici d’apuntar-ho tot. De fet, va començar sense voler ser un llibre. Jo tinc un bloc obert des de l’any 2006 i, com tu bé saps, al bloc hi vas posant coses, el vas alimentant amb petites coses. Fins que un dia, al cap de cinc o sis anys, te n’adones que allí hi tens molt de material perquè hi has abocat moltes coses, i veus que allò no s’ha de perdre i ho pots publicar.

En aquest punt és quan entro en contacte amb el Jaume Llambrich de Petropolis i, tot parlant del tema, va nàixer el primer dietari. A partir d’aquell moment, ja sabem que tot allò que penjo al bloc o poso a les xarxes socials, algun dia es convertirà en un llibre.

I aquest llibre té una mica de la feina feta i la feina nova oi?

Exacte, perquè recull els dos primers dietaris que vaig publicar amb Petropolis més una tercera part que és on vaig contactar a l’Eduard Boada de Ganzell Edicions per preguntar-li si ell em publicaria tota la tria dels tres dietaris.

Vista l’experiència, tens previst a partir d’ara compaginar la publicació de llibres de narrativa curta amb dietaris?

És que aquest llibre vàrem decidir tancar-lo un dia però després, per diversos motius, es va prolongar la cosa i hem anat afegint més textos. Vull dir que jo vaig sumant textos i es pot donar continuïtat. Vaja, que aquest dietari s’acabarà quan m’acabi jo.

Parlant del bloc que abans citaves… ets conscient que deus ser l’únic blocaire dels que vàrem iniciar-nos a meitats dels anys 2000 que encara mantens l’espai obert i actualitzat?

N’hi ha més, el que passa és que ja no ens seguim com abans i en certa mesura hem perdut el contacte. Però jo veig que hi ha gent que va penjant coses al seu blog. Jo el continuo actualitzant perquè em serveix molt per a consultar coses. Tot allò que penjo al Facebook ho penjo al blog, soc una persona molt disciplinada i, tot junt, fa que allí ho trobi tot perquè ho tinc endreçat, amb les seves etiquetes.

A mi em serveix molt i penso que l’aparició dels blocs és fonamental a la meva vida com a escriptor.

VISITEU EL BLOG DEL JESÚS FENT CLIC AQUÍ