Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)
A Lectures Rebels hem començat l’any amb molta força llegint l’assaig “Jo, els homes, els detesto”, de l’escriptora francesa Pauline Harmange.
Aquest llibre va assolir molt de ressò el 2020 quan un assessor del ministeri d’Igualtat francès va intentar censurar-lo. Fruit d’aquest intent de censura, el llibre es va donar a conèixer, les vendes es van disparar i va ser traduït a més de quinze llengües (una d’elles, el català).
És un manifest feminista d’unes 100 pàgines en el qual l’autora exposa d’una manera molt clara, honesta, valenta i irònica les raons que tenen les dones per a detestar els homes. I és que no ens en falten! Aquestes raons són exposades al llarg dels diferents capítols, incidint en temes tant provocadors i compromesos com l’androfòbia, la síndrome de la impostora, la trampa de les relacions heterosexuals monògames o la sororitat.
Explica que durant segles, les dones hem patit i seguim patint violència masclista, discriminació i menysteniment. També explica que els homes com a tals, no volen renunciar als seus privilegis que moltes vegades impliquen precisament el dret a maltractar les dones. En aquest sentit, defensa que l’androfòbia (sentiment negatiu envers la gent masculina en conjunt) pot ser la via per a deixar enrere aquesta submissió i violència cròniques que patim.
També exposa que les dones vivim diàriament esclafades sota el pes de la importància masculina, a l’haver estat educades per a dubtar de nosaltres mateixes constantment, ja sigui a la feina, amb la parella o amb les amistats. A aquesta situació, ella proposa que quan a les dones ens assalti aquest sentiment, ens repetim aquesta frase: “Tingues la confiança d’un home mediocre”. La Pauline creu que ha arribat l’hora de deixar de sentir-nos culpables i de permetre’ns tenir alguns defectes!
Continua exposant que encara s’educa a les nenes per a que de grans tinguin relacions heterosexuals monògames i siguin mares, quan poder per a moltes dones aquesta no és la opció desitjada ni la que aporta més benestar personal.
El llibre acaba amb un cant a la sororitat, a la importància de que les dones s’uneixin i es donin suport per a fer front a la discriminació, construint relacions sòlides i d’ajuda mútua.
En definitiva, ens trobem davant d’un llibre que el que proposa és que les dones traiem els homes del centre de les nostres vides. Ens hi atrevim?
