1

Joan Maria Vidal: “Fem comèdia perquè arriba a tothom però sempre col·loquem un missatge potent a les nostres obres”

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Els grecs, dels quals en tenim un gran llegat, sabien que el teatre era un element indispensable de cultura i aprenentatge. El món i la historia, que han estat sempre canviants, han mantingut certes essències i, per fortuna, la del teatre no ha mort.

A molts pobles, igual que hi ha l’ajuntament o l’església, hi ha el casal, l’associació de jubilats i el grup de teatre. De fet, la vida social ha de ser així perquè sigui rica i Altafulla no és diferent. Aquí el grup es diu Treateràpia i va nàixer la primavera del 2017. El Joan Maria Vidal, que és president de la companyia, director de les obres que escriu com a autor i que interpreta com a actor, té part de la culpa de tot plegat. De fet, hi ha culpes que sempre són bones i quan porten a generar cultura, buscar culpables és un plaer.

El Joan Maria va crear, amb la seva amiga Laia, el grup Treateràpia l’any 2017.

Hem conversat amb ell sobre els inicis del grup teatral, al voltant de les dues obres que han estrenat i sobre el bagatge que suposa crear, modificar, canviar i convertir escenes i personatges. Hem fet una bona estona de teràpia asseguts a la terrassa de la Perla, fent el cafè, rient i compartint un moment de primera.

Joan Maria, posa’ns en antecedents i explica’ns quan neix Treateràpia i a què respon la seva creació.

Sempre havia fet teatre en diverses companyies, com a actor, i feia temps que em rondava pel cap escriure una obra de teatre per explicar coses a la gent i fer-lo trontollar la consciència a través del teatre i els missatge que pots transmetre en cada guió. Llavors, un dia parlant amb la meva millor amiga, la Laia, vam parlar del tema, li vaig explicar la idea, ella em va animar i va ser quan vaig anunciar a través de les xarxes socials que muntava un grup de teatre amb seu a Altafulla i que buscàvem gent amb experiència teatral. Entre el meu anunci i la difusió que se’n va fer a Altafulla Ràdio i a la Plaça del Pou, vaig tenir diversos candidats amb qui em vaig entrevistar. Ells, els qui vaig escollir, van ser els qui van portar a escena l’obra “Pla de xoc” a la Violeta per Sant Martí, al novembre del 2017, mesos després d’haver fundat la companyia.

Perquè Treateràpia?

El grup el vàrem crear al març del 2017 i li vàrem posar aquest nom perquè d’alguna forma el teatre i la teràpia van com a lligades, tant per al públic que veu l’obra com pels actors que la desenvolupen. En ambdós casos crec que el teatre és una bona teràpia.

Va ser complicat fer la primera obra?

Els inicis sempre són complicats i ja saps que mai és fàcil jugar a casa. Nosaltres vam apostar per fer una preestrena abans d’estrenar de manera oficial, convidant a la premsa i a persones que volíem que veiessin l’obra abans, i aquella acció ens va servir de molt per donar-nos a conèixer. Al final vam aconseguir el rècord d’assistència a la Violeta, omplint els dos dies i posant més de 270 persones a cada representació.

A partir d’aquí ens vam dedicar a trucar a moltes portes dels pobles veïns i, malgrat que encara no ens coneixien, vam fer bastants bolos. Fins i tot la vàrem representar al festival de Montblanc i al festival de teatre amateur de Girona que és el més gran de la península.

Com ha anat creixent el grup, quina evolució ha tingut?

Tot s’ha anat consolidant amb el temps. A la primera obra, la Laia i jo fèiem papers principals i la resta de grup tenia rols secundaris i terciaris. Ara, quan he escrit “Crema cremada” he canviat els papers de manera que els altres actors han assumit els papers principals i nosaltres dos ens hem situat en un pla terciari. Cal generar aquest tipus de sinergies al grup per aconseguir que tothom se senti ben adaptat i sàpiga què suposa ocupar un rol o un altre dalt de l’escenari.

Assaig, el passat mes de març, per la preestrena que havien de fer al teatre del Catllar i que es va suspendre pel Covid-19.

Amb la preestrena i estrena de “Crema cremada” heu tingut problemes perquè just quan tocava, va arribar el maleït Covid-19.

Com no es podia estrenar a la Violeta per les obres i l’espai de CEIP La Portalada no complia amb els requisits, es van buscar altres alternatives i finalment l’obra es va poder veure al teatre del Catllar. També l’hem estrenat recentment a Torredembarra, posant 216 persones un diumenge a la nit; a la Pobla de Montornès on varen venir 206 persones; i ara estem pendents de molts ajuntaments que per facilitar que es puguin fer les seves festes majors, habiliten espais exteriors per convertir-los en platees des d’on veure i fer teatre.

Heu optat per definir-vos com un “grup de comèdia”. Això és bo? No us estigmatitza d’alguna manera i us tanca portes?

És cert que quan vaig començar amb la companyia vaig dir que faríem obres còmiques, com també ho és que hi ha actors de Treateràpia que em demanen coses diferents com ara musicals. Però hem de ser sincers i saber on som. Tarragona no és Barcelona, ni és Girona, ni tan sols és Reus. Cal reconèixer que hi ha poca cultura de teatre, ens trobem gent que és el primer cop que venen a una representació teatral i que després en surten encantats. Però amb la comèdia anem a molts llocs i tota la gent ho entén.

La comèdia és més mengívola, la gent no vol escoltar problemes i ve a riure. Ara, també és cert que dins de la comèdia que fem aprofitem l’obra per col·locar algun missatge molt potent. Amb “Pla de xoc” era un missatge de cara als polítics i amb “Crema cremada” és un missatge més personal, però en les dues ocasions ha arribat a l’espectador.

Un moment de l’assaig que Treateràpia fa en un garatge particular, seu actual del grup.

De cara als assajos, com us organitzeu? Quan assageu i quants dies?

Actualment som una entitat d’Altafulla, amb seu a la Violeta, no tenim local ni lloc d’assaig i quedem en un garatge privat. Assagem cada dilluns de 19h a 22h i quan arriba una estrena intensifiquem el ritme. Pensa que al grup hi ha gent d’Altafulla, el Catllar, Torredembarra i Masllorenç.

Tu ets el director de la companyia però, ets qui talles el bacallà en tots els sentits? Quan heu de fer una obra, qui decideix quina obra es fa, qui tria els papers?

(somriu). Sí, sóc president, director, actor i autor. És cert que vaig muntar el grup i que tenia l’obra al cap, que vaig anar a buscar els actors que em faltaven i que altres ja els tenia a prop. D’alguna manera vaig fer alguns dels papers a mida pel propi actor i això no era tasca fàcil. També recordo que quan vaig portar-los el document final i el van llegir, es van posar a aplaudir.

De moment les obres les he triat jo i he escollit als actors. Ara, també és cert, com et deia, que faig el personatge adaptat a l’actor. Per tant, si que és cert que una mica em toca fer-ho tot a mi però sempre escolto als altres.

Foro de grup de la companyia.

L’obra “Crema cremada” fa poc que l’heu presentat al FITAG, el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona. Com ha anat i què us ha representat com a experiència?

Pensa que nosaltres estrenàvem al març i FITAG era a l’agost però llavors va arribar el confinament, de manera que ens vàrem conformar amb anar fent assajos online. Però de cop i volta ens diuen que estem seleccionats pel festival de Girona gràcies al text. FITAG va tenir en compte a les companyies que no havien pogut estrenar pel Covid-19.

Allí, al FITAG, vam ser la primera companyia en omplir la platea sencera. Ja hi havíem estat al 2018 i teníem bones crítiques, de manera que tot suma i això ens va ajudar. La gent ens va aplaudir molt, se’ns va felicitar i els crítics van ser bons parlant de l’obra. Penso que ens ha anat de primera a Girona.

Però prendre part en un festival així pot arribar a tenir un sabor agredolç perquè et sotmets a la revisió de crítics teatrals, d’un públic més exigent que el que pots tenir en altres moments. D’alguna manera, te la jugues en aquesta aposta que, per altra part, és del tot necessària.

Exacte. Em fas pensar en el moment abans d’actuar perquè molts actors i actrius ens concentrem i agafem energies per iniciar la representació. Però sempre hi ha qui ve i et diu “no sé perquè estic al teatre, aquest moment és terrible, no vull fer-ho més” i en canvi, quan acaben, el seu nivell d’adrenalina és altíssim i es menjarien el món.

Preestrena de “Crema cremada” al Centre Cultural del Catllar, el passat 12 d’agost. Foto de JC Borrachero.

Aquesta obra, Crema cremada, l’esteu fent girar moltíssim. Heu estrenat a Torredembarra i la Pobla de Montornès, teniu previstes estrenes a Reus (14 de novembre) o al Creixell (29 de novembre). Deu n’hi do.

Sí, i estem tancant les representacions al Pla de Santa Maria, i al Poblenou. També hem trucat a les portes d’alguns festivals com Terrassa, Alcoi o Mequinensa. L’obra ens funciona i té molta vida per endavant. I de fet, ens agradaria molt estrenar a Altafulla però no sabem què ens passa aquí.

L’anterior govern ens havia promès un local a la Violeta però l’actual ens diu que això no és possible perquè només hi ha dos locals i un el volen per posar les cadires mòbils. Nosaltres el local només el necessitem per posar els nostres elements d’escenografia i ens faria falta només poder assajar allí. Pensem que podríem estrenar l’obra a la plaça de l’Església sempre i quan es pogués preparar bé. També he dir que tampoc hem anat a dir-los al nou ajuntament “volem actuar a Altafulla” però també penso que és trist que mai siguis poeta a la teva pròpia terra.

Molts altafullencs que ens han vist actuar ens diuen obertament, pel carrer o a través de les xarxes socials, que ens volen veure a Altafulla però, com et deia, no depèn ja de nosaltres només. De fet, “Pla de xoc” la van fer tres vegades aquí al poble, o sigui que tan malament no deuria anar, oi?

El moment no és fàcil perquè, fins i tot alguns actors de la nostra companyia ens han proposat la idea de “treure Treateràpia d’Altafulla” quan veuen que no funciona la relació que hauríem de tenir amb l’ajuntament. Nosaltres no demanem subvenció a l’ajuntament perquè pensem que ens podem autofinançar i perquè és una forma que ens espavilem més, però si que necessitem alguna ajuda en altres sentits.

Preestrena de “Crema cremada” al Centre Cultural del Catllar, el passat 12 d’agost. Foto de JC Borrachero.

Què més vindrà després de “Crema cremada”? Treballes, treballeu en noves obres?

Com a dramaturg em passa quelcom que no m’havia passat amb “Pla de xoc”. En aquella primera obra era el director i l’actor protagonista, de manera que m’havia de preparar molt cada escena i cada representació. Ara aquí soc un actor terciari i surto un minut al principi i cinc al final.

Per tant, aquesta segona obra la gaudeixo de manera molt diferent, des de darrera de l’escenari i, fins i tot a alguns pobles on l’hem representat, m’he pogut posar entremig del públic assegut i observant d’una manera diferent, escoltant els comentaris de la gent i vivint el moment com no l’havia viscut abans. Pateixo menys nervis, perquè el director està nerviós fins l’últim minut abans de començar, de manera que quan s’aixeca el teló poca cosa pot fer.

Ara em passa que la part de dramaturg ja se’m desperta. Quan fèiem “Pla de xoc” no em vaig posar a fer res i no vaig pensar en una nova obra fins que l’havíem fet rodar el suficient. Ara ja començo a omplir la paret del meu despatx de noves idees boges que sé que acabaran amb un desig que tinc i que passa per dirigir i protagonitzar. Estic a Eòlia on assisteixo a cursos i classes, de manera que em preparo a fons per al futur més immediat.

NOTA: Aquesta és la primera part d’una entrevista molt interessant que hem fet al Joan Maria Vidal i que té una segona part on conversem amb ell amb un caire més personal. Molt aviat la podreu llegir.