Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet
Una ciutat plena d’història com Tarragona, és plena de llegendes que l’envolten, de personatges que les protagonitzen, edificis, espais, elements i tants factors que s’hi sumen. Recollir les llegendes és tot un art i, de fet, és també necessari per incorporar aquest llegat a la memòria escrita i oral dels temps actuals però, sobretot, dels que vindran.
Portada del llibre sobre les llegendes de Tarragona que també ha il·lustrat el propi autor.
El periodista Joan Noguera va començar a recollir aquestes històries amagades o desconegudes en molts casos. Les enviava als amics i els amics se les passaven entre ells. Al final, es va crear la llegenda que el Joan recollida llegendes i això no era pas una llegenda urbana perquè, ara i gràcies a Silva Editorial, tot queda recollit en un llibre i ja ningú podrà esborrar-ho.
Conversem amb el Joan per saber-ho tot al voltant d’aquesta història de les llegendes, amb l’objectiu que el llibre us cridi l’atenció i l’incorporeu a la vostra biblioteca ara que s’acosta Sant Jordi i cal apostar, com la resta de l’any, pels autors i les editorials de casa.
Joan, d’on et ve la passió per les llegendes i com reculls les primeres?
No tot són llegendes, en el llibre. De fet, la qüestió és que m’agrada compartir coses que he vist, en converses privades, etc. El cert és que soc una mica “rotllo” i m’he de controlar. Però en les meves tertúlies, la gent parava atenció, i feia preguntes; tenia curiositat, i una cosa porta a l’altra…
Les primeres surten de coses que m’havien explicat, de molt petit, que les havia sentit… i després vaig anant a buscar més fonts i més detalls sobre dubtes que tenia.
Com has anat fent la collita de llegendes que t’ha portat fins aquí?
De mica en mica. Les escrivia d’una en una i les enviava a un grup d’amics sense cap intenció de publicar-les. Ni tan sols les signava. Ells, al mateix temps, ho reenviaven a amics seus.
Es va crear una xarxa que jo no controlava, però devia ser important, perquè, jo mateix sovint rebia la “fitxa” que havia fet, que me l’enviava algú que no sabia que n’era l’autor.
Quin tipus de llegendes reculls? Quina temàtica o temàtiques tenen?
La primera part són llegendes tradicionals, però que tenen diferents versions, i jo incloc totes les que he pogut conèixer. Les llegendes sobre el nom de la Platja del Miracle, o del Pont del Diable, que tenen diferents històries… I d’altres.
Després, n’hi ha algunes sobre fantasmes que, diuen, hi ha a diferents punts de la ciutat. I moltes curiositats desconegudes per a la majoria de Tarragonins. De fet, crec que no hi ha cap tarragoní de soca-rel que no es pugui sorprendre d’alguna curiositat que desconeixia i surt en aquest llibre.
Tarragona dona, per tant, com per a recollir un centenar de llegendes?
Dona per més. Quan ja es maquetava el llibre jo seguia buscant. És un entreteniment que m’agrada.
Quina t’agrada més de totes les que has recollit i publicat?
No sé pas què dir… Hi ha algunes històries que no les vaig incloure, perquè no em motivaven, o, potser, perquè no eren massa populars i poc curioses. Ja vaig fer una selecció prèvia, i les que hi ha m’agraden a mi, i sembla que a altres persones, també…
El periodista Joan Noguera, autor del llibre, amb la seva obra.
Primer, quan les enviaves als amics, què et deien?
No gaire cosa. Alguns em preguntaven d’on ho havia tret. Molts, ni sabien que jo n’era l’autor. També n’hi havia que col·leccionaven les fitxes que els enviava…
I perquè vas decidir passar a l’acció i fer el llibre?
Perquè alguns receptors, amics, m’ho van suggerir i em van animar a fer-ho. No és fàcil publicar un llibre, i penso que el més important no és publicar, sinó que et llegeixin, i, això ja ho feien.
Al final vaig decidir-me, i un parell d’editorials locals van rebutjar la iniciativa, però en Manolo Rivera, d’editorial Silva es va mostrar molt entusiasmat des del principi, va esperonar-me per ampliar el contingut. Li estic molt agraït.
Estàs content del resultat i de la resposta?
No me l’esperava. Sovint em truquen amics, que n’han comprat uns quants exemplars per a regalar als seus familiars, perquè els faci una dedicatòria.
La cosa ha funcionat i això vol dir que a la gent li interessen les llegendes i, de pas, una part de la història de la ciutat oi?
Aquest no és un gran llibre. No és literatura, i el contingut són curiositats que he expressat de manera molt resumida. Cada història té moltes més coses que jo no recullo per no cansar el lector. Jo, de formació, soc publicitari, i en publicitat s’ha de dir molt en poques paraules.
Cada història planteja un esquema senzill i, si el lector té més interès, hi ha suficient informació perquè pugui seguir el rastre i conèixer més detalls que no desenvolupo. Als tarragonins els agraden les històries de casa seva, i més si són senzilles i populars. Jo no soc historiador. Fujo de textos erudits, perquè no tinc prou base. Però el poc que sé, procuro manifestar-ho de manera fàcil.
El llibre va adreçat a algun públic en concret? Hi ha un perfil marcat de gent interessada per aquestes llegendes o és variat?
El llibre és popular, i no passa d’aquí. M’ha cridat l’atenció que, fins i tot, els agrada als petits. Tinc coneixement que algunes escoles d’infantil i primària l’han comprat per afegir-lo a les seves biblioteques, i l’han recomanat als alumnes. I adults, i avis, sé que hi tenen interès. M’agrada que sigui del gust de tothom.
Segueixes recollint llegendes? Hi haurà una segona part, un segon llibre?
Cada cop em costa més trobar-ne de noves, però, ara mateix, ja en tinc una quinzena més, que segueixo enviant-les als amics, com feia abans. Alguns em pregunten si preparo un nou llibre. No és la intenció, però si aconsegueixo recollir-ne un altre centenar, tenint en compte l’acollida que ha tingut aquest llibre (que ja duu unes quantes edicions), és clar que tornaré a provar de fer-ne un altre. Però requereix temps, i no tinc pressa.
