Joan Vinyets: “no es tracta de ser més homes o més dones sinó de ser més humans i per humanitzar el món cal feminitzar-lo”

Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet

Els homes i les dones compartim uns valors intrínsecs a l’ésser humà: la cooperació, les cures, l’empatia, la intel·ligència social… Però al llarg de la història, aquests valors s’han atribuït exclusivament al rol femení. Hi ha moltes veus, però, que reclamen un canvi, perquè la societat patriarcal, que atorga a l’home el predomini i l’autoritat, i que es basa en l’individualisme, la productivitat ferotge, l’agressivitat o la desigualtat, no ens fa feliços.

Foto de Joan Vinyets, autor de “Un món en clau F”.

El llibre “Un món en clau F” de l’antropòleg Joan Vinyets, editat per Eumo, ens mostra noves dinàmiques de creació de riquesa i de productivitat basades en els valors que tradicionalment han identificat a les dones.

Pioner a Europa en l’aplicació conjunta de l’antropologia i el disseny per a la innovació basada en persones, a més de desenvolupar projectes d’investigació sobre tendències, consum i aspectes culturals relacionats amb la innovació i el disseny a Àfrica, Amèrica, Europa i Àsia; Joan Vinyets és el nostre convidat per parlar d’aquest interesantíssim llibre que us recomanem llegir.

Joan, aquest llibre fuig de donar protagonisme concret a la figura dels homes o de les dones de manera concreta, en l’àmbit diguem biològic. Quin és el plantejament que hem de tenir en aquest sentit com a societat?

Un plantejament en clau de persones. En tant que persones, que formem part de la Humanitat, homes i dones som iguals. El científics calculen que les diferències genètiques entre els dos sexes són d’un 3 %. Per tant, podem afirmar que som més iguals que diferents.

Encara que hi ha algunes diferències genètiques que afecten la configuració del cervell, això no fa que les dones o els homes siguin més o menys intel·ligents. En l’àmbit de la neurobiologia, estudis com el que s’han fet a la Universitat de Tel-Aviv confirmen que el cervell no té sexe: no existeix un dimorfisme neuronal femení o masculí, sinó que en el cervell de cada persona coexisteixen característiques considerades tant d’un com de l’altre gènere.

Masculí i femení són fruit d’una construcció social i cultural no pas biològica. Són més les similituds que allò que ens separa com a homes i dones – totes som persones humanes. La principal barrera es la construcció cultural del gènere segons el sexe, res a veure amb la base biològica. Fruït de l’educació oblidem que dones i homes no naixem amb unes capacitats diferents. Mitjançant aquest procés d’enculturació i els models, es va creant la “construcció social del gènere”,…i acaba determinant els rols i les tasques….Totes les persones saben cuidar, estimar, emocionar-nos, col.laborar, empatitzar…només cal posar-ho en valor i de practicar-ho.

I de quina manera s’aplica tot això al món empresarial que, històricament, és molt paradigmàtic i selectiu quan es tracta de no diferenciar?

Precisament pensant en aquest sentit, en clau de persones i de talent. De fet avui dia les empreses que volen innovar necessiten atreure persones amb talent, coneixements i determinades habilitats, i el talent no diferencia entre sexe ni gènere. Per ser més competitives, per innovar necessiten el treball en equip, la col.laboració, cuidar a les persones que hi treballen per no perdre aquest talent i això requereix de nous estils de lideratge on per exemple la intel·ligència emocional, els valors i actituds i juguen un rol principal. Uns estils de lideratge i comportament que sempre s’han associat a la dona però que tots nosaltres tenim, podem cultivar i posar en pràctica.

De fet, expertes com Barbara Fredrickson, psicòloga social investigadora del Positive Emotions and Psychophysiology Lab (PEPLab) a la University of North Carolina, han manifestat la importància de les emocions positives a l’hora de potenciar i facilitar uns repertoris més grans de pensament i d’acció en les persones. Les seves investigacions es refereixen al fet que les emocions positives afavoreixen el desenvolupament de patrons de pensament més integradors i flexibles, cosa que comporta la generació de respostes innovadores.

En aquest sentit, una de les emocions humanes positives que tenen més importància és l’amor; aquesta és la base de tota la motivació. La rellevància de la connexió emocional de l’amor també la reivindica Fredrickson en el món de les organitzacions i les comunitats, atès que quan una persona no se sent cuidada i amb possibilitats de poder créixer i ser reconeguda, el seu compromís i lleialtat disminueixen.

Hi ha llocs, espais, nuclis de treball on els homes encara són majoria i les dones no hi tenen cabuda. Es pot canviar això?

Si, només cal pensar en aportació de valor. En clau de persones i de talent tal com hem comentat anteriorment, doncs el talent i el coneixement no tenen ni sexe ni gènere. De fet existeixen investigacions que ens demostren això fins i tot en llocs de treball que sempre han esta considerats només per els homes.

En un context de treball molt masculinitzat com les plataformes petrolíferes, els resultats de les investigacions realitzades per l’equip de professors de la Universitat de Harvard i Stanford Robin J. Ely i Debra E. Meyerson en les plataformes d’extracció del petroli van posar de manifest que en aquests llocs de treball on es promou el culte del “mascle” de l’agressivitat i la força), sovint els treballadors corrien riscos associats a aquesta idea de “masculinitat”, cosa que solia traduir-se en més accidents. En canvi, al cap d’uns quants anys de “feminització” de la seva cultura i formes de treball, els resultats van mostrar que la taxa d’accidents havia baixat un 84 % i havien augmentat la productivitat i l’eficiència.

Perquè una part important de la societat encara no entén que les diferències entre els homes i les dones són mínimes i que estem molt més a prop del què ens pensem? Falta pedagogia?

Perquè som fruit de com hem estat educats i dels models que hem vist a la societat, a la família, a casa, a l’escola, en el cinema, la publicitat, les videojocs, a l’esport…; per tant, no només es tracta d’una qüestió de pedagogia. En el nostre marc mental i full de ruta cal sempre mantenir una idea força central: masculí i femení són fruit d’una construcció social i cultural no pas biològica. Són més les similituds que allò que ens separa com a homes i dones – totes som persones humanes. La principal barrera es la construcció cultural del gènere segons el sexe, res a veure amb la base biològica. De fet, per aquest motiu moltes persones consideren “natural” que les dones cuidin. Pensen que estan més preparades biològicament, però s’oblida que el determinisme biològic no existeix.

Fruït de l’educació oblidem que dones i homes no naixem amb unes capacitats diferents. Mitjançant aquest procés d’enculturació i els models, es va creant la “construcció social del gènere”,…i acaba determinant els rols i les tasques de cada dia. En aquest sentit, són importants investigacions com les de Richard Davidson, del Centre per a la Recerca de la Universitat de Wisconsin, que han trobat proves científiques que la cooperació i l’amabilitat són innates en la ment humana, i no només d’un determinat sexe, però que s’han d’entrenar i cultivar. Són unes competències bàsiques universals que existeixen i han existit al llarg de la història i en qualsevol cultura.

On cal que cali més aquest missatge pedagògic, tenint en compte que el raonament és del tot comprensible si es crea el discurs adequat?

Cal treballar al nivell micro, meso i macro apel·lant a tota la societat a co-responsabilitzar-se’n com a tasca col·lectiva i clau per el nostre futur, planeta i societat: calen lleis, marcs normatius, programes de promoció, sensibilització i difusió, reconeixement de bones pràctiques, incentius i premis, així com potenciar una educació amb nous currículums i recursos per promoure capacitats socials i ètiques que ens permetin treballar junts i transformar el món amb aquest valors en clau F. Evidentment, però, en aquest sentit, penso que es fonamental el fet d’entendre l’educació com una tasca col·lectiva, pública. Es tracta d’un repte transversal que comença des de l’acció individual i on tots ens hem d’implicar, doncs es un procés de construcció col·lectiva

Penso que són molts inspiradores aportacions com les que ja fa anys ens va fer el psicòleg Jean Piaget en relació a l’educació: L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que són capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que són creatius, inventius i descobridors, que poden ser crítics, verificar i no acceptar, tot el que se’ls ofereix.

Fins a quin punt ajuda o perjudica el fet que l’actual societat estigui sotmesa a la presa de decisions ràpides que sovint comporta reduir el temps d’anàlisi i reflexió? No estem precisament en un moment on l’individu, en general, s’atura a escoltar per aprendre o qüestionar-se segons què.

Penso que en la forma de prendre decisions, independentment de la seva velocitat, un aspecte fonamental són els valors i actitud sobre les quals es fonamenta. En aquest sentit la Covid19 ens va deixar prou evidencies de com un lideratge en clau de valors més “femenins” van donar uns millors resultats. Diaris i mitjans importants de tot arreu van destacar un fet molt significatiu: entre els països que van tenir els primers èxits en la lluita contra la pandèmia, hi destacaven aquell amb líders femenines. Països com Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Hong Kong, Taiwan, Suïssa, Alemanya, Noruega i Nova Zelanda tenien en comú que estaven dirigits per dones i el fet de compartir històries d’èxit en la gestió de la pandèmia amb taxes de mortalitat molt més baixes

Un món amb una major presència de les dones en la presa de decisions seria un món més equitatiu, més empàtic? Fins a quin punt canviarien les coses?

La idea important en el llibre es que no es tracta de més o menys homes o dones en la pressa de decisions sinó que- independentment del sexe i el gènere- totes som persones amb unes determinades capacitats, coneixements i habilitats. Evidentment que aquesta consideració pressuposa la plena igualtat de condicions, però partint sempre d’una idea fonamental: no es tracta de ser més homes o més dones sinó de ser més humans i per humanitzar el món cal feminitzar-lo; es a dir promoure unes determinades maneres de fer que – tot i que de forma interessada històricament s’han associat a les dones- on intrínseques a qualsevol persona.

Penso que la història ens ha deixat bons exemples de com els estils de lideratge no són una qüestió d’home ni de dones sinó de persones amb determinats valors i actituds. Pensem en els estils de lideratge que van suposar els de Margaret Thatcher o Nelson Mandela. Per tant, un futur en clau F pot ser aplicat per canviar i actuar de forma nova al món a tots els nostres àmbits de la societat, als negocis, a la política, a l’esport, a l’educació, etc. En la mesura que existeixen un seguit de pautes culturals pròpies que promouen la cura, l’amor, l’hospitalitat i l’anti-utilitarisme, es lògic utilitzar-les en qualsevol àmbit i per part de qualsevol persona, independentment del seu sexe i gènere.

Quins són els conceptes a canviar per aconseguir equilibrar la balança o donar un gir a l’actual situació que ens porti a un canvi de paradigma?

Al final del llibre, intento sintetitzar aquells conceptes clau que fruit de les converses, investigació i observació s’han anat repetint i que , des de el meu punt de vista, poden ser útils per donar un gir a l’actual situació. Es tracta d’actuar considerant la importància de l’empatia i de posar-se en el lloc de l’altre, de saber escoltar i respectar les persones, de comunicar. La preocupació per respectar i cuidar les persones i, per això, per fomentar una gestió, treball i relació més horitzontal i humana, amb una clara orientació cap a les persones. Cuidar més i agredir menys. Recordar sempre que, com a persones, tant homes com dones, tenim les mateixes capacitats i habilitats i que només cal posar-les en pràctica.

Hem de re incorporar un discurs social dedicat a promoure un futur millor per a tothom; per això hem de ser cuidadors, promoure el bé comú. Models de creixement basats en visions més humanitàries i amb clares finalitats socials, en les quals poder ressituar elements fonamentals com ara el vincle comunitari, la reciprocitat, el benestar i la cura per les persones si la naturalesa.

Gender equality concept. Male and female symbol on the scales with balance on blue background. minimal style, 3d render.

Quina resposta està tenint aquest llibre fins ara? Quins inputs has rebut?

Hem fet diferents presentacions en àmbits diversos (cultura, empresa, economia, gastronomia, oci, comunicació, comerç…) a Barcelona i altres ciutats, on tens l’oportunitat de poder parlar amb persones que han llegit o estant llegint el llibre i els seus comentaris són molt positius i engrescadors. A nivell general potser allò que agraeixen més es el fet d’aportar dades i exemples que ajuden a visualitzar, prendre consciència i reflexionar. També l’editorial Eumo m’ha comentat d’alguna Universitat que han fet una compra de llibre per la consulta dels des estudiants, per tant sembla que la resposta es positiva

No obstant, per poder copsar millor la resposta cal que puguem fer més actes per tot Catalunya amb mirades diferents, des de l’educació, la empresa, la cultura,…,  i així poder conversar sobre el llibre i conèixer més opinions. En aquest sentit, acabem de fer un acte a al Col.legi d’Economistes e Catalunya, i un altre a Vic en el marc del programa Fem DEO, impulsat per la Cambra d’Osona, el Consell Empresarial d’Osona i Creacció, i ara estem preparant un altre acte que possiblement farem amb el Gremi de Pastissers al Museu e la Xocolata.

T’han preguntat mai què fa un home com tu defensant les bondats de « feminitzar el món » ?

La veritat es que no. Tenia ganes de poder compartir un punt de vista fruit de la meva experiència professional i aportar element per la reflexió sobre la necessitat de canviar l’actual model. Penso que calen esquemes mentals i modus operandi nous per comprendre el món i habitar-lo i actuar d’una manera diferent, per poder establir unes altres relacions que permetin situar el benestar i la cura de les persones com a prioritat social, i per aquest motiu vaig decidir escriure el llibre, per aportar algunes idees i reflexions de cara a re formular una visió que ens ajudi a reorientar la nostra societat i el nostre desenvolupament cap a un model més sostenible i just, més humà.

Fer aquesta pregunta evidencia precisament que és necessari cert canvi?

Si i No, doncs el fet que una persona com jo aporti aquestes reflexions vol dir que el canvi ja s’ha iniciat i es possible. Tal com diu un savi proverbi xinès: Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un simple pas.