Joan Vives: “la millor recompensa és veure que a l’Hort de la Sínia la gent perd la noció del temps i es queda amb ganes de tornar”

⏱ 11 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

A la vida haurien de manar més els fets que les paraules, seria bo que els gestos tinguessin més valor que el fet de pensar en fer-los. Molta gent es passa els dies desitjant una vida que no aconsegueix i pocs són els qui, al final, poden dir que viuen com volen i treballen del que volen. El Joan Vives va fer un canvi a la seva vida el dia que va decidir tornar al lloc d’on venia, a la natura. A meitats dels noranta va crear l’Hort de la Sínia, un espai mediambiental que és el seu projecte de vida. Activitats escolars i per als adults, horts urbans, sortides per conèixer l’entorn del Gaià i tallers educacionals dibuixen el seu dia a dia.

El Joan, a qui vaig conèixer quasi als inicis d’aquest camí vital que us comento, és una persona tranquil·la, amable i acollidora, com la natura. Regala tot l’aprenentatge que sap i absorbeix de tu tot el coneixement que li aportes. Aquesta simbiosi tan humana és com aquella que ell té amb la terra. Per això és un plaer especial haver-lo entrevistat, un cop més perquè son ja unes quantes vegades, per fer balanç de la feina feta i lectura de futur.

Joan, vàreu començar l’any 1994, porteu 26 anys de recorregut i això ha anat creixent amb els curs dels anys fins arribar al moment actual. Mirant enrere, a hores d’ara, quin balanç en fas d’aquests més de 25 anys?

El balanç és molt positiu perquè al començament la idea era transformar el cultiu tradicional d’horta que feia mon pare en cultiu ecològic i crear un centre d’educació ambiental, però sense cap expectativa, només perquè ens agradava la natura i volíem incidir en aquest entorn. En aquests anys han passat moltes coses i, tot i que no teníem unes grans fites, podem dir que hem aconseguit quelcom important: que l’espai natural del Gaià s’hagi recuperat i que la gent vegi amb altres ulls tot aquest entorn natural. A més, aquí a l’horta hem divulgat el tema de la producció i l’alimentació ecològica com un pilar de la salut.

Per tant podríem dir que, tot i que no hi havia grans fites inicials marcades, hi havia uns eixos bàsics, com sempre quan fas un projecte, que s’han aconseguit. T’ha quedat alguna assignatura pendent?

L’eix basic era el canvi de filosofia de vida meva que passava per deixar una feina que feia que no m’agradava, que era molt monòtona; passar de tenir un jefe a poder treballar pel meu compte, a l’aire lliure, a la natura i mantenir aquest projecte i poder donar-li una altra dimensió. Estar més a l’aire lliure i amb contacte amb la natura, per a mi ja és una gran fita aconseguida, de manera que s’ha convertit en un projecte i una filosofia de vida.

Aquest plantejament que tu vas fer i que vas executar, és el que té en ment un 95% de la població mundial però amb el problema que per a ells acaba sent una utopia. Creus que és viable fer-ho realment? Es allò d’actuar com deien els romans amb el “facta non verba”, per fer valdre els fets i no les paraules.

Sí, jo crec que a vegades el canvi sempre ens fa por. M’ha vingut ara la imatge d’un programa de televisió, no sé quin era, però em va quedar molt clar. Era una entrevista que preguntaven a tota la gent que estava allà, què voldrien fer quan tornessin a néixer i tothom deia que farien coses diferents,  menys un que va dir “jo si tornés a néixer voldria fer el mateix que faig ara, perquè quan passa una etapa de la meva vida i estic fent alguna cosa que no em satisfà i no m’omple, doncs canvio d’activitat o de negoci o el que sigui”.

Jo crec que a la vida hem d’intentar tirar endavant els projectes i els objectius que ens fan sentir  amb nosaltres mateixos. En el meu cas, des del començament sabia que renunciava a una estabilitat econòmica i començava una cosa incerta, perquè fa 26 anys el tema de producció ecològica i dedicar-te a la educació ambiental era com una miqueta anar contracorrent. Llavors, si  et pots guanyar la vida d’això, doncs encara molt millor. I si aportes el teu granet de sorra  per canviar les coses, com és la filosofia del projecte, doncs encara millor també.

Fa un quart de segle hi havia paraules, adjectius i situacions que no eren previsibles, com ara la sostenibilitat o el concepte bio.  L’ecologia, en sí, no era previsible. Penso que en 25 anys hi ha hagut una evolució molt ràpida dels conceptes. Però, la mentalitat de l’ésser humà ha estat la mateixa?

Al meu parer, encara tot està anant molt lent, perquè estem en un moment molt crític per a la humanitat. I si no ens posem les piles i no canviem estructures, hàbits, a nivell individual i a nivell col·lectiu, ja anem tard. Estem damunt una crisi climàtica, tant amb el Covid i tot això, que jo crec que és una conseqüència del mal ús que hem fet dels recursos i de la utilització de la natura. Per tant, jo crec que és mes vigent que mai un projecte com aquest i que sí que hi ha gent que està conscienciada, però d’estar conscienciat a actuar, a ser proactiu i actuar vers la situació, costa més pel que dèiem, perquè vivim en una societat que marca una sèrie de ritmes i a vegades trobar temps per reciclar o  per fer altres accions que contribueixen a reduir la petjada, doncs ens costa.

Vàreu posar en marxa, per un costat l’Hort de la Sínia, i per l’altre, anys enrere, l’associació mediambiental. Inicialment, cavalcàveu junts en aquest procés i després, vàreu créixer evidentment de forma paral·lela tot i que conjunta. Però va arribar un punt en que es van bifurcar els camins tot i que no es van allunyar. En aquests moments quina és la relació que teniu?

Com dius tu, al 1994 vam començar a fer producció ecològica, al 1997 vam crear l’Associació perquè uns dels objectius de l’agricultura ecològica és tenir cura de l’entorn i nosaltres tenim la sort que estem al costat d’un espai natural. Llavors vam impulsar l’associació per a millorar tot aquest entorn i fins fa dos o tres anys hem crescut plegats. Són dos projectes que s’han fet grans i per sort l’associació, que inicialment només actuava al curs baix del riu Gaià i la zona de la desembocadura, ha anat ampliant-se a tota la conca del riu. Com hi ha mes gent que hi treballa, gent jove, doncs hi va haver un moment que vam decidir fer camins separats però continuar col·laborant. De fet l’Hort de la Sínia és una finca. Nosaltres tenim un acord de custodia amb l’Associació, el centre de cria de tortugues de terra que tenim a l’hort ho gestionem conjuntament amb l’Associació i també la visita guiada que fem l’últim diumenge de mes per a descobrir l’entorn natural d’aquí i de Tamarit, és una activitat conjunta. Diguem que són projectes germans que s’han fet grans, han fet la majoria d’edat, i ara fem camins separats però continuem estimant-nos i fent coses plegats.

Com a Hort de la Sínia, Vosaltres heu focalitzat l’esforç en l’educació ambiental. Inicialment ho fèieu pels nens petits i pels més grans però ara ho feu només per a adults, a través de diverses activitats. Com es tradueix això?

Doncs ha sigut una evolució també. Durant molts anys venien molts nens a traves de “Cel Rogent”, de les escoles de per aquí, la casa de colònies… i hem anat evolucionant. També ara, des de fa tres anys, estem enfocant el projecte a treballar amb adults, amb gent gran a través de Creu Roja i amb centres amb persones amb discapacitat. Durant dos anys, la Diputació de Tarragona ens va donar un ajut per treballar amb tots els centres de la província de Tarragona.

Diguem que ara seguim sent un centre d’educació ambiental però donem més èmfasis a la natura i benestar, perquè creiem que la natura és salut i és benestar. Volem transmetre que el simple fet d’estar a l’aire lliure, respirar l’aire, la brisa que es respira aquí, sentir els ocellets, tocar la terra, plantar… totes aquestes accions que el que fan és despertar els sentits, tenen un efecte sobre el nostre organisme, a nivell mental, a nivell físic, a tots els nivells.

Parlem d’horts perquè en teniu dos tipus, els horts socials i els horts familiars. En què es diferencien i a qui s’adrecen?

L’hort social terapèutic és un projecte conjunt amb l’Ajuntament d’Altafulla i aquí el que fem és gestionar una parcel·la amb tots els participants. La producció que surt d’aquesta parcel·la, que ho fem a través d’un curs i d’un taller de horticultura ecològica de temporada, la repartim entre els participants i si tenim excedents ho portem a Càritas d’Altafulla. És un projecte que està obert a tots els vilatans d’Altafulla i els divendres al matí ens trobem aquí. El que fem primer, abans de començar l’activitat pròpia de l’hort, és una dinàmica de consciència corporal amb la finalitat que et deia, de connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb la natura que ens envolta per estar més presents i estar més arrelats. Això fa que gaudim més de l’experiència del contacte amb la terra i amb les plantes.

Per un altre costat, tenim el projecte dels horts familiars d’autoconsum. En aquest cas les famílies paguen una quota mensual i nosaltres el que fem és acompanyar en tot el procés a aquests famílies. Amb el preu els hi entra la terra, l’aigua, les eines, l’assessorament i participar d’altres activitats que fem a l’hort. Per a moltes famílies que participen d’aquest projecte des de fa temps, la seva vida ha canviat en els sentit que viuen més amb el ritme de les estacions, amb els productes de temporada, i han incorporat tots aquests canvis en la seva manera de fer i de viure.

Tot això ho complementeu amb altres activitats, amb cursos, amb tallers i sortides.. A hores d’ara, com us funciona? Què té més demanda? Què agrada més?

Els tallers que fem estan relacionats amb el disseny i planificació de l’hort. També fem tallers d’horts urbans, amb les taules de cultiu per a gent que té un petit espai a casa i decideix tenir un hort urbà. Després, també, els tallers que funcionen molt bé, són els de plantes aromàtiques i medicinals, tant per a dissenyar i crear jardins aromàtics com les propietats i usos d’aquestes per donar-li una utilitat en el dia a dia. I últimament un dels tallers que també estant agradant molt és el tema de les plantes silvestres, que en teoria serien les “males herbes” tot i que en el món ecològic no li diem males herbes”, perquè són plantes que serveixen de refugi i aliment per a molts insectes i moltes tenen propietats medicinals i es poden utilitzar per la cuina. Aquests tallers també estan sortint bastant últimament.

Aquí sumem, per altra banda, les sortides que feu per conèixer tot l’entorn del Gaià que, d’alguna manera i com sempre, ens cau a prop però és el gran desconegut, oi?

Sí, aquestes sortides de l’últim diumenge de mes ja fa 15 anys que les fem per a descobrir l’entorn natural de Tamarit. Enguany, amb l’Ajuntament d’Altafulla, hem iniciat un nou projecte que es diu “Descobreix l’entorn natural d’Altafulla” que consisteix en dues visites a la primavera i dues a la tardor. Una és sobre els arbres d’interès del municipi i l’altre és sobre els turons de Sant Antoni. Això és  fruit d’un treball que vam fer com a Associació Mediambiental la Sínia, fa uns 15 anys. Es va fer un inventari dels arbres d’interès i vam fer un llibret que va publicar l’Ajuntament. Després també vam fer un treball, un inventari dels valors naturals de Sant Antoni, a nivell de flora i fauna, que també es va publicar al centre d’estudis d’Altafulla. Enguany, amb el nou ajuntament vam apostar per posar en valor tot aquest patrimoni natural que és un gran desconegut per la pròpia gent del municipi de tota la vida i pels nouvinguts. Aquest es l’objectiu, donar a conèixer l’entorn natural més proper perquè respectem i estimem el que coneixem.

Joan, dins de l’Hort del la Sínia hi ha un espai que l’heu batejat com “Essència”, on l’usuari té contacte directe amb la Mare Terra, a través d’elements bàsics com són, el fang, la pedra, l’aigua, les herbes, els aromes.. Què és aquest projecte i a qui l’adreceu especialment?

Aquest és un projecte nou que va sorgir d’un casal d’estiu que vam fer amb persones amb discapacitat, amb nens, i el fet de fer banys de fang, estar amb contacte amb el fang que és una activitat lúdica però a l’hora té uns efectes sedatius perquè et relaxa i fa estar millor. Per tant, vam decidir amb una amiga que és arquitecte, dissenyar tot un espai, crear una sèrie de circuits als quals nosaltres li diem que és un Bio Spa a l’aire lliure, on es fan banys de fang, banys aromàtics i hi ha una sauna. Tot està fet amb bioconstrucció i tot és accessible per a totes les persones. Diguem que actualment les dues potes de l’hort serien, per un costat, fomentar els hàbits d’alimentació ecològica i, per l’altre, doncs els hàbits de consciencia corporal, les teràpies naturals, el contacte amb la natura i d’aquesta manera ajudar a la gent a sentir-se i trobar-se millor.

Joan, tu estàs content en conjunt de la feina feta al llarg d’aquest mes de 25 anys, a nivell personal?

Sí. Estic molt més que satisfet i realment em sento molt afortunat i molt agraït de poder treballar amb aquest projecte. També molt agraït amb els meus pares que són part responsable de que jo estigui aquí, encara que de petit m’obligaven a fer una cosa que no m’agradava, però després vaig donar a la terra un altre visió. Per a mi és un compromís mantenir i deixar aquesta finca millor de com me l’ha deixat la meva família. I ara, compartir aquest projecte amb la meva parella hi dona encara més sentit. Compartim el mateix espai encara que amb dos projectes diferents, perquè tenim maneres de funcionar diferents, però estem molt contents d’aportar el nostre granet de sorra i sobretot del retorn que rebem de la gent. Quan la gent ve aquí, quan fem activitats, ningú vol marxar. Pe a nosaltres la millor recompensa és veure que a l’Hort de la Sínia la gent perd la noció del temps i es queda amb ganes de tornar o fer mes coses.

Per acabar Joan, no oblidem que estem en un temps de pandèmia. Hem fet la entrevista amb mascaretes que és un símbol evident del que ens toca viure ara mateix. Quan es va fer la clausura, el confinament, es va dir que es donava un cert respir a la Terra, s’escoltava el silenci, s’escoltava la natura. Evidentment que, per la Terra, un respir de tres mesos va ser com una mil·lèsima de nano-segon però, creus que la gent ha entès realment alguna cosa amb el que respecta a l’entorn, a la cura de la natura, al fet de poder-se integrar dins de la natura? O tornem a estar com estàvem o tornarem a caure en el parany de com estàvem abans?

Jo crec que alguna part de la població sí que s’ha adonat que viure en una ciutat i tancats en pisos i sense aquesta connexió amb la natura, els hi aportava poc i els hi mancava alguna cosa. De fet, coneixem experiències, sobretot dels pobles de per aquí i d’altres amics, que arran del confinament i d’aquesta etapa estan canviant d’estil de vida, deixant la ciutat per anar al món rural i iniciant projectes o mantenint projectes que amb el teletreball també els permeten continuar amb les feines.

Jo crec que molta gent s’ha replantejat aquesta necessitat de connectar més amb la natura i amb el verd. La prova és el problema que hi ha hagut aquest estiu de la superfreqüentació dels espais naturals, perquè la gent té aquesta necessitat de natura. Crec que molta gent sí s’ha plantejat coses. N’hi ha d’altres que encara no han trobat aquesta necessitat, però crec que han de retornar a la natura perquè és la nostra casa i és la nostra essència, l’espai d’on venim. Si no respectem i no ens relacionem amb la natura d’una manera respectuosa i harmònica, anem malament.