Jordi Molinera: “El reconeixement per part de la UNESCO ens va fer veure que som un territori amb molt passat i molt potencial per endavant”

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Un dels emblemes del conjunt que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat avui fa 20 anys, és la vila dels Munts d’Altafulla. Els romans sabien què era viure bé i uns quants, no masses, ho aconseguien. Aquí, als Munts, tenien calma, sol i platja, el mar a tocar i el soroll de la gran ciutat, Tàrraco, a la distancia suficient per evitar-lo i per tornar-hi quan tocava.

Jordi Molinera en un ple de l’ajuntament. Al seu costat, la co-alcaldesa Alba Muntadas.

La dels Munts és una vila que té elements molt ben conservats, que per als arqueòlegs té molta rellevància i que, amb els anys i a base de feina pedagògica de les administracions, ha anat entrant a les cases de molts altafullencs i altafullenques. Quan ets als Munts, llegint i sabent com vivien els qui en van gaudir, tens una certa enveja sana. Ens hem de quedar amb la història d’aquells moments i formar-ne part com a simples espectadors que, en tot cas, són ben privilegiats.

Avui, que fa 20 anys d’aquella merescuda distinció per part de la UNESCO, parlem amb el co-alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, sobre la significació del monument i, especialment, per saber què va significar aquell dia i què ha comportat aquestes últimes dues dècades la distinció patrimonial dels Munts.

Jordi, l’any 2000, quan la UNESCO nomena el conjunt de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, tu erets molt jove. Què en recordes d’aquell moment?

Doncs si, era força jove: tenia 13 anys! Però recordo força el moment. A casa d’una tieta, ja des de ben petit, m’havia portat moltes vegades al Circ, a l’Amfiteatre, al MNAT… i d’alguna manera em va introduir la meva passió per la historia i l’època romana de casa nostra. Però recordo aquella il·lusió del territori per un reconeixement a nivell internacional, i també d’una certa descoberta per part de força ciutadania del patrimoni enormement valuós i que fins aleshores no coneixia prou.

Què creus que va significar per a una ciutat com Tarragona, que havia destapat part del seu patrimoni en dècades anteriors, la nominació de la UNESCO?

Possiblement va ser una victòria en autoestima, en valorar-nos més. Sovint Tarragona, i per extensió el Camp, crec que ens tenim nosaltres mateixos en poca consideració. I el nomenament, el reconeixement, per part d’una institució com la UNESCO segurament ens va fer veure que som un territori amb molt passat i molt potencial per endavant.

La vila dels Munts permet descobrir a fons com era la vida en aquest espai.

En el cas d’Altafulla, com Roda i Constantí, va sortir-ne beneficiada de la declaració. De quina forma ha afectat aquests anys aquesta insígnia patrimonial a la Vila dels Munts?

Doncs massa gent desconeixia que a Altafulla teníem una vil·la romana d’una importància enorme. Qui té al seu terme municipal una propietat imperial, on el mateix Emperador Adrià s’ho va fer casa seva? Per a nosaltres és un orgull aquest llegat històric, per això treballem per posar encara més en valor el conjunt de la Vil·la dels Munts i els Banys de Mar, un element patrimonial romà únic més enllà de la rodalia de Roma.

Creus que durant aquestes dues dècades s’hi ha treballat amb intensitat que tocava? Hi ha quelcom a retreure pel que fa a les actuacions realitzades o, més ben dit, que hagin pogut quedar pendents?

Hi ha hagut moments de tot. La crisi de 2008 va suposar una frenada a molts projectes, però per sort ara els podem reprendre. De fet a Altafulla ara la Generalitat invertirà 2M€ en una nova coberta per protegir millor el patrimoni romà, i des de l’Ajuntament estem treballant en un projecte de museïtzació dels Banys de Mar, a la mateixa platja.

En quin punt està ara la Vila dels Munts a nivell de conservació i manteniment?

Estem satisfets de que des del MNAT, responsables del bon estat de de la Vil·la, sempre tinguin un ull posat als Munts. Com deia, ja han començat els treballs per la nova coberta, fa uns mesos que s’ha millorat l’accessibilitat a diversos espais i a més ara mateix s’està treballant en la restauració de peces úniques. Entenc que la dita castellana de “sin prisa pero sin pausa” lliga molt amb com es treballa del MNAT, de manera molt professional però sense precipitar-se.

Visita del Director general de Patrimoni, Josep Manuel Rueda, als Banys de Mar al juliol de 2019. L’acompayen Mònica Borrell, directora del MNAT; i el coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera.

Es fa una molt bona tasca per difondre la realitat d’aquest monument a través de jornades de portes obertes, visites guiades, altres de teatralitzades… fins a quin punt s’ha difós entre la ciutadania altafullenca? Creus que hi ha bon nivell de coneixement del monument entre els altafullencs i altafullenques?

MNAT i Ajuntament intentem treballar el màxim de la mà per donar el màxim de visibilitat de les activitats que s’hi fan. Per exemple, la visita de les escoles del poble és ja un clàssic: els més petits en gaudeixen molt del passat romà d’Altafulla i són una porta perfecta per donar a conèixer més la Vil·la;  moltes famílies del poble van a la vil·la dels Munts perquè els seus fills hi han anat amb l’escola. Veuen el seu entorn privilegiat i la perfecta ubicació que té, i crec que comparteixen la idea de que els romans, com ells, van triar un lloc ideal per quedar-se a viure. Segur que hi ha altafullencs i altafullenques que encara no hi han anat mai, però és feina nostra continuar treballant en aquests espais i destacar-ne la seva singularitat i importància.

A nivell patrimonial, deixant a banda la vila dels Munts, hi ha altres espais a conservar com els banys de baix a mar, a la platja. Quina rellevància diries que té Altafulla a nivell arqueològic i quins fruits se li estan traient?

És un espai que em fascina. Hi havia anat milers de vegades, ja que els Banys de Mar estan als peus d’un dels miradors més bonics d’Altafulla, però mai hi havia caigut en que allò era patrimoni romà. Cap al 2014, quan jo era regidor de Cultura, l’arqueòleg del MNAT Pep Anton Remola m’hi va portar i m’ho va fer descobrir. És un luxe poder contemplar amb una visió nova, gràcies a l’explicació d’un expert, un espai que has trepitjat mil cops. Tenim un element del patrimoni romà únic, que només podem trobar a les rodalies de la Roma Imperial… i  a Altafulla. Això ens demostra l’enorme singularitat dels Munts. Al 2019 vam començar per abalisar l’espai, prohibint que la gent estiri la tovallola als Banys de Mar, i ara estem centrats en el projecte de restauració i museïtzació, sempre de la mà i el consell del MNAT.