La campana de vidre. Sylvia Plath.

Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)

El club de Lectures Rebels donem la benvinguda a la primavera amb la novel·la de Sylvia Plath “La campana de vidre”. La biblioteca de la Nou de Gaià acull la trobada per comentar aquest relat autobiogràfic de la poetessa estadunidenca que visqué a mitjans del segle passat.

D’origen humil, obté beques per accedir a prestigiosos estudis universitaris. La Sylvia (Esther Greenwood a la novel·la) és escollida junt amb un destacat grup de joves estudiants per a col·laborar en la redacció d’una revista de renom. Totes elles s’allotgen a un hotel i reben regals promocionals com ara vestits o perfums que són l’enveja de qualsevol joveneta. És aquí, a Nova York, on arrenca la història que ens ocupa.

Malgrat el reconeixement, la protagonista sent una angoixa incontrolable. Es troba presa en l’atzucac professional d’haver de triar entre la frivolitat de la feina i la seva passió més profunda, la poesia. En paral·lel, tot l’empeny a casar-se i trencar els seus somnis per dedicar-se en cos i ànima a la cura de la llar, el marit i les criatures. Aquesta és la campana de vidre que dóna el títol a l’obra i que fa sentir ofec a la Sylvia/Esther.

Al llarg de l’obra, descriu en primera persona les desigualtats entre néixer home i néixer dona; és ben conscient de les relacions de poder fins i tot en l’esfera íntima en què arriba a patir una agressió sexual. Amb una prosa intimista descriu com la campana de vidre la va ofegant fins a perdre la son, les ganes de viure i l’habilitat de llegir i escriure. La família, desesperada, malda per trobar una solució i la lliura a tractaments mèdics de dubtosa fiabilitat.

En aquest tortuós camí són nombrosos els intents de suïcidi. Una de les lectores rebels, no resisteix el relat amb tant luxe de detalls. Una altra, contextualitza el fatal destí de l’escriptora amb poc més de trenta anys amb el fenòmen que va conceptualitzar la Kate Millet: “El mal que no té nom”, l’elevada taxa de suïcidi entre mestresses de casa estaduindenques que, aparentment, ho tenien tot.

Les lectores rebels marxem cap a casa rumiant sobre la nostra pròpia campana de vidre i convençudes que participar en aquest club de lectura de ben segur ens ajudarà a fer-la miques.

Ens trobarem de nou, si ens hi voleu acompanyar, el proper diumenge 1 de maig a les 12h. a la biblioteca de la Nou de Gaià per posar en comú “Apegos feroces” de Vivian Gornick.