La cultura: de l’iceberg a la dula

Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet

El món i la societat han estat sempre tan canviants, que la cultura s’ha hagut d’anar adaptant com a concepte fins arribar al moment actual, en que està fragmentada i no es deixa analitzar ni en diagonal. Des del segle XIX i fins ara, les concepcions de terme cultura han estat masses. Els anglesos seguidors de l’antropòleg Boggs la consideraven una mena teoria, els qui admiraven al sociòlegs Durkheim i Mauss la concebien com un conjunt de fenòmens socials. Malinowski, a les primeres dècades del segle XX, va afirmar que la cultura s’assimilava a un sistema en equilibri estable on cada element té una funció definida. El marxisme afirmava que era la lògica que travessa el sistema social mentre els nous corrents lliurepensadors de finals dels vuitanta del segle XX , liderats de nou per antropòlegs i sociòlegs a més d’altres agents socials, ja han partit només de la base que aquesta, la cultura, beu dels hàbits, origen social i educació per acabar sent d’una forma o una altra.

Al final, amb una lectura transversal del concepte a través de la història, té lògica pensar que cada persona és cultura individual, en pròpia essència, i en funció dels seus coneixements i aprenentatges té el seu propi capital cultural amb el qual funciona de manera autònoma però amb l’obligació d’integrar-se a altres grups humans.

L’aprenentatge forçat des de la primera infància i que es prolonga a l’escola, precoç i insensible a les demandes de l’ésser, es distingeix d’aquell tardà, metòdic i accelerat que s’imposa cada persona a la maduresa. És aquí, en aquest estrat personal, que cada particular acaba sumat a aquell grup que més li interessa en funció del pòsit intel·lectual que es té.

Els qui exercim la veritable militància cultural que permet generar accions per a les masses -malgrat algunes masses siguin minoritàries- hem d’entendre el concepte de la cultura com a un element de proximitat però sense abandonar el prisma real que ens ha de portar a globalitzar, internacionalitzar, universalitzar les idees mínimes però conceptualitzant-les a l’alça. La cultura mai ha de restar, ha de convertir-se en un modus de pensament amb una perspectiva constructivista. Mentre l’administració segueixi remant per portar la concepció de la cultura al terreny només organitzacional, els qui la generem hem de vogar cap a l’altra riba, la que ens garanteixi fer teixit cultural a través del muscle intel·lectual d’una pocs elements que siguin els qui portin el pensament cap a altres compartiments, espais i àrees.

Jo, d’això en dic transhumància intel·lectual. Hi crec des de fa molts anys, m’hi moc de manera constant perquè considero necessària la transmissió dels coneixements a través dels territoris, sense caure en el parany del desconeixement dels idiomes, dels hàbits de convivència i les tradicions que són quotidians a territoris llunyans només geogràficament. Utilitzo la figura de l’iceberg com a metàfora per entendre les possibilitats que un observador té d’accedir a les dimensions culturals d’un poble que desconeix. Però, de la mateixa manera, aplico la praxeologia que m’ha obert sempre els ulls i m’ha permès avançar pel camí sense pensar que era una selva. És possible crear aprenentatge i portar-lo a bona praxis sense veure quina part de l’iceberg s’amaga sota l’aigua.

Les persones van trobant les seves pròpies aptituds a través dels coneixements apresos, convertint-se en elements de força a la humanitat o en detritus socials que tindran un trànsit terrestre innocu, insípid i incolor.

La cultura ens quedarà arrelada només amb llibertat, coherència i utilitat. Si ens podem emmirallar en ella, des de la humilitat i amb el repte de ser elements transmissors, podrem formar part de la dula -que no ramat- que farà possible la transhumància intel·lectual tan necessària en aquesta societat tan axiològica i tan poc pragmàtica en l’àmbit erudit, docte i incorporal.

Docendo discimus (ensenyant, aprenem).

 

Nota: Aquest article ha estat publicat al diari cultural Tarragona Cultura Digital i es pot llegir en AQUEST ENLLAÇ.