Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet
A l’era digital en què vivim, les xarxes socials han esdevingut una part integral de les nostres vides. Passem hores i hores lliscant per les nostres notícies, xatejant amb amics i seguint les últimes tendències. Tot i això, darrere d’aquesta aparent connectivitat, s’amaga una tendència preocupant: la indigència cultural.
Aquesta es pot definir com la manca de coneixements i perspectives culturals a causa de la dependència excessiva de les xarxes socials. Aquells que estan atrapats en aquest cicle viciós passen la major part del seu temps lliure en línia, consumint una gran quantitat de contingut que, majoritàriament, no té rigor informatiu i veracitat.
Una de les conseqüències principals d’aquesta indigència cultural és la incapacitat per discernir entre la informació real i les fake news. Amb la facilitat de compartir contingut a les xarxes socials, les notícies falses es propaguen ràpidament, i aquells que no tenen criteri per seleccionar les seves fonts d’informació són presa fàcil de la desinformació. Això pot tenir repercussions negatives en la presa de decisions informades i en la comprensió dels problemes socials i polítics de la realitat.
Una altra preocupació derivada d’aquesta indigència cultural és la manca d‘hàbit de lectura i la pèrdua de temps en interaccions superficials en línia. Les xarxes socials ofereixen una innombrable quantitat de distraccions i entreteniment instantani, cosa que porta a un menor interès per la lectura i l’adquisició de coneixements profunds. La cultura escrita, que ha estat una font de saviesa i enriquiment durant segles, s’està veient desplaçada per imatges fugaces i titulars cridaners.
És evident, doncs, que l’ús excessiu de les xarxes socials contribueix al sedentarisme i la desconnexió de la realitat. Passar llargues hores asseguts davant d’una pantalla limita l’activitat física i el contacte amb l’entorn. El món real esdevé una mera ombra de la vida virtual, on les interaccions es redueixen a comentaris i likes, sense una veritable connexió humana. Aquesta desconnexió amb la realitat pot portar a la pèrdua d’empatia i comprensió envers els altres, així com una disminució en la capacitat d’enfrontar els desafiaments de la vida quotidiana.
És fonamental reconèixer els efectes negatius de la indigència cultural i cercar solucions per contrarestar-los. L’educació en habilitats digitals i l’alfabetització mediàtica són aspectes clau per fomentar un ús responsable de les xarxes i una selecció millor de fonts d’informació. Alhora, és essencial promoure l’hàbit de la lectura i l’exploració de diverses formes d’expressió cultural per ampliar horitzons i enriquir l’intel·lecte.
La indigència cultural que sorgeix de la dependència excessiva de les xarxes socials és un problema creixent a la nostra societat. La manca de criteri per seleccionar fonts d’informació fiables, pèrdua d’interès per la lectura i la inversió de temps en interaccions superficials en línia generen una desconnexió de la realitat i un empobriment cultural. Per superar aquests reptes, és fonamental promoure una educació digital responsable i fomentar l’amor per la lectura i el coneixement a l’era de la informació.
Sense aplicar aquestes mesures, és obvi que la massa d’indigència, en constant creixement, ens acabarà menjant als qui encara col·laborar a generar un món culte, amb criteri i esperit crític.
