Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)
A Lectures Rebels ens trobem un cop al mes i intercanviem impressions sobre la lectura escollida. Tot sovint comentem també experiències viscudes, de manera que la funció de la lectura (que és terapèutica de mena) es veu multiplicada. Gràcies un cop més a la revista Altafulles per reservar-nos aquest espai per presentar-vos el club i la darrera lectura.
En aquesta ocasió la novel·la triada va ser L’amiga genial d’Elena Ferrante. En italià L’amica geniale, va aparéixer l’any 2011 i és el primer títol de la celebradíssima tetralogia formada per Història del nou cognom, Història de qui fuig i de qui es queda i Història de la nena perduda. Ha obtingut reconeixement mundial i s’ha pogut veure a les pantalles en format sèrie, també guardonada.
Al llarg de les 500 pàgines del llibre, l’Elena Ferrante dibuixa un retrat sentimental de l’amistat entre dues nenes – la Lila i la Lenù – , les acompanya fins a l’adolescència i en deixa entreveure l’edat adulta.
La història s’emmarca en un barri molt empobrit de Nàpols a vessar de violència, incultura i pobresa. Una violència que va in crescendo al llarg de la novel·la a mesura que les nenes entren a la pubertat i s’enfrenten a la realitat de ser dones a l’Itàlia postfeixista. En un elogi a l’educació i a la cultura, les protagonistes viuen l’escola com un refugi pel que han de lluitar mitjançant l’excel·lència acadèmica. De retruc, els neix l’amor per la lectura i l’escriptura. També és a l’escola on neix l’amistat que trena aquesta història.
Durant el debat ens va sorgir el dubte si es podia considerar lectura feminista o no perquè, tot i que l’amistat entre les dues noies és molt forta, ve carregada de competitivitat i enveja. Pensaments com ara quina de les dues serà la més guapa o quina la més llesta apareixen sovint en el diàleg intern de la narradora. Ara bé, després de posar-ho en comú vam trobar trets feministes com la sororitat envers la vídua boja que tothom rebutja després d’haver sigut utilitzada per un home casat (curiosament l’escàndol al barri es centra en la vídua que s’enamora de l’home casat mentre que el comportament de l’home no suposa cap retret social).
Com a tret de la lluita feminista hi trobem la denúncia de la violència cap a les protagonistes. Gairebé tots els personatges masculins, a mesura que van socialitzant-se i seguint el mandat social, desprenen a dojo una violència que posa en més d’una ocasió els personatges femenins en perill de mort. Precisament elles es veuen obligades a emprar la mateixa violència per sobreviure. I ho aconsegueixen gràcies també a la seva audàcia i al fet de saber que sempre hi ha l’amiga genial al costat.
Si us heu quedat amb ganes de llegir i de compartir, aprofitem l’avinentesa per convidar-vos a la propera cita lectora que serà dissabte 29 de maig a les 12 h i durant la qual debatrem el recull d’articles Beneïda la serp, de Sònia Moll.
Lectures Rebels
