7 min.

El següent reportatge que us compartim i que ha estat elaborat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i publicat a la seva revista TAG, parla de la rellevància arquitectònica que té el municipi de l’Arboç del Penedès i molt especialment al carrer Major que és l’arteria comercial d’aquesta població. Hi havíem estat a principis de l’any 2018 per conèixer a fons l’edifici de les Amèriques i vàrem tenir temps d’observar part de la resta del conjunt patrimonial de la vila, format per immobles com l’edifici modernista de Cal Freixes, Ca l’Escarrà, Ca l’Amiguet, Ca la Casimira o, ja fora del carrer Major, l’edifici de Cal Suriol o l’emblemàtica i popular Giralda de l’Arboç.

Imatge general del carrer principal de l’Arboç del Penedès on s’hi observa la seva riquesa patrimonal.

La llista del patrimoni arquitectònic d’aquest municipi de només 5.500 habitants la formen més d’una setantena d’edificis la majoria dels quals estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català i han estat inclosos també al registre de Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN) o al de Bens Culturals d’Interès Local (BCIL).

Pertanyen a èpoques variades, des del romànic medieval al gòtic tarda, passant pel barroc o, en la majoria de casos, al modernisme i l’eclecticisme. El recorregut que hem triat ens permetrà descobrir a fons els sis edificis citats anteriorment.

Imatge de Cal Suriol

El primer el trobem al número 1 del carrer de Sant Julià. Es tracta de Cal Suriol o Cal Marquet, un edifici modernista de principis del segle XX projectat per l’arquitecte Josep Bertran Miró.

L’edifici té tres plants i s’estructura en dos cossos de diferents alçades. Així els dos cossos comparteixen la planta baixa, i mentre un presenta dos pisos al damunt, rematats per un terrat amb barana ondulada d’obra i una torre mirador cilíndrica de coberta ceràmica de tipus cònic, l’altre cos d’edifici presenta potser la part més remarcable de l’edifici ja que té  una galeria lateral oberta d’arcs esglaonats de maó, recolzats sobre columnes helicoidals i amb terrassa a la part superior. És remarcable el treball de ferro forjat a les baranes del terrat i la reixa que tanca la part frontal de la casa. L’edifici utilitza també la ceràmica de colors en forma de trencadís, en garlandes florals que decoren les parts altes dels paraments.

Cal Freixes

Ara ens desplacem ja al carrer Major on, com hem dit, hi ha el gruix dels edificis catalogats de l’Arboç del Penedès. Ens aturem al número 31, davant de Cal Freixes que és una casa modernista imponent i molt coneguda perquè acull, als seus baixos, una de les pastisseries més populars de la vila. En aquest cas, és un edifici de tres plantes inaugurat l’any 1912. Els baixos tenen dues grans portalades d’arc decorades amb dibuixos d’alt relleu de motius vegetals. El primer pis, té una gran balconada amb una bonica barana que combina la pedra i el ferro forjat i amb dues portes balconeres. La segona planta consta de dos balcons amb una base un pèl ondulada i una barana de ferro. Aquesta casa fa cantó i pel que fa a la façana del carrer Pau Casals, també de tres plantes, cal destacar que els baixos tenen tres portalades i unes finestres més senzilles que les del carrer Major.

A nivell històric, Cal Freixes va ser seu d’un esdeveniment luctuós ja que davant d’aquest edifici va ser assassinat Mossèn Rafael Ribot l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil. Una placa commemora aquest fet i s’hi pot llegir: “Aquí morí el Rnd. Rafael Ribot, rector de Castellet el dia 8 d’agost de 1936”.

Ca la Casimira

Dues cases més enllà, al número 35 del carrer Major, ens trobem amb l’edifici de Ca la Casimira. Construït l’any 1980, és un edifici modernista de tres plantes amb els baixos renovats ja que han estat seu de diversos comerços, com ara una merceria. A nivell arquitectònic, direm que la  planta noble  té una tribuna tancada amb fusta, tota ella decorada amb rajoles de diversos colors que descriuen uns dibuixos florals. Hi ha també una barana i unes pilastres a sobre. Predominen els colors verds i daurats.

La segona planta té una tribuna sense tapar i s’hi observa una barana amb rajoletes decorades mitjançant motius vegetals i florals.  D’ella hi parteixen sis pilastres que sostenen una volta de canó col·locada de forma horitzontal.  L’edifici queda rematat per una estructura corba que té un ull de bou al mig i unes boniques baranes laterals en forma de mitja esfera. Es pot afirmar que Ca la Casimira és una interessant mostra a mig camí entre el modernisme i l’art decó, que estat restaurada amb gran encert. No hi ha cap dubte que, pels seus colors, és un dels edificis que més destaquen visualment del carrer.

Ca l’Amiguet

Entre mig dels dos edificis que us hem comentat, al número 33 del carrer Major, hi ha Ca l’Amiguet, immoble construït l’any 1887 i exemple clar de l’eclecticisme. Destaca per ser un edifici de grans proporcions. Té quatre plantes separades per cornises i els baixos tenen tres grans portalades. Dues estan ocupades per botigues i la central és el punt d’accés a la casa.

La planta noble presenta, al centre, una gran balconada de ferro forjat i dues mènsules que sostenen un timpà. A cada banda hi ha una tribuna de planta poligonal feta de pedra i decorada per motius vegetals. La segona planta consta al centre d’un balcó amb porta balconera d’arc semicircular i a cada costat i sobre les tribunes de la planta noble hi ha un balcó de base poligonal amb barana de pedra. La tercera planta presenta tres cossos verticals que contenen cadascun una finestra coneguda com a coronella.

A nivell històric, en el seu origen era una casa senyorial. Posteriorment els baixos es llogaren com a botigues i la resta de l’habitatge fou ocupat per diverses famílies. Els propietaris, malgrat tot, s’han reservat el pis noble. Els baixos de la dreta van ser ocupats per la primera merceria de Ca la Casimira anomenada “Cal Seixanta-cinc” que més tard es traslladà a la casa del costat. Més tard s’hi instal·là també la de la Mercedetes, on s’hi venia roba.

Ca l’Escarrà

La nostra passejada segueix i l’última casa que visitarem al carrer Major és la del número 41. Es tracta de Ca l’Escarrà, una casa construïda l’any 1903. De fet aquest és el nom amb que es coneixen quatre cases de l’Arboç. A part de l’esmentada del carrer Major, que és la que ens interessa comentar en aquest reportatge, les altres tres estan al carrer Jussà. Però si tornem a la nostra, la del carrer Major 41, podem comentar que és un edifici de quatre plantes separades per cornises.

Els baixos són presidits una gran portalada d’arc de mig punt emmarcada per dues pilastres adossades, de les quals arrenquen dues mènsules que sostenen la tribuna del pis superior. La planta noble consta d’una gran tribuna amb columnetes de pedra de capitell jònic col·locades damunt d’una barana de pedra que presenta una decoració vegetal. La segona planta té també una tribuna del mateix tipus, però en lloc de columnetes té pilastres. La tercera planta té una galeria amb barana de pedra decorada mitjançant elements geomètrics i vegetals. Tota la façana està decorada amb carreus regulars i al terrat de la casa s’hi pot veure una torratxa de vuit cares acabades amb punxa.

Aquest edifici va ser propietat del Doctor Escarrà des dels seus inicis, 1903, i fins als anys quaranta, moment en que hi va començar a residir Pau Sicart, conegut compositor de sardanes. Des del 1986 hi viu la neta del Doctor Escarrà. Com a complement, comentar que actualment el primer pis de la casa és un apartament turístic.

Imatge principal de la Giralda de l’Arboç.

El nostre recorregut acaba en un dels espais més emblemàtics de l’Arboç, la famosa Giralda. Les obres van començar l’any 1899 sobre uns solars que abans havien estat unes hortes. El constructor de l’edifici va ser Joan Roquer Marí, fill de la família Roquer que tenien casa davant de l’església. El Joan Roquer es va casar amb una barcelonina i van fer el seu viatge de nuvis a Andalusia on van veure l’autèntica Giralda de Sevilla. Enamorats d’aquella peça arquitectònica única, Roquer va decidir invertir els seus diners en la construcció de la fidel reproducció. Les obres es van acabar l’any 1902 i el cost va ser d’unes 650.000 pessetes d’aquella època.

L’edifici és d’estil àrab. Està format per una torre, rèplica de la Giralda, i per una estructura quadrangular de tres plantes i oberta pel centre on es pot veure el pati dels lleons i les habitacions de la casa. A mà esquerra, comunicant amb el pati dels lleons, hi ha la rèplica del Saló dels Ambaixadors de l’Alhambra de Granada. Tot aquest conjunt està rodejat per un enorme parc natural tancat mitjançant una tanca de pedra. Pel que fa a l’habitatge cal dir que tots els baixos de l’edifici són bodegues. Damunt hi ha la planta baixa, el pis noble i per últim un quart pis dedicat al servei de la casa. Els materials són també els mateixos que s’utilitzaren per a la construcció de l’original.

Resumint, hem fet una passejada autèntica per un municipi riquíssim en patrimoni, arquitectura i història. Si aneu a l’Arboç del Penedès no us quedareu pas indiferents. Moltes de les seves cases us deixaran bocabadats i, en conjunt, l’art us farà gaudir mentre observeu cada casa amb els seus detalls.