L’escenari que pot deixar el canvi climàtic a les ciutats no és gaire esperançador. Són molts els estudis que apunten que, a les urbs, la humitat podria reduir-se considerablement alhora que les temperatures augmentaran molt més que en altres zones.
El planeta necessita canvis urgents i noves postures dels governs ara ancorats al silenci.
L’adaptació es converteix així en una de les tasques principals que l’escalfament global posa al principi de la llista de cara a les properes dècades. Nacions Unides publicava recentment un informe en què alertava que les ciutats patirien un augment de la temperatura mitjana de fins a 4°C més per a finals d’aquest segle.
La contaminació unida a paisatges cada vegada menys verds i resilients converteixen els centres urbans en illes de calor, cosa que comporta importants conseqüències per a la població. Les previsions de l’últim informe del Grup d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) dissenyava a més un escenari en què la manca de precipitacions a l’àrea mediterrània en les properes dècades seria una altra de les conseqüències directes del canvi climàtic. L’escassetat d’aigua és, inevitablement, un aspecte que preocupa. I especialment a Espanya, on els recursos hídrics presenten els seus pitjors nivells en anys i la perspectiva, segons els experts, tampoc no és gaire favorable.
En un Diàleg sobre el Futur de l’Aigua celebrat aquesta setmana passat a Alacant, Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha assegurat que “ens haurem de manejar en escenaris extrems”, en què cal preparar-se per ” inundacions o sequeres màximes”. Alhora, ha destacat que fins a un 75% de la península podria experimentar un episodi de desertificació i ha assenyalat que fins a 27 milions d’espanyols podrien patir escassetat d’aigua en un escenari no gaire llunyà, el 2050. “Si no hi ha mesures, les sequeres afectaran un 70% més del territori en 30 anys”.
Espais verds i aigua ‘sostenible’
Davant les alertes de científics i experts, organitzacions com la Unió Europea han engegat projectes no només de lluita contra l’escalfament global, sinó també d’adaptació. És el cas de LifeWatercool, una iniciativa que pretén aplicar els avenços de la tecnologia per estalviar aigua. Ciutats com Sevilla s’han ofert per formar part del projecte pilot. La capital andalusa assajarà un sistema de confort climàtic que combini tecnologia i ús d’aigua en una parada d’autobús a l’avinguda de la Creu Roja, al districte de la Macarena. També pretén implementar-se als carrers Monte Mayor, Doctor Jiménez Díaz i Manuel Villalobo. L’objectiu és combatre les altes temperatures a l’àrea urbana de la ciutat andalusa a partir d’un sistema sostenible de recollida d’aigua anomenat terma top.
Aquest projecte inclou a més la instal·lació de sistemes de drenatge de l’aigua de vessament que garanteixin la disponibilitat del recurs als aljubs. En aquest programa es contemplen a més un altre tipus d’actuacions com ara paviment permeable, sistemes de filtració d’aigua per a jardineres i carrils bici amb paviment catalític, deixant que arribi només un petit percentatge d’aigua a les depuradores. A més d’això, es preveu augmentar els espais verds, de manera que això també contribueixi a reduir les temperatures que assoleix Sevilla a l’estiu, capturin diòxid de carboni i generin corredors verds que redueixin el possible efecte illa de calor del que alertava les Nacions Unides.
La salvació de la situació actual comença pels petits gestos.
Sevilla és una de les ciutats que ara mateix travessen una situació de sequera, de manera que projectes com aquest suposen un doble benefici, sobretot davant d’un escenari que la ciència dibuixa més àrid i calorós.
D’una banda, aconsegueixen adaptar les infraestructures a l’estalvi d’un recurs essencial, i de l’altra, eviten sobreexplotar un recurs que s’acosta escàs en aquesta zona si s’atenen les dades que ofereixen els darrers estudis sobre el clima. Tot i això, l’informe publicat per l’ONU en el marc de la Cimera del Clima a Glasgow també ressaltava la inclusió de més espais verds com a part de l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic. Entre les ciutats que destacava el document s’incloïa Barcelona que, la propera dècada, planeja dur a terme projectes com ara convertir 21 carrers i 21 interseccions de l’Eixample en petits parcs i zones públiques.
És a dir, tornar al ciutadà l’espai ocupat per vehicles per ajudar així també a reduir la contaminació i la calor. Així mateix, el text també destacava la idea de remodelació de la Plaça d’Espanya de Madrid, recentment inaugurada. Amb aquest projecte, la capital ha aconseguit eliminar el pas de vehicles en superfície i on abans hi havia carretera i asfalt, ara hi ha un espai verd de vianants que compta amb 1.100 nous arbres i zones de descans.
Ciutats sanes
L’estudi Índex de salut de les ciutats de l’Institut DKV de Vida Saludable i la consultora Idencity assenyala que Cadis, Osca, Salamanca, Burgos i Valladolid com a zones urbanes amb millor salut mediambiental. Per això, han analitzat factors com l’entorn, la salut de la població, les condicions socioeconòmiques, la comunitat i els serveis de salut. Altres ciutats com Madrid i Barcelona, tot i que estan fent mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic, presenten dades molt preocupants. Sobretot pel que fa a emissions de gasos com el diòxid de nitrogen, que té una influència important sobre la salut de la població.
Els experts consideren que l’escalfament global és, ara mareix, la principal urgència internacional a resoldre.
Tot i això, els resultats de l’estudi donen un marge de millora en temes com l’urbanisme o la mobilitat a les ciutats. Sobretot si es vol evitar “un impacte climàtic total”, com afirmava en un altre article David Vieites, investigador i director de Canvi Global del CSIC, que aconsellava replantejar com més aviat millor com creixeran les ciutats.
