Comencem pel final. El 13 de febrer de 1883 va morir Richard Wagner, un dels compositors més controvertits de la història. La mort de el músic es va produir a Venècia, lloc al qual s’havia retirat per a descansar i cuidar la seva salut perquè tenia diversos problemes de cor.
A l’esquerra Richard Wagner. A la dreta, Franz Liszt.
La seva última obra havia estat una òpera, Parsifal, inspirada en Parzival que era una famosa epopeia composada a l’edat mitjana pel poeta alemany Wolfram von Echenbach que recreava velles llegendes bretones relacionades amb la recerca del Sant Grial. Parsifal s’ha interpretat com a un quadre místic cristià en el qual l’heroi assumeix la culpa i la penitència per tots els excessos comesos durant les seves aventures.
La vida de Wagner va estar també marcada per la seva relació amb el compositor i pianista hongarès Franz Liszt, que va donar suport a la carrera del músic des dels seus començaments. L’amistat entre els dos músics es va trencar temporalment a causa de la relació extramatrimonial de Wagner amb Còsima, la filla de Liszt, amb qui finalment es casaria. Posteriorment tots dos van fer les paus i van arribar fins i tot a actuar junts.
Liszt va compondre al desembre de 1882 una de les seves peces més populars: La lúgubre gòndola, inspirada en una premonició. Expliquen que, des de la finestra en un palau venecià, i pocs mesos abans de la mort de Wagner, l’ancià Liszt observava el pas d’una processó funerària de góndoles i, d’alguna manera, va imaginar el cos del seu amic en una d’elles.
El cadàver de Wagner es va transportar en una gòndola de dotze remers fins a l’estació de tren des d’on el cos partiria cap a Bayreuth (Alemanya) per a ser enterrat al jardí de la seva vila. Després de la mort de Wagner, Liszt va fer alguns canvis en la partitura original de la lúgubre gòndola i va publicar una segona versió l’any 1885. Curiositats de la vida i la música.
