2 min.
image_pdfimage_print

Imatge: Jakobo Maleriro.

 

Un estudi recent sobre els hàbits de lectura dels espanyols en l’era d’Internet evidencia una transformació significativa en com consumim literatura. És fascinant veure que, malgrat la omnipresència digital, un important 39% dels enquestats encara assegura consumir llibres diàriament, ja sigui en format físic o digital. Això podria desafiar l’afirmació que l’era digital hagi minvat la nostra capacitat o voluntat per a la lectura profunda.

No obstant això, l’estudi també aporta llum sobre certes preocupacions. La preferència per altres tipus d’entreteniment i la falta de temps són els principals obstacles per a la lectura, el que ens porta a preguntar-nos: Estem perdent la nostra capacitat de gaudir de la lectura en una era de gratificació instantània? El fet que el preu dels llibres sigui un obstacle menor és encoratjador, però també planteja interrogants sobre l’accessibilitat i visibilitat del llibre en el nostre dia a dia.

És notable que, malgrat la revolució digital, la majoria dels espanyols (64%) segueixin preferint el llibre en paper. Això parla d’una connexió emocional i física amb el mitjà imprès que va més enllà de la mera conveniència. D’altra banda, la creixent popularitat dels formats electrònics i audiolibres indica una diversificació en la forma de consumir literatura, la qual cosa podria ser una oportunitat per a arribar a un públic més ampli.

La diferència de gènere en el consum de llibres és un altre aspecte intrigant. Les dones llegeixen, de mitjana, més llibres que els homes. Això reflecteix una diferència cultural en com es valora la lectura entre els gèneres? O potser, com el temps lliure i les responsabilitats estan distribuïts entre homes i dones?

Els joves opten per gèneres com la novel·la fantàstica o els còmics, mentre que els majors de 65 prefereixen la novel·la històrica, dues dades que posen de manifest com la literatura segueix sent un reflex de les etapes de la vida i els interessos canviants. Això subratlla la importància de mantenir una diversitat de gèneres i formats per a atraure a lectors de totes les edats.

L’increment en la visita a biblioteques és un senyal positiu que aquests espais segueixen sent rellevants. Amb tot, el fet que encara estem lluny dels nivells de participació pre-pandèmia suggereix que hi ha treball per fer en termes d’aconseguir que les biblioteques siguin atractives i accessibles en l’era digital.

Finalment, el coneixement dels audiolibres és gairebé universal, però el seu ús encara no és massiu. Això podria ser una indicació que encara no hem explorat completament el seu potencial com a eina per a fomentar la lectura i l’accés a la literatura.

Per tant i en resum, podem dir que aquest estudi ens ofereix una visió valuosa dels hàbits de lectura en l’Espanya actual. Encara que ens enfrontem a desafiaments, també hi ha oportunitats enormes per a redefinir i revitalitzar la nostra relació amb els llibres. La clau està en entendre i adaptar-nos a aquestes noves dinàmiques, mantenint sempre la passió per la lectura com una part essencial de la nostra cultura.