1

Marta Balañá: “No saber què he de pintar quan tinc la tela blanca davant, em dona més camp per obrir-me i investigar, per deixar-me anar pel moment”

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Pintar és crear un llenguatge particular sobre el llençol, establir un diàleg entre el cos, la ment i l’espai del davant que acabarà agafant forma i color. L’art és això, el resultat de traduir quelcom que abans era només mental i ara és material.

Però, què succeeix quan l’artista s’enfronta a la tela en blanc sabent que no naixerà res fins que la primera pinzellada impacti en aquell espai? Com es crea un quadre que el cos o el cap no dicten de manera prèvia? D’això en sap i molt la nostra convidada, la Marta Balañá.

Resident a Altafulla des de fa molts anys, la Marta ha anat cavalcant entre els diferents camps de la pintura, des del paisatge a la natura, passant pel cos humà i les marines o les obres més abstractes i recents. El 1992 li van diagnosticar la malaltia de Parkinson i la vida li va fer un gir. Allí neix una nova artista que ha volgut seguir creant, encarant el temps com li venia i definint sobre la tela d’una nova forma plena d’orígens i finals. Les seves obres tenen vida, regalen colors, estan plenes de força i llencen a l’espectador un missatge contundent.

Marta Balañá aquest passat dimarts a la seva exposició al Port de Tarragona.

Parlem amb ella un cop fet, amb calma, el recorregut per l’exposició que té instal·lada al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona fins el proper 21 de març. A més de les nombroses obres, la mostra s’obre amb documental que cal veure per entendre en part el concepte de la pròpia artista.

Marta, un cop feta la visita per tota l’exposició, queda clar que el mar és un element molt important a les teves creacions tot i que n’hi ha molts altres perquè aquí hi podem veure quadres amb natures, figures humanes, paisatges i abstraccions diverses. Quin recorregut fa aquesta mostra?

Hi ha una mica de tot. La meva pintura va per èpoques i per moments, de manera que aquesta exposició permet fer un recorregut per tota la meva trajectòria. Cada època ha requerit un tipus de quadre o de pintura i això és el que es veu aquí.

Et passa sovint que, quan tens la tela en blanc ja saps què hi pintaràs o el quadre neix de manera improvisada quan inicies el gest de començar-lo?

A mi em dones una tela en blanc, ara mateix, i em puc posar a pintar sense parar. Pintar m’agrada i m’estimula. Amb la tela en blanc pot néixer un cos, un vaixell o una onada, però en tot cas el moment és sempre un estat molt agradable que em crea molta tranquil·litat.

Amb aquest bosc, s’inicia l’exposició de la Marta Balañá al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona.

No saber què he de pintar quan tinc la tela blanca davant, em dona més camp per obrir-me i investigar, per deixar-me anar pel moment.

Un color porta a l’altre. Aquest és el nom de l’exposició que presentes al Port. Perquè aquest nom?

Doncs perquè quan començo a pintar faig el primer traç. I aquell gest inicial m’aboca a una altar cosa i a una altra, vaig canviant i tot gest em porta a un altre gest. Així vaig construint cada obra. Cada color que plasmo em porta al següent.

Quins inputs has rebut de la gent que ha vingut fins ara a veure l’exposició? Què et diuen?

Moltes de les opinions que tinc són d’amics nostres, d’aquells de veritat, que m’han dit que els ha agradat molt l’exposició. Els comentaris seus han estat una molt bona recompensa i més en aquests moments, perquè temps enrere vaig tenir una forta baixada i escoltar-los i saber que els ha agradat, ha estat un gran estímul per a mi.

Em sembla curiós i al mateix temps exemplar que una persona afectada per la malaltia del Parkinson decideixi abordar el món de la pintura amb les dificultats que això comporta. Plasmar allò que es porta dins en certs estats de dificultat no és gens fàcil. No sé fins a quin punt, el teu cas és un toc d’atenció, un avís, cap a altres persones que potser no s’acaben d’obrir en aquest sentit…

Al final la part més gratificant, a més de la que representa pintar personalment perquè és una forma d’escapar, és també la resposta del públic. Tot va lligat a la malaltia d’una o altra manera, la creació i el caliu que reps per part del públic.

Espai on es pot visualitzar el documental que complementa l’exposició.

Al 2010 et sotmets a una operació per tractar la teva malaltia i un any després pateixes un greu accident de trànsit a la zona de les Gavarres. Posteriorment segueixes pintant, en aquest cas optant per obres més abstractes que les anteriors. En tot aquest procés creatiu, sigui el d’abans o el després, què t’ha inspirat més?

M’inspira molt el mar Cantàbric. El Mediterrani em dona molta tranquil·litat i em relaxa moltíssim però, en canvi, el Cantàbric em motiva molt i és el que més m’apassiona. M’agraden també molt els penya-segats i de fet aquí, a la mostra, n’hi ha bastants.

L’exposició es complementa i completa amb un audiovisual, un fragment del documental AMMA l’article 1, del Sergio Piera. Aquí hi ha diverses reflexions molt interessants i se’t veu a tu treballant en altres èpoques. És un vídeo impactant i que no deixa indiferent.

El vídeo forma part d’un documental i la idea del director era tractar l’article 1 dels Drets Humans, de manera que el meu marit Adolfo i jo formem part de la primera frase, aquella que diu que tothom neix igual i lliure.

 

Les diferents èpoques pictòriques de l’artista estan separades per plafons.

 

Una de les obres més impactants de la mostra, vinculada al mar que tant estima la Marta Balañá.

Els interessats en veure aquesta exposició, estarà oberta fins el proper 21 de març al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Els horaris són de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 19h; i els diumenges i festius de les 11 a les 14h.