7 min.
image_pdfimage_print

Seguint difonent la realitat del patrimoni de les comarques de Tarragona i la rehabilitació del mateix, publiquem aquesta notícia o reportatge que podreu trobar a la revista TAG que edita el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT). La secció, anomenada Edificis Singulars, tracta aquesta vegada sobre Mas Totosaus de Reus.

Projectat l’any 1906 per l’arquitecte reusenc Pere Caselles, el Mas Totosaus és una joia històrica situada als afores de Reus. Aquesta antiga masia ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments al llarg de la seva història i, recentment, ha experimentat un procés de rehabilitació per preservar el seu esplendor i obrir les seves portes al públic.

Amb el temps, l’edifici va patir un deteriorament progressiu i va estar en perill de perdre’s per sempre. És llavors quan es va iniciar un projecte de rehabilitació per tornar-li el seu antic esplendor i convertir-lo en un espai social i patrimonial, amb un clar ús administratiu, per al gaudi de tothom.

El procés de rehabilitació ha inclòs la restauració de l’estructura original, la renovació dels interiors i la creació d’espais multifuncionals que poden acollir activitats i usos concrets. A més de la restauració física de l’edifici, s’han realitzat investigacions històriques per comprendre millor el seu passat i el seu context. S’han recuperat objectes i documents antics que llancen llum sobre la vida a la masia al llarg dels segles.

La rehabilitació del Mas Totosaus no només ha preservat un valuós patrimoni històric, sinó que també ha contribuït a l’enriquiment cultural de la comunitat. Aquest projecte és un exemple de com la conservació del passat pot impulsar el futur, oferint oportunitats per a l’aprenentatge, l’apreciació cultural i el gaudi de la història local més viva.

L’import de contracte, dels treballs de rehabilitació i d’urbanització exterior és de 234.584,89 euros. En paral·lel, l’Ajuntament ha adjudicat el contracte de subministrament del mobiliari del nou equipament per a la obertura del nou servei, per un import de 29.733,61 euros.

En aquest espai d’Edificis Singulars, parlem a fons d’aquesta actuació de rehabilitació amb Maria Escoda Cabré, arquitecte tècnic que ha dirigit les obres de Mas Totosaus i que coneix a la perfecció tots els detalls d’aquesta interesantíssima intervenció.

Foto de Mas Totosaus abans d’iniciar-se les obres.

 

Maria, l’històric Mas Totosaus de Reus ja torna a tenir una utilitat, després d’haver estat sotmès a una intervenció important. Quina rellevància i trets especials té aquest edifici?

L’edifici es una maset aïllat projectat l’any 1.906 per l’arquitecte reusenc Pere Caselles per a Doña Elvira Figueras, vídua de Josep Totosaus. Es tracta, doncs, d’un edifici modernista amb un alt interès històric i patrimonial que es troba en procés de catalogació per part de l’Ajuntament de Reus.

Segons els plànols originals, el mas havia de tenir una planta semi-soterrada, planta baixa i planta primera, incorporant una torre d’alçada considerable en un dels seus costats. Per circumstàncies desconegudes, segurament econòmiques, només es va dur a terme la planta semi-soterrani i la planta baixa.

El mas segueix la tipologia habitual de molts masets del camp de l’època. Dues finestres laterals i una porta central que s’eleva per sobre de la cota del terreny amb unes escales. Per ser un mas modernista, en aquest cas és més ornamentat amb les obertures circulars i el paviment de mosaic Nolla.

Originalment es trobava a les afores de la ciutat i estava concebut segurament com a casa d’estiueig de la família Totosaus. El mas es troba avui en ple centre de la ciutat, al bell mig d’un petit parc urbà amb accés des del carrer Camí de Riudoms.

El projecte de rehabilitació del Mas Totosaus va ser encarregat per l’Ajuntament de Reus a l’estudi d’arquitectura NUA arquitectures, amb l’Arnau Tiñena, el Ferran Tiñena i la Maria Rius com a arquitectes redactors. Durant l’execució de les obres es va modificar el projecte des dels serveis tècnics de l’Ajuntament (Josep Anglès i Maria Escoda) que incorporava les modificacions a l’interior del mas i l’adequació de l’entorn exterior.

En quin estat estava en el moment previ a l’inici de les obres. Ha calgut fer-hi molta actuació per rehabilitar-lo mantenint el seu valor patrimonial?

Degut a l’absència de manteniment, la presència d’okupes i el seu estat d’abandonament des de fa deu anys, l’edifici presentava patologies serioses pròpies del pas del temps que afectaven tant als seus elements estructurals, com als acabats superficials interiors i exteriors.

El forjat entre la planta semisoterrani i planta baixa era de cairats de fusta i estava totalment ensorrat a banda, estava afectat per termites.

Aquest forjat es va substituir per un forjat unidireccional de biguetes de formigó armat.

El paviment de mosaic Nolla molt malmès que estava en aquest forjat es va documentar, fotografiar i dibuixar per poder desmuntar-lo peça a peça. Es va enviar a una empresa especialitzada i es va poder recuperar en gairebé la seva totalitat.

S’ha conservat tota la fusteria exterior i interior a excepció de l’obertura circular que estava en molt mal estat, però s’ha fet exactament igual a l’existent.

La pica de marbre de la cuina s’ha aprofitat i s’ha col·locat al lavabo.

També les pintures de sobre la xemeneia van ser motiu de disputa durant l’obra ja que sabíem que no eren originals i vam dubtar de si s’havien de mantenir. Vam optar per conservar-les amb la dificultat que va suposar perquè en algun punt hi havia graffitis i no va ser fàcil l’actuació.

Teníem poca documentació de l’estat original de l’edifici però gràcies a alguna fotografia i documentació de l’arxiu municipal s’ha intentat conservar/recuperar tot el que hem pogut el màxim possible.

Imaginem que, el fet que hagi estat tants anys abandonat, no haurà facilitat massa la feina.

No, tal i com he comentat, l’edifici estava abandonat, el forjat sostre planta semisoterrani estava ensorrat i a la coberta hi havia filtracions. Tot això anava malmetent l’edifici per dins fins que es va decidir rehabilitar-lo. L’aigua que entrava i les termites van fer col·lapsar el forjat. També la humitat va fer malbé part de les fusteries exteriors.

La barana de l’escala principal ja no existia, així com tampoc la barana de l’escala annexa, que estava molt malmesa.

En què ha consistit la rehabilitació per convertir aquest habitatge modernista en l’actual us com a espai administratiu municipal?

La planta de l’edifici no és molt gran i no donava molt joc. Gairebé s’han conservat les mateixes estances que hi havia, a excepció de la cuina, que ara s’ha convertit en un bany adaptat.

També hi havia dues sales on ara té el nou accés l’edifici (a través de la rampa) però es va optar en treure l’envà que les separava perquè era un envà molt prim i no era estable. Es pot veure on era per la diferència de paviments que disposaven les dues sales.

La resta de sales són les mateixes que les existents, però els usos, evidentment han canviat. L’edifici ara disposa de dues sales grans, una destinada a recepció i ús administratiu. L’altra, la gran, una sala polivalent, el bany, una altra sala d’oficines i una petita estança per a rebre visites personalitzades.

S’han fet noves totes les instal·lacions de l’edifici. Tota la maquinària de climatització i ventilació, així com quadres elèctrics, etc, s’ha instal·lat al planta semisoterrani. Aquesta planta també té un ús de magatzem.

L’ús a que es destina el mas és administratiu per l’atenció a les famílies.

Imatge actual del Mas Totosaus, ja rehabilitat.

 

Quins han estat els principals reptes que has trobar com a directora de les obres de rehabilitació?

La direcció d’obres s’ha portat des de l’Ajuntament i ha estat conjuntament amb l’arquitecte Josep Anglès Pascual.

Els reptes que ens hem anat trobant han estat constants, des del pressupost inicial que estava molt ajustat, durant l’execució de les resolent dubtes i problemes com en tota obra fins al tancament de l’obra.

Potser el més important va ser el fet de mantenir el paviment que suposava un cost elevat i no trobàvem qui ens ho pogués fer pel preu que teníem. Gràcies a l’empresa constructora COASA que també va fer un esforç per trobar-ho, el vam poder mantenir i rehabilitar.

També ens vam trobar la dificultat de que el projecte inicial contemplava un elevador per salvar el desnivell entre el carrer i el nivell del mas, que durant l’execució de les obres es va canviar i es va plantejar fer un itinerari accessible exterior, que això va suposar un nou disseny per part dels serveis tècnics municipals de la zona exterior i fer un modificat del projecte inicial.

La part final ha estat la urbanització exterior del Mas que han permès, entre altres millorar l’accessibilitat. Què s’ha fet exactament a la part externa?

A la zona exterior del mas s’ha fet un itinerari accessible que tal i com he comentat, no estava previst al projecte inicial.

Aquest itinerari contempla una rampa suau i constant que permet accedir al mas fàcilment i a banda, permet utilitzar aquest espai exterior per fer activitats amb les famílies. És com una extensió del mas a l’aire lliure.

S’ha centrat tot al voltant de l’alzina centenària que hi ha, donant-li amplitud per continuar vivint i donant ombra a l’espai. També s’ha construït un banc i un pont/passarel·la per accedir al mas. Ambdues intervencions (mas i rampa) tot i haver-se executat conjuntament no es toquen entre elles, pel que no es malmet el mas. Són dues actuacions diferents.

Imatge de l’interior de l’emblemàtica casa.

 

 

El repte final era convertir aquest immoble en un indret que complís amb les exigències d’accessibilitat, salubritat, confort i seguretat. S’ha aconseguit?

Jo crec que sí. L’espai dona amplitud i visibilitat al mas que abans quedava tot amagat per tanta vegetació com hi havia, s’ha fet un sanejament i neteja de la zona. Ara és un espai obert i agradable per als usuaris del mas, els veïns dels edificis colindants i qualsevol ciutadà que vulgui passejar per la zona.

És cert que els plànols originals de l’edifici preveien que aquest tingués una torre? S’ha parlat de la possibilitat de construir-la o què s’ha dit en aquest sentit?

Sí, hi havia prevista una planta més i una torre, però no s’ha plantejat en cap moment construir-les.