9 min.
image_pdfimage_print

Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet

Els moments més difícils poden acabar sent una oportunitat per renéixer, reinventar-se i generar expectatives. Les crisis, sobretot les econòmiques, són un clar exemple de l’instint de supervivència de moltes persones que, lluny de quedar-se ancorades o aturades, passen a l’acció.

El cas de l’autora que entrevistem avui ens porta a pensar que tot és possible perquè, sempre, hi ha coses a fer. La Mireia del Castillo és diplomada en Treball Social, Educadora ambiental i coach financer. I és, també una persona que ha volgut posar la seva experiència d’estalvi i economia de la llar a l’abast de tothom.

A través del llibre que ha publicat, apropa al lector idees i solucions, mitjançant el mètode D.A.S, que podreu descobrir comprant aquesta útil obra. Per fer-vos cinc cèntims de tot plegat, mai millor dit si parlem d’estalvi, conversem amb ella i us recomanem que, un cop llegida l’entrevista, compreu el llibre i comenceu a aplicar el mètode esmentat.

La Mireia, amb el seu llibre on ens parla d’economia i estalvi a la llar.

 

Mireia, diuen que les experiències sempre serveixen per créixer i, en el teu cas, ho has portat més lluny fent aquest llibre obert a tota la societat. Com neix la idea de fer-lo i quina és la seva essència?

Sincerament, mai no havia pensat d’escriure un llibre. Però durant el confinament per la Covid-19, després de veure casos de tanta gent que econòmicament es veia afectada, vaig pensar que la meva pròpia experiència podia servir d’alguna cosa. A casa vam viure una època molt dolenta en la que literalment no teníem diners ni per a comprar menjar. Vam provar mil i una estratègies per a sortir del forat i vam rebre molta ajuda, fins que poc a poc vam poder millorar la situació. Així que vaig decidir que podia ser bona idea explicar-ho.

El meu llibre és, d’una banda, una guia d’estalvi domèstic en la que explico què vam fer i seguim fent a casa per a millorar la nostra economia i, d’altra banda, una història de superació i de creixement personal que deixa clar que per molt fosc que sigui el moment que estem passant, sempre se’n pot sortir.

El mètode DAS neix d’allò que t’ha tocat viure com a treballadora, com a mare i com a persona que té cura de casa seva. És complicat compaginar les tres vessants?

Crec que és molt difícil. Penso que la societat i el món laboral estan gestionats d’una manera que no facilita la conciliació familiar, ni tan sols dóna llibertat per a escollir si vols formar una família o no , i si ets una dona, encara es complica més. En moltes ocasions he fet entrevistes de feina en les que he hagut de respondre preguntes com ara: “tens X anys, estàs casada? Tens fills o els penses tenir d’aquí poc? No estaràs pensant en quedar-te embarassada, no?” Francament em sembla surrealista.

Durant la nostra crisi econòmica, en la que tant el meu marit com jo estàvem a l’atur i amb un fill, vam haver de plantejar-nos coses com ara que si no deixàvem el nen en una llar d’infants (amb les despeses afegides que això comportava) jo no podria anar a buscar feina, perquè “queda molt lleig” anar a deixar currículums empentant un cotxet.

Finalment, tot i les dificultats, vam decidir que seria el meu marit qui buscaria feina i jo em quedaria a casa amb el nen (actualment en tenim dos) i treballaria només als estius. Realment, després de tant de temps, ens va bé i encara mantenim aquesta dinàmica però reconec que no és ni just ni lògic que s’hagi d’escollir entre treballar i ser mare, sobretot en èpoques complicades com la que estàvem patint.

Quins són els principals problemes de l’economia domèstica i com es poden gestionar?

Segons la meva experiència, trobo que hi ha 3 problemes principals:

El primer és la manca de planificació. Generalment la gent no té costum de fer pressupostos a casa i no es fixa en la quantitat de diners que gasta ni en què se’ls gasta. I crec que és bàsic tenir constància de les nostres despeses i saber com retallar-les.

En segon lloc, penso que molta gent no estalvia perquè no en sap, i s’escuda rere frases com que “no em queden diners per a estalviar” o “amb el que guanyo no puc”. Si ens ho proposem, estalviar es converteix en un hàbit fàcil d’assolir i no té perquè suposar un esforç, tant si guanyem molts diners com si en guanyem pocs.

I el tercer problema important crec que és la facilitat amb la que ens deixem manipular per a gastar diners. Coses com el neuromàrqueting s’haurien d’estudiar a les escoles o, almenys, n’hauríem de llegir prou per a no deixar-nos influenciar tant. Constantment estem rebent missatges per a que gastem diners (subscripcions diverses, articles que si els comprem “milloraran la nostra vida”, productes “miraculosos” que ens faran rejovenir, ofertes dubtoses en els supermercats, etc). Si hi caiem, la nostra economia difícilment millorarà.

Amb un sistema bancari que ofega al client i una inflació pels núvols, la tasca d’estalviar és cada cop més difícil. Què proposes amb el teu sistema?

D’entrada, crec que s’han de trencar mites sobre el concepte d’estalvi. Estalviar no vol dir perdre qualitat de vida; ni deixar de fer coses; ni quedar-se tancat a casa. Segons la meva experiència, estalviar vol dir ser conscient de les nostres despeses i evitar les supèrflues; guardar una quantitat de diners mensual que permeti anar fent un coixí per a emergències i per a les coses que realment vulguem; posar-se com a objectiu gastar menys del que guanyem.

Dit això, hem de buscar la manera de fer-ho sense que ens suposi un esforç. Un bon exemple és el que es coneix com a “pre-estalvi”, és a dir, guardar una part dels nostres ingressos abans de començar a gastar-los. Pot ser un 10% per exemple, o la quantitat que puguem, però amb constància per tal que el nostre coixí s’infli cada cop més.

Fins i tot ens podem desafiar a nosaltres mateixos, posant a prova la nostra capacitat d’estalviar amb reptes com el de les 52 setmanes (guardar 1 euro més per a cada setmana que va passant) o el de l’arrodoniment (deixar el saldo del nostre compte corrent en xifres rodones i anar guardant el que sobra). Anar a comprar també pot convertir-se en tot un repte d’estalvi. Això si, cal que no ens deixem enlluernar amb ofertes dubtoses, colors cridaners ni publicitat convincent.

El truc, com deia abans, és saber en quines coses se’ns escapen els diners i deixar de gastar en coses innecessàries. No dic pas que sigui fàcil, però sí que és possible.

Expliques que cal reduir despeses i poses exemples de com retallar. Quina és l’essència del teu projecte en aquest sentit?

Hi ha un concepte molt gràfic que acostumo a explicar que és “la cursa de la rata”. Això es pot resumir en què nosaltres busquem feina per a aconseguir diners. Però si ens els gastem, en necessitarem més. I haurem de treballar més per a aconseguir-ne més. Però com que proporcionalment, en tindrem més, en gastarem més… I així successivament. Hem d’evitar caure en aquesta roda o intentar sortir d’ella. I crec que la manera més “senzilla” és conèixer quins tipus de despeses tenim.

Jo les classifico en 3 tipus: les imprescindibles, que no les podem eliminar per la seva gran importància; les prescindibles, importants en menor mesura i que ens podem plantejar; i les despeses “formiga”, aquelles petites despeses que són tan subtils que pensem que no fan mal. Quan realment són les més perilloses per la nostra economia domèstica. Cadascú pot classificar-les segons les pròpies circumstàncies i, el que és una despesa bàsica en una llar, pot ser una despesa totalment prescindible en una altra.

L’objectiu final és, com a mínim, equilibrar la balança. Tot i que hem d’intentar que els nostres ingressos superin les nostres despeses. Fent una llista de totes dues coses i sumant els totals ens podem fer una bona idea preliminar de com va la nostra economia.

Pel que fa a la part “Domèstica” aportes idees per aconseguir més ingressos. Com s’aconsegueix?

És innegable que la millor manera d’aconseguir augmentar els nostres ingressos és amb una nòmina. Però no és fàcil. Cada cop més ens trobem que les xarxes socials agafen més importància, tan a la nostra vida quotidiana com per a ser motiu de descart en el procés de cerca de feina. Per tant, la primera cosa que recomano és que cuidem els nostres perfils a les xarxes.

D’altra banda, sembla que guanyar diners amb internet és una opció possible, per això acabem publicant-ho tot. Perquè no aprofitar-ho? Les feines digitals estan en auge i es poden convertir en una font d’ingressos encara que sigui complementària. A més, si ens plantegem l’opció d’emprendre o canviar de feina, internet és una bona font d’informació per a fer-nos un lloc en el mercat i conèixer les empreses del sector i les de la competència.

De totes maneres, igual que passa amb les despeses, els ingressos també es poden classificar en 2 tipus: actius i passius. Els ingressos actius serien els que obtenim al intercanviar temps i coneixements per diners; els ingressos passius són tota la resta de diners que entren a la nostra butxaca i que no requereixen tant de temps ni esforç. El que deia en el paràgraf anterior correspon als actius. Per a augmentar els nostres ingressos passius podem, per exemple, vendre tot allò que tenim per casa i no volem. O tractar de treure rendiment de les nostres habilitats i coneixements, com pot ser escriure un llibre, gravar un disc, crear cursos amb alguna matèria que dominen, vendre objectes fets a mà, etc.  La nostra imaginació i la nostra creativitat són elements clau a l’hora de buscar fonts d’ingressos.

La part més desconeguda és l’ambiental. Parles de contaminació domèstica, de la necessitat de reciclar o de malbaratar menys aliments. Quins consells dones en aquest àmbit?

A priori pot semblar que el Medi Ambient i l’economia domèstica no tenen gaire relació, però no és així. Jo defenso la idea de que tot el què fem o deixem de fer repercuteix tant en la nostra butxaca com en el Medi Ambient. Coses com ara l’estalvi d’aigua, tant essencial tenint en compte la situació actual, com el malbaratament alimentari (on llencem literalment diners a la brossa, ja que llencem menjar que hem pagat prèviament), com reduir el consum de gas i, de pas, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, són gestos amb un grandíssim impacte mediambiental i que també fan que les nostres despeses disminueixin.

Els nostres hàbits estètics o d’higiene, per exemple, també tenen molta repercussió. Pensem en si fem servir productes naturals o si comprem massa roba fabricada amb materials sintètics, a més de amb què netegem casa nostra. Només fent uns petits canvis en el nostre dia a dia podem marcar la diferència.

Recomano molt calcular les nostres petjades hídrica i de carboni, que es refereixen al volum d’aigua que fem servir de forma directa i indirecta en les nostres activitats quotidianes i el volum total de gasos d’efecte hivernacle que emetem a l’atmosfera, respectivament.

En l’àmbit “social” aportes llum en un sentit important ja que parles del rol dels serveis socials i els beneficis que poden tenir. Fes-nos cinc cèntims sobre això?

Sóc molt conscient de que els Serveis Socials no sempre estan ben vistos. Moltes vegades hi ha gent que no hi acudeix per vergonya o pel “què diran”; mentre que hi ha altra gent que hi va sense entendre la funció que tenen. Els Serveis Socials tenen l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris, però cal tenir en compte que hi ha d’haver comunicació, responsabilitat i respecte per les dues parts.

Com a treballadora social que sóc, a més d’educadora ambiental i coach d’economia domèstica, sempre repeteixo que si per qualsevol motiu estem passant per una mala ratxa no ens ha de fer vergonya demanar ajuda. Hi trobarem professionals que posaran tots els recursos al nostre servei per tal que aquesta mala situació sigui temporal. Al llibre parlo sobretot de les prestacions econòmiques que podem sol·licitar segons les nostres circumstàncies, ja que representen un ingrés passiu que pot fer que la nostra economia domèstica millori. Insisteixo en que no hem de sentir-nos malament ni tenir por.

Jo mateixa vaig ser usuària dels Serveis Socials durant la nostra crisi domèstica. Tot el menjar que entrava a casa provenia del Banc d’Aliments, inclús bona part de la roba tant pel meu marit, el meu fill o per a mi. Durant molts mesos he estat cobrant un subsidi, pel fet de no tenir feina i tenir fills a càrrec. I no passa res, no hi ha res de dolent en això. Estic molt agraïda de l’ajuda que hem rebut i que, en part, ens va permetre sortir del pou.

A quin perfil de població va adreçat aquest llibre? Qui se’n pot beneficiar?

Crec que el meu llibre està adreçat a un sector molt gran de la població.

Per una banda, se’n poden beneficiar totes aquelles persones que estan patint una situació similar a la nostra, ja que la pròpia experiència pot ser molt valuosa. D’altra banda, estic convençuda de que amb el meu llibre moltes famílies podran evitar circumstàncies com les que vam patir nosaltres, ja que dono moltes tècniques i consells que es poden posar en pràctica. I, fins i tot, persones que gaudeixen de bon poder adquisitiu poden tractar amb els seus fills conceptes com la responsabilitat, l’estalvi, la cura del Medi Ambient, etc. I de pas, contribuir a que la seva estabilitat econòmica no empitjori.

Has rebut aportacions, opinions, de persones que l’han llegit? Què et diuen?

Com passa sempre, hi ha persones a qui els agrada més i d’altres a qui els agrada menys. Però en general he rebut bones crítiques.

El fet que sigui un llibre escrit des de la pròpia experiència personal és molt ben valorat. La gent que ens coneix i que estava present durant l’època de la nostra crisi recorda perfectament el moment, es veu reflectida i m’han fet comentaris molt positius. També he trobat gent que em diu que es reconeix fent coses de les que apareixen al llibre i d’altres que les han començat a provar i els funcionen.

Els agraeixo molt a tots ells les seves crítiques constructives.