5 min.
image_pdfimage_print

Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet

I de sobte, s’esquinça el tapís de la nostra felicitat. Qui estimem més, se’n va i ens deixa un buit que no entenem ni volem, que ens desola i omple de dolor. La mort és una vida viscuda, com deia Borges, però no la volem notar a prop ni en nosaltres ni en aquells qui estimem.

La Montse Guiu va perdre la seva mare després d’un procés dolorós on el càncer va guanyar la partida. Va ser fa dotze anys i ella, la Montse, va anar recollint els moments viscuts i les seves vicissituds, els seus efectes i sentiments, en un dietari que ara, perquè tot té el seu moment, ha agafat forma de llibre. “Primeres persones”, així es diu l’obra que ha publicat Marinada Edicions, és una peça novel·lada d’un tros de vida dolorosa viscuda, esdevé un exercici de buidat emocional que l’autora comparteix amb el món. És obvi que aquest llibre impacta, estripa l’ànima quan el llegeixes, et recorda que ets mortal (memento mori) i pot ajudar a moltes persones.

Amb ella, la periodista Guiu que té un peu i mig a Andorra però reposa en altres espais terrenals més propers al Camp de Tarragona, hem conversat per parlar a fons d’aquest llibre que, per cert, serà presentat a Altafulla el proper 2 de març.

La Montse Guiu, autora de “Primeres persones” que serà presentat el proper 2 de març a Altafulla.

 

Montse, “Primeres persones” és, precisament, un llibre en primera persona perquè el seu punt de partida és una historia ben real, la teva. Explica’ns com sorgeix aquesta obra i què hi ha al seu darrera?

Primeres Persones sorgeix desprès de la mort de la meva mare, ara fa 12 anys. Jo sóc periodista, m’agrada molt escriure, és la meva passió, i va ser una teràpia per a mi poder escriure aquest “dietari” sobre el què m’estava passant. És una suma de realitat i ficció en la que s’explica, a través de tres personatges principals, la Maria, l’Ona i el càncer, com l’ arribada d’aquest tercer transforma la seva vida.

No és un llibre sobre el càncer, ni un llibre trist, és una història d’amor d’una mare i una filla que no poden viure una sense l’altra.

Què en recordes de tot aquell procés, el de la teva mare, teu i amb la família, i de quina manera ho has portat al format literari?

Recordo moments molt difícils i moments plens d’amor. La meva mare, la Maria a la ficció, la Immaculada a la realitat, era professora, una persona enèrgica i plena de vida! Estimada pels més de 400 alumnes que va tenir en els seus 30 anys com a docent, estimada per la comunitat educativa i profundament estimada per la seva família! Va deixar un buit enorme!

En el llibre les converses amb el càncer de tots aquells que ho vàrem patir, penso que són una clara descripció de tot aquell procés tan dur. Per mi, el més difícil ha estat la composició de totes les converses, perquè el llibre pràcticament és tot conversa i reflexions. Unificar tot això ha estat un procés de composició llarg.

Has escrit una part basada en fets reals i hi has sumat, imagino, alguna ració de text fictici. És així?

Si, Primeres Persones és una suma de realitat i ficció, podríem dir un 80 % real – 20% ficció.

Sorgeix d’un fet real que és la mort de la meva mare, que és el que inspira tota l’obra, però desprès hi ha parts de ficció per donar més força a tot el relat.

 

El llibre neix d’un dietari creat per l’autora anys enrere i ara té un toc també de novel·la.

 

El llibre posa de manifest el rol que té cadascú quan arriba un cop fort com el del càncer. Com es pot seguir en el dia a dia i com es gestionen les emocions amb la resta de persones de cercle proper a qui pateix la malaltia?

Doncs és el més difícil! En el meu cas, ella era la que ens animava a nosaltres, penso desprès de tot que va ser la més valenta. A nosaltres ens va caure el món a sobre, i intentàvem no demostrar-li.

Perdre a qui més estimes és com si una part de tu marxés i ja no tornés mai més, i durant el procés, veure com cada dia la mama era una mica menys ella, va ser esfereïdor. Moltes vegades perds el control de tu mateix, et deshumanitzes per no patir, les teves relacions amb les parelles, els amics amb tot el que t’envolta es transforma.

T’ha costat molt convertir en un llibre aquell dietari íntim on anaves apuntant situacions i emocions? Què t’ha suposat rellegir-lo de nou?

Ha estat un procés dur, no per l’ escriptura sinó per les emocions. Vaig començar a escriure “ Primeres Persones” de manera intermitent, fins que un dia, un cop acabat, li vaig enviar per Mail al Joan Ramon Marina, el meu editor de Marinada edicions. Ell va ser el qui em va animar a publicar-lo. Rellegir de nou tot el que va passar ha estat un procés curatiu per estar en pau, perquè no havia acceptat moltes coses de les que vaig viure.

Has plorat molt escrivint aquest llibre?

I tant! Moltíssim! Sobretot en el moment que vas a buscar records dintre teu. He plorat perquè m’ he sentit profundament feliç d’haver tingut una mare excepcional, única! Em va donar tant amor, que podria viure una eternitat!

Buidar-te, com es veu que has fet pàgina a pàgina, t’ha servit? Què t’ha suposat escriure’l?

Si! Buidar-me ha estat l’ exercici més gran que he fet amb aquest llibre i m’ ha servit per entendre moltes coses que van passar i que amb els anys les havia oblidat. Escriure aquest llibre ha suposat fer-me gran i saber que estimar, moltes vegades, es aprendre a acomiadar-se.

 

La fragilitat de la vida, les emocions de la pèrdua i el camí del comiat, són alguns dels elements essencials d’aquesta obra de Montse Guiu.

 

No podem amagar que aquesta és una obra dura però que, de manera especial, és també una obra necessària que pot ajudar a moltes altres persones que hagin passat per una situació familiar. Has rebut inputs de lectores o lectors en aquest sentit?

Penso que el llibre no és un llibre trist, si una història dura, quan un perd l’amor de la seva vida, i la meva mare era el meu, doncs et queda aquell sentiment de buidor enorme. Pot ajudar a moltes persones que hagin passat pel mateix, segur que si, ja he rebut inputs per xarxes socials de lectors que em diuen que els ha ajudat a entendre el que els ha passat, i en vàries presentacions que he fet també m’ han comentat alguns lectors les seves pròpies experiències i que han emfatitzat amb tot el relat.

Al novembre vas presentar el llibre per primer cop i has anat fent presentacions. De fet, ha sortit ja a la venda la segona edició. En tens més de previstes per seguir mantenint viva aquesta obra?

Tinc moltes presentacions aquest 2024! Andorra, Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Térmens, Lleida, Altafulla, Barcelona… estic molt contenta amb la rebuda! Ja anem per la segona edició i vull donar les gràcies a tots els lectors!

Treballes en quelcom més, en l’àmbit literari, ara mateix?

Sí, estic treballant en una altra obra. En uns mesos en podré parlar amb més detall.