4 min.
image_pdfimage_print

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Tot va començar amb una història curta anomenada Escut i després va arribar la novel·la Ravals que tenia lligams i reminiscències amb aquella primera incursió literària, com la té també aquesta tercera entrega de la que parlem avui, Aures (Bromera Edicions).

L’autora de tot plegat és la Montserrat Morera, escriptora ja coneguda a la nostra revista que, de nou, ens proposa descobrir un pot ple de bona confitura de lletres, un contingut ple d’essències humanes, ombres i llums de personatges que podríem ser nosaltres o el veí del costat, tal vegada aquella persona que ens creuarem pel carrer en una estona.

L’embolcall d’aquest contingut ple d’humanitat, dolçor i duresa, realitat i ficció, és precisament el relat de la vida que ens omple com a persones i ens complementa a través del què i el com ens lliguem amb la resta d’humans o, en altres casos, de com ens hi deslliguem voluntàriament o sense haver-ho demanat. Conversem amb la Montserrat per descobrir-ho.

Aures és un recull d’històries breus que, d’alguna manera i volguda, lliguen i tenen uns pocs fils conductors que porten a un tot. Què ofereix al lector aquesta col·lecció de petites peces?

Un conjunt de històries que juguen amb el llenguatge i plasmen moments decisius de la vida, moments amb aura,  que sovint ens passen inadvertits. Tracten  temes de sempre: les herències, l’amor… i d’actualitat: el canvi climàtic, la globalització… Estan embastades amb un fil narratiu que fa que reapareguin personatges i es segueixi la vida d’alguns d’ells cosa que ens fa arribar a un final sorprenent.

Després de la teva novel·la Ravals, has tornat al format de narració curta que domines a la perfecció, com demostres a Aures. T’hi sents més còmoda?

Per a mi escriure contes és natural, n’he inventat i escrit des que tinc memòria. A vegades es converteixen en novel·les.

Montserrat Morera treball en un projecte nou que veurà aviat la llum.

 

Per cert, els lectors que hagin llegit Ravals trobaran a alguns dels seus personatges en aquest recull. Per què?

Sí, n’hi ha alguns, però ens expliquen coses diferents a les de la novel·la. Les dues obres es van escriure en paral·lel i dialoguen, encara que són autònomes i, és clar, es poden llegir per separat.

Els contes donen més llibertat en el moment d’escriure, en el sentit que et lliguen molt menys que una novel·la?

Aquí no hi ha una estructura tan travada com en una novel.la i això aporta més llibertat de creació.  Per contra, hi ha un patró que unifica el recull. Tots aquests relats han sorgit de l’evocació d’una paraula i d’una imatge que han fet esclatar una història, per això el títol de cada conte és una paraula carregada de sentits i amb aura. Així al conte “Nas”, trobem un comissari que té un bon nas per solucionar els casos; com el té, per ensumar, un gos que vaig conèixer i que, en la ficció, es transforma en ajudant espontani de l’investigador.

Un cop més, com a les teves altres dues obres, en aquesta també hi ha una riquesa gran en el moment d’explicar el paisatge i l’entorn, d’embolcallar als personatges, i això no és tasca fàcil…

És una tasca apassionant que requereix reescriure i polir fins a trobar el to i la paraula justa. No em fa res el temps que calgui, el que compte és el resultat. He intentat escriure amb cura i respecte per a qui llegeix i per la llengua. Per altra banda, el llibre està molt ben editat: és un objecte bell i fa de bon llegir.

Amb tot, revestir als protagonistes d’una història, encara que sigui breu, ajuda a captar al màxim l’atenció del lector o lectora.

He procurat que hi hagin xarxes que atrapin qui llegeix i que l’impulsin, sense fer trampa, a continuar la lectura amb plaer.

Amb quina de les històries d’Aures et quedes i perquè?

M’estimo molt les dues que m’han animat a seguir escrivint: Maleta, premi NÚVOL 2017 i Escut, premi TINET Ciutat de Tarragona, 2021. Però els cinquanta relats han estat triats entre d’altres que s’han quedat al calaix i no sabria quin triar. Potser el relat eròtic de «Peònia» o el divertit i alhora inquietant «Sabates»…

Els protagonistes d’Aures ho són directament d’històries personals i particulars que podrien lligar entre elles en molts casos.

 

Quina part de tu hi ha en aquestes narracions?

En totes hi ha coses observades i sentides personalment, però n’hi ha algunes que traspuen experiències personals com a «Agulla», «Llibre», «Lletra», «Vostè» i «Terra» on apareixen records familiars de la infantesa.

Quins inputs has anat rebent dels lectors i lectores d’ençà de la seva publicació?

N’hi ha un que m’ha emocionat. Una lectora que no conec em va fer arribar que Aures li havia fet tornar les ganes de llegir. També sé que hi ha qui el compra per fer un regal.

En què treballes ara mateix? Amb què ens sorprendràs?

El conjunt de relats que tanca Aures m’ha inspirat una novel·la que hi tindrà relació i que tocarà el tema gastronòmic: m’agrada fer cuinetes.