Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
La nostàlgia del passat, la tristesa de recordar i la necessitat de reviure i redescobrir, ens acompanyen sovint al llarg de la vida. Tots tenim un lloc on tornar quan som a espais nous que habitem. De la mateixa manera que mirar enrere ens dona dolçor, també ens comporta cert dolor perquè les emocions, com el gest de viure, van cosides a la nostra ànima i a aquell ésser que som i mostrem.
Aquesta primera novel·la de La Montserrat Morera impacta per la seva realitat, captiva per la qualitat literària i provoca una bona addicció al lector o lectora.
Ravals, primera novel·la que publica la Montserrat Morera, amb qui vàrem conversar en una altra ocasió en aquesta revista, ens proposa descobrir una història plena de detalls i personatges molt propers a les nostres vides. Tothom té, a la seva manera, un capítol a tancar, una arrel per tallar, un somni per fer créixer o anhels que ens han destorbat i volem que se’ns acomodin als nostres dies. Ravals, publicada per l’editorial Bromera, és una petita gran joia de les lletres que cal llegir i us la descobrirem millor tot parlant a continuació amb la seva autora.
Montserrat, Ravals és una novel·la que demana paciència, comprensió i pausa al lector. És un llibre que es nota que s’ha escrit amb temps i s’ha deixat madurar. Si haguessis de resumir-lo, què en diries de Ravals?
Sí, Òscar, Ravals demana ser llegit a poc a poc. S’ha de paladejar perquè és un llibre que s’ha macerat durant molt de temps abans de ser cuinat amb calma i dedicació. Per a mi, és una oda als ravals del món i un cant d’esperança per a totes les edats de la vida.
Quin és l’embrió de Ravals? Com et neix la idea ? Ho dic perquè el Premi Núvol i el Premi Tinet que vas guanyar hi tenen part de responsabilitat oi?
L’embrió és un fet tràgic que em va afectar directament i que em va fer adonar de la solidaritat del veïnat del meu raval. La idea va sorgir quan als trenta anys vaig deixar de viure al Raval de Barcelona i el vaig començar a enyorar. Aleshores, deia que escriuria la novel·la del carrer Hospital. Van passar anys, començava la novel·la però no trobava el desllorigador i la feina de professora em lligava massa per dedicar-m’hi de ple. El que sí que vaig escriure són dues novel·les curtes sobre el personatge de la Mar de nena i de jove que no he publicat. Quan em vaig jubilar de la tasca docent, em vaig posa a escriure contes i els premis que vaig rebre em van animar a passar un any bastint l’estructura de Ravals i, després, a redactar-la.
La Mar és una dona que viatja a Barcelona per buidar el seu pis familiar i deixa a Anglaterra al Paul, el seu marit. La Mar viu envoltada de nostàlgia, amb un dubte permanent i la necessitat de viure de manera diferent. Com és realment la Mar? Com la definiries?
La Mar és una dona forta i sensible que s’ha fet a si mateixa gràcies a un marcat sentit del deure. És ginecòloga vocacional i això ha marcat la seva vida. Quan es jubila i torna a Barcelona és pregunta si és d’aquí o d’allà i es manifesten uns interrogants sobre el passat de la seva família que la trasbalsen. Entre la mare i ella hi havia un esvoranc i ara sabrà a què era degut. La mou més l’afany d’entendre el passat que la nostàlgia.
Amb qui t’has basat per crear aquest personatge? Com l’has construït? Té alguna part teva?
Com tots els personatges té coses agafades de l’observació de la realitat i, suposo, que algunes de meves, igual que el marit Paul o l’amic de la infantesa, el capellà Ton. En concret, per construir el personatge de la Mar m’he documentat directament amb les poques metgesses que podrien haver estat companyes seves a la Facultat de Medicina de Barcelona i amb persones que han treballat a l’hospital Saint Thomas de Londres. Per a l’aspecte físic, m’he inspirat en una actriu que admiro no només per les seves obres, sinó per la seva consciència social: Vanessa Redgrave.
La lluna té una rellevància significativa en aquesta novel·la. Explica’ns-ho i digues el perquè.
La lluna aporta un toc de màgia a aquesta novel·la realista i, per a mi, simbolitza una mena de deessa mare que ens acompanya durant el relat. Per altra banda, la veu narradora, que explica la història com si fos una veïna que coneix tots els fets, té necessitat en alguns moments d’agafar una perspectiva elevada per donar una visió i una perspectiva històrica coral: un d’aquests punts de vista és el de la lluna.
La Montserrat Morera, autora de “Ravals”, amb la seva primera novel·la.
Tinc la sensació que, un cop llegida la novel·la, molts dels lectors i lectores fan una mirada enrere per buscar el seu raval personal. Ho dic perquè tots tenim el nostre “Raval” personal oi? O m’equivoco?
La idea és aquesta: tots tenim el nostre raval que a vegades coincideix amb la nostra Ítaca.
Has patit molt escrivint aquesta novel·la? T’ha resultat fàcil?
Ha estat un repte i, en línies generals, un plaer anar superant les diverses etapes: he xalat escrivint. Però hi ha una excepció: la documentació i l’escriptura de les escenes sobre l’atemptat de la Rambla de 2017 m’han fet patir. Volia deixar constància d’aquests fets que estan cosits a l’argument de la novel·la i escriure un petit memorial de paraules per conservar-ne record, a ser possible consolador, per honorar les víctimes. No sé si me n’he sortit.
Venies d’escriure conte curt i ara has entrat al camp sempre complicat de la novel·la. T’ha costat fer el canvi?
M’agrada tant escriure contes com novel·les, encara que hagi publicat poca ficció sí que n’he escrit. Quan escric contes se m’enganxen uns amb els altres i alguns em creixen fins convertir-se en narracions llargues. Altres vegades, un personatge d’un conte es converteix en un personatge de novel·la molt més complex: això ha succeït amb la Hala, la jove peixatera protagonista del premiat conte Escut, que a Ravals és converteix en un personatge principal.
On et sents més còmoda però, fent històries breus o havent d’armar un trencaclosques gegantí per tirar endavant una novel·la ben cosida i feta com Ravals?
Em sento còmoda amb els dos gèneres i la tasca d’aixecar l’estructura d’una novel·la m’apassiona: soc una simple narradora d’històries.
Ravals va sortir publicat fa poc i ja ha fet el seu recorregut que, per suposat, continuarà els propers mesos. Estàs contenta de la resposta obtinguda?
Molt contenta. Encara que hi ha hagut problemes greus en la distribució a tot el país que han reduït la presencia de Ravals a les llibreries just en el moment dolç, no em puc queixar. L’obra ha rebut bones crítiques, diversos mitjans se n’han fet ressò i es llegida. Ara que la situació comercial sembla regularitzar-se espero que les llibreries on no ha pogut arribar a temps la considerin una novetat. Per això, el 21 de febrer a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia de Barcelona tindrà lloc una conversa amb el company d’editorial Jaume Benavente on parlarem de passejar la ciutat, tema comú a les nostres novel·les que van sortir al mateix temps.
I els lectors, què et diuen? Quines sensacions captes?
Aquesta és la part més emotiva i agradable que m’ha proporcionat Ravals. Molta gent em diu que s’hi reconeix: siguin del Raval, del barri de la Sagrada Família, de la Verneda, de Tarragona, de Valls, de Girona, de Buenos Aires, del Maresme, de les terres de Lleida, del País Valencià o de Ses Illes. És el millor premi que puc tenir.
Ravals és una obra directa i plena de detalls que narra escenaris que ens poden portar als nostres records més personals.
Tot i ser un llibre apte per a persones adultes, consideres que pot servir també per al públic més jove per ajudar-los a entendre certs períodes i situacions que no ens queden tan lluny i cal que entenguin?
Hi havia un cuquet que em deia que havia d’escriure per a la gent jove. He estat professora d’Institut i això marca el caràcter. De fet, he tingut respostes del meu alumnat que m’han omplert de joia.
Ara estàs en aquella època, per a molts autors dolça i per altres complicada, de presentar l’obra al món. T’ho passes bé a les presentacions?
No només m’ho passo bé, sinó que m’enriqueixo amb les aportacions de qui em presenta, del lloc i de la gent que m’acull i del públic.
Mentre fas les presentacions, o quan les acabis, quin altre projecte de lletres ocuparà tel teu temps? Què estàs preparant?
Acabo de deixar enllestit un recull de narracions curtes per a adults, lligades d’una manera subtil, i també uns contes infantils que són fruit de la col·laboració amb el Casal del Infants del Raval on he llegit i explicat contes, cosa que espero tornar a fer quan acabi aquest període d’acompanyament de Ravals.
