Montserrat Morera: “Un conte és per ser llegit moltes vegades i s’ha de paladejar com quan escoltem una cançó repetidament”

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Hi ha grans històries que els bons escriptors poden explicar de manera breu, amb la capacitat de resum justa que manté l’essència de la narració original i  la dosi perfecta de detalls afegits que el lector busca i necessita.

Imatge de la Montse Morera, autora d’Escut.

Escut és una petita gran narració que ens transporta a aquella tarda negra i cruenta de l’any 2017 a la Rambla de Barcelona. La seva autora, la Montserrat Morera, dona el protagonisme a una jove que ven peix al Mercat de la Boqueria fins que les coses canvien i el focus d’atenció és un altre que descobrireu llegint aquesta peça que, per cert, és la guanyadora del 24è Premi de narrativa curta per internet Tinet, un guardó inclòs als Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

Nosaltres conversem amb la protagonista, la Montserrat, sobre aquesta narració i altres elements que l’envolten en aquest món de les lletres.

Montserrat, Escut ens transporta als atemptats de Barcelona del 2017 amb la Hala com a fil argumental. Què et va portar a escriure sobre aquells fets?

Un dia vaig veure l’ombra de l’escut de ferro forjat i vitralls de la Boqueria projectat a terra com si fos un tatuatge. Vaig pensar que aquell escut havia vist l’atemptat i que ningú semblava recordar-ho, mentre que jo, que he nascut i he viscut molts anys al costat de la Rambla, ho tenia ben present. Vaig voler escriure el conte per intentar evocar la sensació de perdre totes les seguretats —tots els escuts— d’algú que ho va presenciar i, també, per deixar-ne constància.

Deixant de banda els fets que expliques i que ens venen a la memòria d’aquella tarda, hi ha molta part inventada a la història? Ella, la Hala, existeix?

La Hala és producte de la meva imaginació, però com a professora he conegut nois i noies que s’han arrelat aquí i que lluiten per dur a bon fi els seus projectes de vida.

La teva narració guanyadora és breu però intensa, té molts matisos interessants i és rica en detalls quan escenifiques  la peixatera al Mercat. Et va ser difícil encabir tants elements en tant poc espai?

Així volia que fos: curta i intensa com una cançó. Em calia trobar un to i un ritme adequats a un tema tan punyent i delicat: per això havia de triar molt bé les paraules i anar al gra. Vaig escriure a raig, però després vaig podar i retocar molt.

imatge exterior del Mercat de la Boqueria.

Havies tocat ja el gènere de la narrativa curta anteriorment i no és el primer premi que guanyes en aquest àmbit. T’hi sents còmoda? Què creus que el diferència de la novel·la o altres gèneres?

Sí també vaig guanyar el Premi Núvol. M’agraden molt els contes: escoltar-ne, explicar-ne, llegir-ne i escriure’n. Per a mi són la porta de la imaginació i tinc debilitat per les narracions curtes i intenses com un bombó. Per altra banda, gaudeixo molt de les novel·les i, a vegades, un conte em va creixent i es converteix en narració llarga.

Tens la sensació que la narrativa curta no té, tal volta, la rellevància que hauria de tenir i que la novel·la li fa massa ombra?

Tenim una esplèndida tradició de contistes i, actualment, també hi ha un bon planter: al concurs Tinet, ciutat de Tarragona se n’hi van presentar tres cents. Ara bé, crec que hi hauria d’haver més edicions de reculls i que la narració breu hauria de tenir el seu espai a la premsa, als mitjans audiovisuals, al teatre i fins i tot a les possibles adaptacions musicals. Un conte és per ser llegit moltes vegades i s’ha de paladejar com quan escoltem una cançó repetidament.

De quines fonts beu la Montserrat Morera com a escriptora? Quins són els seus referents?

De fons molt diverses perquè sóc una lectora tot terreny.  Gaudeixo i aprenc tant amb els contes de Víctor Català com amb els de Ray Badbury o els de Cristina Fernández Cubas.

Ets professora i escriptora, has publicat textos de ficció i altres de caire acadèmic. Quina de les dues vessants t’omple més? Creus que ambdues es compaginen? Són dues vessants complementaries?

He fet una tesi doctoral sobre la metàfora, però va arribar un dia que em va divertir més jugar amb aquest recurs escrivint ficció. Tinc un recull de contes inèdit, al qual pertany el conte ara premiat que representa aquest pas.

Una de les peixateries de la Boqueria.

Em diuen que el text guanyador, Escut, t’ha animat a fer una novel·la que és una assignatura pendent que tenies. És cert?

Era una necessitat vital. El personatge de la Hala ha anat creixent i, encara que no sigui la protagonista de la novel·la, n’és un personatge més que secundari.

En quin estat està aquesta novel·la? Fes-nos cinc cèntims sense caure en l’anomenat “spoiler”… de què va i quan la tindràs enllestida?

Ja està acabada i si tot va bé es publicarà l’any vinent. Només diré que és una història d’històries que transcorren a Barcelona, a Londres i  a Tolosa de Llenguadoc: qui l’ha llegit diu que toca el cor.