Neus Plana Turu: so i percussió més enllà de la partitura

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Si de petit algú proper et guia els passos, segur que dibuixaràs un bon sender per la vida. La nostra convidada va tenir aquesta sort. El seu avi la va encaminar cap als primers sons i, a partir d’allí, ha anat construint l’artista que és avui en dia. Toca molts pals i tots ben tocats, perquè estima allò que fa i hi posa passió. Es nota quan la seva flauta regala els primers sons al món, quan tanca els ulls cercant on encetar la partitura del seu cos. Ella, la Neus Plana Turu, és de tot allò que son be: flautista, percussionista corporal, estudiant constant, investigadora i bona alumna d’aquell avi i aquells anys.

Avui conversem amb ella i ja us avancem que enguany, aquest 2020, la podreu gaudir a fons a Altafulla. Sí, això és una primícia que us donem des d’Altafulles.cat. De moment, i fins que no arribi el dia, mirem què ens ha explicat.

La Neus Plana, nascuda a Tarragona el 1988, combina la seva trajectòria com a flautista amb la de percusionista corporal,

Neus, sabem que les teves primeres influències musicals estan estretament relacionades amb el teu avi. Explica’ns això. De quina forma et va influir i què ha representat ell per a tu en aquest sentit?

Des de ben petita el meu avi, Josep Turu Damunt, és el meu model a seguir com a músic i com a persona. Ell m’animava a tocar, a cantar i a gaudir de la música. Sempre el veia estudiant violí al seu estudi, escoltant sardanes a la fresca i explicant moltíssimes anècdotes que havia viscut. Cada vegada que anàvem a casa d’ell, ens treia alguna partitura i ens animava a tocar tots junts (a mi i al meu germà que també és músic).

El missatge que sempre m’ha transmès és que “la música és el cor de la vida” i que cal estudiar cada dia. Encara avui que ja en té 97, quan parlo amb ell em diu: “Què, avui ja has estudiat?”. Recordo amb molta emoció com m’acompanyava a l’Escola Municipal de Música de Tarragona cada tarda i també el recordo assegut entre el públic de tots i cadascun dels concerts i exàmens que vaig fer a l’Escola i Conservatori de la Diputació de Tarragona, sempre amb un somriure i animant-me a seguir. És una de les persones més importants de la meva vida, juntament amb els meus pares, ja que sempre m’han acompanyat i han estat al meu costat a nivell musical i personal.

La flauta travessera ha estat, en tot moment, la teva companya de viatge musical i professional. Què té aquest instrument que tant et captiva i fa que segueixis aprenent-ne cada dia?

La relació amb la flauta travessera sempre ha estat una cosa de destí. Des de ben petita vaig connectar amb l’instrument i sense adonar-me’n han anat passant els anys i he tingut l’oportunitat de trobar-me amb professors com la Núria Ortoneda, el Robert Sirvent i l’Albert Mora que m’han ensenyat la tècnica flautística a la vegada que m’han permès desenvolupar-me com a músic. Una de les coses que més m’agraden de la flauta travessera és la connexió que noto amb mi mateixa a través del seu so.

A la teva experiència com a intèrpret de la flauta travessera i has sumat aquests últims anys la percussió corporal. Com et ve d’això de provar a fer música, ritmes, percussions amb el cos?

La percussió corporal va arribar a la meva vida de manera lúdica però des del primer moment vaig saber que volia aprendre aquesta disciplina artística per tot el potencial que té i per tot el que jo sentia quan la practicava. A poc a poc, em van sorgir les ganes de potenciar el seu ús interpretatiu i vaig començar a estudiar fins a dia d’avui que encara segueixo aprenent.

Com expresses la música a través del cos, com et neix el moviment que fa que harmonitzis la nota que tens al cap i la que dones a l’exterior?

Tant amb la flauta travessera com amb la percussió corporal noto una connexió molt íntima i personal i cada vegada m’agrada potenciar-la més per a fer música. És cert, però, que per a fer-ho i sentir-me a gust necessito potenciar molt l’estudi i d’aquesta manera deixar-me anar i poder-me expressar musicalment.

La Neus va començar els estudis de flauta travessera a l’Escola Municipal de Música de Tarragona quan tenia 8 anys.

Parlem també dels estudis que has fet sobre improvisació a l’Institut d’Educació Musical i que té, diguem que com a punt de partida, el propi gest de la improvisació com a eina de control del llenguatge musical. Explica’ns-ho millor…

Si la percussió corporal té com a model de partida en Santi Serratosa i l’Anna Llombart, interessar-me pel món de la improvisació té com a model l’Emilio Molina i la seva metodologia IEM la qual cosa li he d’agrair al meu germà, en Pere Nolasc, que em va insistir i recomanar aquest mètode.

Tal i com ja he esmentat anteriorment, he tingut la sort de poder estudiar amb professors que m’han transmès molta tècnica flautística. La metodologia IEM, en canvi, em va permetre posar creativitat a aquesta tècnica, entendre els coneixements teòrics i atrevir-me a començar a inventar les meves melodies… sempre dic que gràcies a l’IEM m’he sentit creativa amb la flauta travessera.

La música més tradicional del sud de la Índia, coneguda com a carnàtica, que és una de les teves passions, ajudaria a lligar aquesta acció de la improvisació? Es podria lligar?

És gràcies al meu company de vida, el pianista Carles Font, que conec la música carnàtica. Va ser ell, ara fa uns anys, qui em va recomanar un curs que feia en Rafael Reina a l’ESMUC. M’insistia en el fet que podria ser molt interessant per a la percussió corporal i així va ser. Li estic molt agraïda ja que descobrir les mètriques, les accentuacions i aquesta manera de treballar el ritme em va encantar. Cal dir, però, que no soc cap experta en el tema ja que de moment només he pogut fer un petit tastet dins d’aquest món carnàtic… segueixo amb ganes d’investigar i d’aprendre. És un recurs molt bo per a poder expressar-te musicalment i jugar a nivell melòdic – rítmic.

Com a colofó a tot el que hem parlat, no sé si al final és una suma de tot, hi ha el teu projecte musical que, sota el nom artístic de “Naisa Duo”, et lliga musicalment a la Maria Camahort. Ella fa la part de guitarra i tu la flauta i la percussió corporal. Com neix aquest duet i quina evolució ha tingut?

Treballar amb la Maria Camahort és un regal ja que és una gran artista i una dona molt treballadora. Ens vam conèixer el 2017, just quan ella va venir a viure a Barcelona. Feia temps que tenia ganes de tocar amb guitarra i vam quedar un dia per a parlar i fer una mica de música. De seguida ens va sortir el primer concert i vam començar a preparar repertori…  vam connectar des del començament i així va néixer el que més endavant em titulat com a Naisa duo. Ella se n’encarrega de la part de guitarra i dels arranjaments i jo de la flauta i la percussió corporal.

La Neus és membre de Naisa duo juntament amb la guitarrista Maria Camahort així com integrant a l’espectacle “La Gran Fuga” dirigit per la ballarina Anna Llombart i l’actor Toni Sans.

Teniu ja una bona fulla de ruta realitzada, experiència a l’esquena que us dona solidesa com a formació i creixement musical. Heu tocat a molts punts del món i en escenaris molt diferents. On us heu sentit més còmodes, més ben acollides?

Tal i com dius, hem tingut la sort de poder fer concerts i conèixer llocs i gent diversa… guardo bon record de tots els llocs on hem estat ja que des del meu parer cada vegada que puc pujar a un escenari aprenc moltíssim en tots els aspectes. Potser l’experiència a Londres, el 2018, va ser molt espectacular ja que vam tocar a una sala molt bonica com és el Milton Court, a una ciutat tan interessant com és Londres i pel fet que estàvem començant com a duet… per altra banda, estem portant el nostre projecte a diferents llocs amb públic divers i és molt bonic notar la resposta de la gent i adaptar-te com a músic estiguis a on estiguis.

Recordo el nostre segon concert a un centre cívic de Barcelona que a l’acabar uns nens i nenes ens havien fet un dibuix del concert com mostra d’agraïment o d’altres concerts com el Guitar Fest o  el Festival de Calonge on ens vam sentir molt a gust no només a nivell professional sinó a nivell personal podent compartir una estona amb el públic un cop acabat el concert…

Quin és el missatge que transmet Naisa Duo al seu espectador? Quin paisatge musical dibuixeu davant d’ell?

A nosaltres ens agrada dir que “anem més enllà de la partitura” ja que les dues tenim una forta formació en música clàssica però a mesura que ens anem fent grans ens interessa conèixer altres estils musicals i anar entrant en el món de la improvisació.
Naisa duo porta a l’escenari el fet de fer música des de l’ànima, presentant un programa que ens agrada amb el punt en comú d’expressar-lo a través de la guitarra, la flauta travessera i la percussió corporal sentint-nos lliures  alhora de crear, interpretar i improvisar.

Ara, en època de pandèmia, tot s’ha reduït i ajustat. Us ha afectat molt a nivell de concerts que teníeu previstos?

Sí, la pandèmia ens està afectant a tots i a totes. Recordo el mes de març havent d’ajornar els concerts… va ser molt sobtat i trist. També és veritat que, per altra banda, vam tenir la sort de conèixer a la pintora Ana Beltrán Porcar i vam estar treballant amb ella. El fet de tenir més temps i d’haver-nos de reinventar va permetre crear el projecte “Proximitat Emocional”. Va ser una experiència artística i personal molt gratificant. Fins i tot, vam poder mostrar tot el que havíem creat a (través de les videotrucades i assajos) en un concert que es va fer en streaming a Barcelona dins del festival de guitarra i pintura Art Llobet el passat mes d’octubre del 2020.

Què has après d’aquest últim any a nivell professional, personal, tenint en compte que ha estat tot diferent?

Per una banda, he après a “parar” ja que des de fa anys i seguint la professió de músic estic molt activa i en constant moviment. Aquesta pausa m’està permetent reflexionar i pensar en tot el que he fet fins ara de la qual cosa n’estic molt orgullosa però també projectar cap a un futur amb les il·lusions i desitjos professionals i personals que em van sorgint.

Cap on encamines ara els teus passos? Quins projectes més immediats tens? Tinc ganes de seguir fent música amb tots aquells projectes que em facin créixer i que em motivin. La música, la psicologia i l’esport són els àmbits en els que em moc i en els que vull seguir treballant.