Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)
El 28 de maig les membres del club de lectures rebels ens vam reunir a Altafulla per compartir les nostres impressions al voltant del llibre de María Martín “Ni por favor ni por favora. Cómo hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado)”.
La seva autora, María Martín s’autodescriu com a “feminista impenitente e impertinente”. És llicenciada en dret i té quinze anys d’experiència com a formadora en l’àmbit de la igualtat. Com es desprèn del títol, treu a la llum el masclisme de la llengua i de la institució que la regula amb una ironia divertidíssima.
Ens explica com, sense les reivindicacions del feminisme, les dones avui encara seríem una advocat, una metge i un llarg etcètera. O bé ens comenta com el diccionari inclou 150 sinònims de la paraula “puta” i només 2 per “puto”. Sense oblidar la quantitat d’exemples inclosos a les definicions de les paraules al diccionari que són obertament sexistes. Serà potser perquè la Reial Acadèmia Espanyola només té una mínima part de cadires ocupades per dones? Moltes menys que les acadèmies de Llatinoamèrica!
És realment admirable la capacitat de l’escriptora de desfilar desigualtats presents a la llengua i fer-ho amb un sentit de l’humor exquisit. Al llarg del llibre manté una mirada historicista que posa en valor tots els èxits aconseguits fins ara, i ens anima a fer front als reptes presents i futurs amb humor i contundència.
Especialment didàctic és l’annex “Lenguaje inclusivo: manual de uso práctico” que ens ofereix recomanacions i estratègies per combatre l’ús sexista i androcèntric del llenguatge.
Les lectores rebels vam parlar de com un altre llenguatge és possible, el llenguatge inclusiu. Un cop més cal que ens posem les ulleres violetes quan comuniquem i normalitzem un ús de la llengua inclusiu, integrador i transformador.
Si us heu quedat amb ganes de més, el proper dissabte 2 de juliol a les 12h. ens trobareu a la terrasseta de biblioteca de la Nou de Gaià per comentar l’assaig de Rosa Cobo “Pornografía. El placer del poder”.
