Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Altafulla és una població plena d’art i creadors, un espai on la generació d’idees i projectes és constant, on és normal formar part del debat creatiu. Si passeu pel carrer Hostal, tot just al costat de La Violeta, hi trobareu un racó diferent que us cridarà l’atenció. Obres d’art distribuïdes a tots els cantons, al centre una gran taula plena d’esbossos, pinzells i pintures diverses, mobles vells renovats amb amor, una agradable olor a cultura que banya amb lleugeresa l’ambient i, com a tòtems d’aquest espai, dos artistes que fa anys van unir-se per impulsar un projecte plegats però també amb una vesant individual. La Berta Mesa i en Peibas són les alma mater d’aquesta història anomenada “oNa et Lia” que camina creant art amb les seves obres i creant-ne a través de l’aprenentatge i la formació.
Recentment hem pogut veure part de les seves últimes creacions en una mostra que ha tingut una nodrida assistència de públic i molt bona acceptació. Com sabem que els voleu conèixer millor, hem conversat amb ells dos.
La Berta i el Peibas al seu espai artístic del carrer de l’Hostal.
Berta i Peibas, acabeu de tancar una exposició anomenada “Essència” que ha recollit part de la vostra obra més recent. A què respon aquesta exposició?
Berta: En el meu cas, l’exposició es deia “Me he resbalado en tu pensamiento…me he hecho un nido para no salir de ti”. I és un treball de reflexió profund i íntim de complicitat amb la naturalesa. És un diàleg íntim amb la mar, la muntanya, l’herba, la terra, la sorra…els arbres, les ones, la glacera, les roques.. el cel , els núvols… el vent…la tempesta…la calma.
Peibas: La meva part d’exposició la vaig titular “Petits Pètals Blancs d’un Llarg Hivern”. No és un projecte que s’iniciés en el confinament. De fet vaig començar a treballar-lo abans, però és cert el confinament em va donar la oportunitat d’aprofundir, reflexionar i realitzar-lo amb més intensitat.
Perquè l’heu fet i quin missatge adreçàveu al públic assistent?
B: És una exposició realitzada durant el primer moment de la pandèmia, confinament i fases de desconfinament. He volgut expressar les meves emocions en aquest retrobament amb la naturalesa d’una forma simple, clara, minimalista i neta.
L’exposició d’aquest treball és la manera de dir-li al món que “ella”, la naturalesa, continua viva i és aquí, fidel i protectora, tranquil·la i enfadada ..malgrat el maltractament humà. En ella hi podem trobar respostes a les nostres preguntes, la solució als nostres mals, la complicitat de la felicitat. No podem continuar donant-li l’esquena.
P: Pretén ser una indagació sobre els aspectes abstractes de la vida, emocions, sentiments, situacions, des de “L’amor” o “La tendresa” passant per “La depressió”, “el dolor” o altres aspectes més genèrics de la societat com “El poder” o “La solitud”. Com representar-los i fer il·lustracions en les quals l’espectador vagi més enllà de “només veure un dibuix” que li pot agradar o no, perquè se li doni la oportunitat de diàleg amb la pròpia obra.
Per altra banda, no es pot negar que en cada il·lustració, es vulgui o no, sempre hi ha una part de sentiment propi de l’artista. Però no és la intenció de fer una diari personal obert al públic. És, com deia abans, la voluntat de provocar diàlegs, emocions i sentiments.
Obres del Peibas a la instal·lació de l’exposició “Essència”
Esteu contents de la resposta obtinguda?
Berta: Sí, ha estat una bona experiència i ha agradat molt a un públic molt divers.
Peibas: Sí, de totes totes. És una sorpresa molt agradable quan veus que l’espectador s’està una bona estona en cada obra, tant meves com de Berta, fent preguntes o donant la seva opinió. És una experiència plena.
Sou dos artistes conceptualment diferents, amb dos estils diversos però amb un missatge poètic i que abasta geografies humanes i emotives que acaba sent el nexe comú. Què busqueu en el moment de crear?
B: Crear és el nostre oxigen, és la trobada amb un mateix. És el gest de romandre en el present i l’ara .
P: És la nostra forma de veure i entendre la vida. Representar-la és la nostra forma de treure-la de dins, la necessitat de parlar amb el món. Jo crec que és quasi la nostra obligació, la que té un artista de mostrar la seva visió sobre qualsevol tema tant de la societat com de caires més personals.
Dos dels quadres de la Berta, a la seu d’oNa Et Lia.
L’art no té límits, no pot definir-se en colors concrets, no té un relat idèntic en cap artista ni en cap obra. Quin és el vostre fil narrador particular?
B: Les emocions.
P: Sí, les emocions, els somnis, l’entorn i, per a mi, és molt important l’ésser humà.
I de quines fonts beveu per acabar creant?
B: De l’observació de la realitat, dels somnis, de les experiències personals… tot és font de creació.
P: Les meves fonts també van per els mateixos camins. Però també m’agradaria fer esment de la música i la poesia perquè bec molt d’ella. A cada nota, una pinzellada i a cada mot un traç.
Amb quines disciplines us sentiu més còmodes treballant i quins espais us aporten més calma per desenvolupar les vostres obres?
B: Al ser una artista plàstic m’agrada tocar i experimentar amb tot allò que em sedueixi en el procés de creació. A mi la calma me la porten els espais lluminosos, amplis i bruts. Aquests són de la meva preferència així com el paper de fibres, els grans llenços de lli i els pigments naturals.
P: Com representar-les depèn de l’aspecte que li vulgui donar a l’obra. Tot varia en funció de si faig servir, oli, aquarel·la, grafit. Em sento còmode igual però té a veure més en com vull que parli aquesta. I pel que fa a espais de calma, jo sóc d’espais més petits, íntims, sense xivarri i amb la meva música.
Visitant la vostra web www.onaetlia-art.com es descobreixen altres vessants artístiques vostres que van més enllà de la pintura sobre un llençol, paper o altres materials. Veiem també que treballeu sobre mobles sovint antics, no sé si en un intent de recuperar-los dotant-los de nova personalitat… ?
Berta i Peibas: Els mobles antics expliquen una història, el pas del temps els deteriora, els “emmalalteix”, els entristeix… nosaltres els recuperem als brocanters o directament en contenidors d’escombraries.
Els donem més que una segona oportunitat, els fem únics i bells. Els netegem i reestructurem donant-los un nou eix i equilibri. Els protegim amb patines, clivellats, motius pictòrics… ceres i vernissos naturals.
Obra “… me abandono a este momento, será difícil salir de aquí … ” de la Berta Mesa.
(tècnica mixta amb pigments naturals).
oNa et Lia és un projecte ubicat al carrer de l’Hostal però també és un traçat vital i particular vostre. D’a on neix la idea del projecte i com ha anat creixent?
B i P: És un acte creatiu que neix de la trobada dels nostres dos universos. És el desig, la idea nua, única… d’exposar i exposar-se. Una finestra oberta al món, trobades d’artistes, intercanvis d’idees, formes d’atrapar somnis, mirades, paraules… batecs.
Obra “L’Esperança” de Peibas. (tècnica amb anilines, aquarel·les més retolador)
Una part del projecte són les classes que feu als vostres alumnes. Esteu nodrint a persones amb interès per l’art per convertir-les en creadors. Què us aporta en aquest cas el mestratge, el fet de poder ensenyar?
B i P: Els tallers ens permeten donar als nostres alumnes la possibilitat i les condicions adequades perquè sorgeixi l’expressió personal. Els aportem les eines per al desenvolupament de la creativitat a través del gest, la forma i el color .
Utilitzant diferents tècniques com són el dibuix, l’aquarel·la, l’oli, l’art plàstic i emocional entre altres .
Quin perfil d’alumne teniu i qui creieu que pot assistir a les vostres classes? Hi ha gent que no pugui desenvolupar-se artísticament? Hi ha talent entre els vostres alumnes?
B i P: Si parlem del perfil de l’alumnat, no en tenim cap de concret. Partim de la idea que tots tenim un artista a l’interior i aquests tallers estan oberts a tota persona que vulgui obrir aquesta porta de la creativitat.
Tothom pot desenvolupar el seu art, és qüestió d’obrir la ment i deixar passar l’aire. Hi ha molt de talent i com tot talent cal treballar-lo per a trobar una expressió pròpia i personal.
Cap on camina, ara i en un futur a mig termini, el vostre projecte oNa et Lia? Quins senders veieu a prop per caminar en aquest element necessari que és l’art?
Berta i Peibas: “oNa et Lia” viu en el present, en l’aquí i l’ara. Però és cert que no perd de vista la seva idea d’origen d’art itinerant, d’esdeveniments nòmades, internacionals i multidisciplinaris de caràcter solidari i humanista com a manera de democratitzar l’art, d’atrapar la vida… al vol.
Tinguem en compte que l’art és l’acció de desallotjar el superficial i donar-li una atenció especial a la vida.
