4 min.
image_pdfimage_print

Foto: Fundació Pau Casals.

 

Coincidint amb la commemoració enguany del 50è aniversari de la mort del músic vendrellenc Pau Casals, és important saber-ne tot allò possible sobre ell. La commemoració, de fet, té en gran part per objectiu honorar la memòria de Casals i remarcar la importància del seu fons documental ja que parlem d’una de les personalitats més rellevants de la cultura catalana.

El fons Pau Casals és un arxiu documental únic i de referència internacional per a conèixer la trajectòria del gran músic. Inclou documentació personal, composicions manuscrites, reculls de premsa, programes de concerts, fotografies i enregistraments sonors i audiovisuals. A més, també hi ha un extens fons de correspondència amb més de 50.000 cartes, testimoni de les relacions que Pau Casals va mantenir en els diversos àmbits de la música, la cultura, la política i la societat coetànies.

Com a resultat del treball arxivístic dut a terme al llarg de tots aquests anys, el fons Pau Casals | ANC1-367 aplega avui 19.045 unitats de catalogació amb la descripció ja accessible a través del portal Arxius en Línia. D’aquestes, 12.227 unitats corresponen a documentació textual i la resta, 6.818, a la part gràfica i audiovisual, fet que el converteix en un dels fons personals més importants i exhaustivament descrits dels més de 600 conservats a l’arxiu.

En resposta a aquest esforç de descripció, l’interès dels usuaris per l’accés al fons ha estat realment extraordinari: presencialment, més de 500 usuaris i més de 6.000 consultes al llarg de la darrera dècada; en línia, anualment, més de mil accessos a la descripció general del fons i de les unitats de catalogació.

El fons s’estructura en tres parts:

  • L’arxiu personal i professional (1876-1979) ingressat principalment el 1997, que en la seva part textual té un volum de 28,4 metres i disposa d’un inventari que inclou 8.729 unitats de catalogació accessibles en línia. Compta també amb prop de quatre mil imatges i altres documents gràfics i audiovisuals.
  • Una segona part estaria formada pels escrits sobre Pau Casals, poemes i àlbums de signatures i reculls de premsa (4,2 m); la biblioteca i l’hemeroteca (1,6 m), ingressats el 2001. Han estat descrits en 848 unitats de catalogació i accessibles també al catàleg bibliogràfic.
  • La tercera part correspon a l’arxiu personal i professional (1956-1979) ingressat entre els anys 2001 i 2007, que té un volum de 30 m i incorpora també material gràfic i audiovisual; a falta de completar-la definitivament, ja s’hi han descrit 2.634 unitats de catalogació.

El fons de partitures i documentació de l’Orquestra Pau Casals (amb un volum de 27,7 m) i la Col·lecció Pau Casals, formada per les donacions de tercers (4,6 m), es troben en un procés inicial de tractament arxivístic, parcialment digitalitzat.

Una de les moltes peces que configuren el Fons Pau Casals.

 

Actualització del dipòsit

Coincidint amb la commemoració del 50è aniversari del traspàs del músic, la Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura estan actualitzant el conveni de col·laboració dels fons documentals, amb una addenda al conveni inicial subscrit el 2006. Aquesta actualització, a partir dels anys d’experiència conjunta en la gestió dels fons, té per objectiu agilitzar els procediments per oferir un millor servei als milers d’usuaris interessats en la seva consulta i així donar accés al coneixement d’una figura i una obra que, conscients del seu valor universal, la Fundació Pau Casals i el Departament Cultura volen facilitar al màxim.

Una llarga col·laboració institucional

El 22 d’octubre de 1973 el mestre Pau Casals va morir a Puerto Rico, després de gairebé mitja vida d’exili. Al llarg dels anys va produir un extens arxiu format per documentació personal, professional i pública que va conservar d’una forma metòdica. Va ser conscient de la importància que aquest material tindria en el futur, no només com a testimoni de la seva trajectòria sinó també com a testimoni de quasi un segle d’història.

Amb la seva esposa, Marta Montáñez, van crear la Fundació Pau Casals, el 1972, amb la finalitat de preservar el patrimoni que tenia a la seva casa de Sant Salvador, al Vendrell. A més, també hi conservava tota la documentació, des de la seva infància fins el 1939, quan va marxar a l’exili a causa de la Guerra Civil. Uns anys més tard, després de la seva mort, va arribar a Catalunya part de la documentació generada durant el seu exili a Prada de Conflent, on hi va viure regularment des del 1939 fins al 1956. Finalment, el fons es va completar amb la documentació generada durant els seus últims anys d’exili a Puerto Rico, des del 1957 fins l’any de la seva mort el 1973, i el retorn de les seves despulles a Catalunya, el 1979.

La relació de la Fundació Pau Casals amb l’Arxiu Nacional s’inicia la primavera 1996, quan es diposita l’arxiu de l’Orquestra Pau Casals. L’any següent, en començar les obres de restauració de la casa-museu de Sant Salvador, la Fundació i l’Arxiu acorden el trasllat temporal del fons del músic des de Sant Salvador a l’Arxiu Nacional amb l’objectiu de preservar-lo, restaurar-lo i emprendre de manera exhaustiva la seva catalogació. Alhora, la Fundació inicia un esforç molt rellevant amb el propòsit de recuperar més documentació sobre Pau Casals a mans de tercers, que ha anat integrant en la col·lecció.

Com a resultat de la bona col·laboració establerta, el 2001, en el moment de la inauguració formal del Museu Pau Casals, la Fundació decideix que el fons documental resti dipositat a l’Arxiu Nacional (tret d’alguns documents originals que formen part de l’exposició permanent del museu), situació que es formalitza definitivament el 2006, amb la signatura d’un conveni de dipòsit.