5 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

No hi ha dubte que Pau Vallvé és un dels principals exponents de la música catalana de l’actualitat, un cantautor que toca tots els pals que vol a la perfecció i que ha anat sempre a més, especialment d’ençà que, ara fa sis anys, va decidir trencar amb tots els patrons i els intermediaris que envolten la producció musical i fer-s’ho tot ell. El temps li ha donat la raó i ara viu un moment musical dolç. Les entrades per als seus concerts s’esgoten en hores (680 localitats venudes en un matí a Vic), més de 100.000 persones l’escolten mensualment a Spotify i en aquesta mateixa plataforma digital, algun dels seus temes supera ja els 1,5 milions d’escoltes.

El confinament el va enxampar en plena ruptura sentimental però lluny de mirar avall, va tirar endavant i d’aquell moment ha nascut el seu nou disc “La vida es ara” on el Pau posa ordre, paraules i banda sonora –ho fa de nou- a les situacions que viu i al seu dia a dia gens avorrit. Fa cinc dies ha actuat a Reus convidat pel festival Accents i ara continua la seva gira per Catalunya mentre la pandèmia ho permeti. Entre bolo i bolo, conversem amb ell.

Pau Vallvé és, sense cap dubte, un dels referents de la música nacional i amb una projecció immensa. Foto: Tina Riera (Atthina)

Pau…La vida és ara. El títol del nou disc és una mena de proclama per a un món millor, un missatge vital o un inici d’un ideari particular?

Jo sempre he oblidat bastant el present. He estat sempre per una banda somiant plans i projectes de futur i per l’altra sent nostàlgic amb el passat. Fos com fos el present sempre quedava una mica al marge dels meus pensaments i preocupacions. I ara, després d’estar 75 dies confinat sol, me n’he adonat de lo important que és. I en aquest disc ho reivindico.

El nou disc del Pau està fet integrament en època de confinament. Foto: Clàudia Serrahima.

Ha estat dur composar aquest treball enmig de la pandèmia, en una situació gairebé surrealista i en una època emocional no massa bona per a tu?

La veritat és que fer el disc m’ha anat molt bé, sobretot per tenir quelcom a fer i alguna cosa en la que concentrar-me. Pocs dies abans del confinament em vaig separar (amistosament i de bon rollo, o sigui, bones notícies) i vaig anar a viure provisionalment a l’estudi que tinc en uns baixos de Gràcia. I degut al confinament allà em vaig haver de quedar els tres mesos que vam estar tots confinats. Però els ànims, després d’una primera setmana una mica desubicat (com tothom) van millorar i ja vaig estar la mar de bé. Crec que en el disc es percep.

A “com troncs baixant pel riu” fas una mena de mirada enrere de manera veloç, com aquell que ja té tres quartes parts del recorregut fet. Després, a “Sant Grial”, remates bastant aquest viatge fugaç. Sents, d’alguna forma, haver crescut massa ràpid en poc temps?
Aquest disc també parla de fer-se gran. El poder haver parat tres mesos al racó de pensar m’ha servit per poder sortir del riu i veure-ho tot una mica des de fora per un moment i poder-ne treure conclusions. I me n’he adonat que m’he fet gran en molts sentits i que sóc molt més feliç del que em pensava.

Hi ha altres temes que conviden molt a l’optimisme, sobretot perquè has incorporat també en aquest disc certs ritmes que aporten “bon rotllo” malgrat el missatge pugui ser menys feliç. D’alguna manera, diguem que et mantens fidel a l’estil tot i que te la jugues en algunes peces. És així?

Jo sempre faig els discos de la mateixa manera, intento parlar de les coses que em passen i ser tal i com sóc. Però aquest cop he volgut deixar enrere certs tics que notava que se m’havien quedat del primer Pau Vallvé, més emprenyat i trist que l’actual. La èpica, el drama, el rock, etc. Així que aquest disc no té cap d’aquests deixos. I m’hi sento molt més còmode, molt més jo que abans.

Fa sis anys que el Pau va fer una mirada enrere per acabar fent un gir a la seva vida. Foto: Tina Riera (Atthina).

A cavall entre disc i disc com a cantautor vas creixent en la teva faceta de compositor de bandes sonores. On et sents més còmode? Has pensat mai en fer una gira només amb concerts de la teva música instrumental?

M’agrada la varietat. Precisament el que m’agrada de la meva feina és que no és gens monòtona. Unes setmanes estic composant, altres gravant, altres presentant el disc en entrevistes, altres assajant, altres fent concerts i d’altres fent músiques per cinema o produint discos d’altra gent a l’estudi. Això és el que m’agrada, anar variant.

Estàs content del gir radical que vas decidir fer? Què t’ha aportat de bo i què t’hi has deixat que s’ha quedat allí, en aquell moment?

Ara fa 6 anys que ho vaig deixar tot, i vaig començar amb això de l’auto-edició i l’auto-gestió. I la veritat és que n’estic molt content. És maco fer el que més t’agrada sense haver-te d’abaixar els pantalons amb ningú. I tot gràcies al públic, que disc rere disc m’ajuda, sense intermediaris a finançar els costos pre-comprant el disc abans de que surti. És molt bonic i em sento molt afortunat.

Imatge del concert a Reus, a la sala Santa Llúcia, el passat 16 d’octubre. Foto: Isaac Albesa.

Estàs de gira de presentació, tot i que és una gira atípica per tot això del Covid. Com estan funcionant els concerts i què trobes més estrany si compares amb l’època prèvia a la pandèmia?

És estrany això de que la gent estigui separada i amb mascareta. Però per altra banda, realment amb totes les complicacions que hi ha per fer de públic, has d’arribar abans, has de pre-comprar amb temps, t’envien les instruccions de com entrar, com sortir, etc, realment noto que qui ve als concerts és qui realment en tenia moltes ganes. I això també es nota!

Tanquen bars i restaurants 15 dies i tot indica a que en breu també s’acabaran les activitats culturals de nou. Quina sensació tens davant aquesta situació? La gent està molt emprenyada. Uns perquè els tanquen el negoci, altres perquè els hi neguen la cultura. Què se’ls pot dir a tots els qui prenen decisions?

A diferència de la primera vegada, que van tancar la cultura lo primer de tot i els bars estaven oberts, ara sembla que han entès una mica més que la cultura és segura. Durant l’estiu el sector cultural hem demostrat que no hem tingut cap brot, fent les coses bé, amb tots els protocols i amb totes les mesures de seguretat. És positiu que ara almenys hagin tancat primer els bars i limitat les reunions d’amics sense mascareta abans de tancar la cultura. Veurem com avança la cosa, però a dia d’avui la cultura segueix en peu i els concerts de moment es poden fer seguint les mesures de seguretat. Veurem.