5 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

El Paul Waring va arribar a Altafulla procedent de Liverpool, l’any 1992, però darrera d’aquestes dades inicials, hi ha molta història. Arriba aquí perquè un conegut seu, en aquells anys, feia de professor d’anglès a Reus a English Summer. El Paul va sumar-se a l’experiència d’impartir classes als afamats tarragonins que volien parlar la llengua de Shakespeare. Aquell primer estiu va provar a una mena de colònies que es feien a Vallclara. L’any següent va repetir i en aquell cas va passar l’estiu fent de professor a Poblet.

Foto del Paul

El 1994, en un moment ple de dubtes a la seva vida, li proposen que exercís la docència d’anglès però ja de manera permanent, al centre que English Summer tenia a Reus. Aquella primera etapa d’un any, va donar pas al seu pas per l’acadèmia a la ciutat de Tarragona on va compaginar la tasca educacional amb la seva feina al Pub Kennedy’s, tot un referent de la Part Alta i de la ciutat en aquella època i en anys posteriors.

De Tarragona va anar a Lisboa, l’any 2000, i va tornar de Portugal vuit anys després però no ho va fer sol, l’acompanyaven la seva dona i els seus dos fills petits. El seu retorn, però, va ser a Altafulla. El Paul ja coneixia el municipi perquè hi havia tocat com a músic en algunes ocasions, al Faristol, i estava enamorat dels seus espais, racons i gent. El 2008 comença, doncs, el seu matrimoni amb Altafulla. Aquí hi viu tot i que no hi treballa ja que exerceix de professor de plàstica al col·legi Turó. Aquella etapa al centre educatiu de Constantí va des del 2011 i fins fa un parell de mesos, el moment en que li donen la incapacitat permanent.

El Paul pateix una malaltia rara, la policitèmia vera. És un tipus de càncer de la sang que fa que la medul·la òssia produeixi massa quantitat de glòbuls vermells. Aquest excés de cèl·lules espessa la sang i redueix el flux, el que pot causar greus problemes, com ara coàguls sanguinis. Això, si no es medica, pot produir ictus, infarts o altres complicacions. Cada dos mesos li han de renovar part de la sang del cos, extraient-li un litre.

Ell volia seguir treballant al 100% però la malaltia, diagnosticada en el seu cas l’any 2016, ha anat fent el seu recorregut i ara no està com voldria. Amb tot, després d’haver perdut el seu lloc de feina al Turó, les coses han canviat i el Paul ha iniciat una intensa relació amb la pintura que avui es explicarem a través de la conversa que hem mantingut amb ell.

La platja d’Altafulla, per on el Paul passeja a diari, és un punt d’inspiració de l’artista.

Paul, com comença aquest moment de creativitat que et porta, a hores d’ara, a pintar de manera constant?

Un dia, passejant prop de la farmàcia, vaig veure restes de la mudança d’una casa. Entre els molts objectes que havien abandonat al carrer hi havia un llençol enorme amb un quadre molt lleig. Al veure-ho, vaig pensar en el valor d’aquella tela, perquè era molt grossa, i ,me la vaig endur a casa meva per pintar-hi alguna cosa.

I allí va començar una etapa que encara dur i que em suposa estar en mode molt creatiu. La idea de vendre quadres em sedueix i m’ajuda a tirar endavant econòmicament perquè ara mateix no tinc altres entrades a part d’una petita paga que m’han concedit amb la invalidesa.

De totes maneres, tu abans ja havies pintat.

Sí, però és molt diferent. Abans no pintava perquè no tenia temps ja que treballava i ara si que pinto perquè he trobat de nou el moment i, en certa mesura, els recursos per aconseguir-ho. També he anat canviat la forma. Quan estava a Portugal pintava quadres molt grans que eren quasi hiperrealistes i molt laboriosos.

Quin tipus de quadre han captat els teus ulls?

Al principi pintava quadres amb flors, plens de detalls i amb moltes hores de dedicació. Després he anat captant diversos espais verds i lliures d’Altafulla. I ara, veient que ja tenia una trentena de coses al magatzem, vaig decidir fer un recull de les millors obres i buscar un espai on poder-les posar a la venda i mostrar al gran públic.

Quadre del Paul amb la platja altafullenca i dos nens jugant a primer pla.

Pintar, ara, t’ajuda a deixar una mica de costat la malaltia?

Pintar és com cuidar de la meva gossa ara mateix. Em suposa complir amb un compromís que em treu de casa, a parlar amb gent que té la mateixa malaltia que jo. Cada matí he de sortir amb passejar per la platja amb la meva gossa, he d’entrar en aquesta mena de meditació que suposa desaparèixer del teu entorn. Pintar m’ajuda a estar molt millor.

Després de la teva arribada a Altafulla, el 2008, creus que la vas encertar amb el canvi i en aquest aventura que encara dura?

Sí. Visc amb intensitat i això em permet estar feliç. Si a més em permet pagar-me el lloguer de casa, doncs molt millor.

Quins punts de referència tens en el moment de pintar un quadre? En què et bases o, millor dit, què t’inspira més?

Depèn sempre del moment, perquè m’inspiren moltes coses. És cert que amb el telèfon tinc l’avantatge de captar molts paisatges, objectes, petits detalls que posteriorment treballo sobre la tela per convertir-lo en quadres.

Ara, a més, em plantejo molt seriosament sortir a pintar a fora, fer exteriors i anar al camp o a la platja amb al cavallet per notar les sensacions de pintar en viu allò que ja està viu i tens davant. No ho he fet mai i vull provar-ho.

Com visc en unes golfes que tenen un petit pati, potser un dia em poso allí i començo a practicar per saber quins inconvenients tinc abans de sortir i fer-ho. Sempre passo per les rieres i sobretot, sobretot, passejo pel mar perquè és un element imprescindible.

Paisatge dels afores d’Altafulla amb el castell i el nucli antic al centre de l’obra.

Fins a quin punt t’ajuda Altafulla a crear?

Altafulla està plena de bellesa, té paisatges meravellosos. Si pogués viure a Altafulla tota la vida, m’hi estaria.

El que el Paul té clar és que pintar li suposa ara respirar, mirar endavant, esvair-se temporalment de cada situació que li permeti al final canviar a millor per aconseguir la rellevància que li pertocaria com a artista.

Si voleu veure les obres del Paul, ell serà un dels deu artistes que aquest diumenge 4 de juliol ocuparan la part exterior de la Pallissa de l’Era del Senyor en una mostra que organitza el Cercle Artístic d’Altafulla, sota el lema “Art al carrer”, que es complementarà amb altres activitats com ara tallers i conferències o un vermut musical. Al Paul el podreu saludar a la Pallissa entre les 10h i les 15h.

Visiteu el seu blog