Una dita bosniana diu: “la casa es crema i la iaia fa mitja”. Aquesta màxima balcànica, de meitats dels anys cinquanta, la podríem extrapolar als nostres dies parlant de la situació que viu Altafulla amb la fibra òptica: pel uns i pels altres, el municipi no té aquest servei tan necessari i la situació fa riure… o plorar.
L’any passat, que encara ens queda a prop, es va impulsar una recollida de signatures per demanar quelcom tan senzill com que les operadores de telefonia facin un desplegament homogeni de la fibra òptica a tot el municipi. S’hi van sumar un total de 572 persones i es va presentar una instància a l’Ajuntament d’Altafulla, amb data de 30 de juliol de 2020, però no s’ha obtingut cap resultat ni cap solució.
A més, es demana un desplegament homogeni perquè, per si no fos poc el greuge que aplica la Generalitat amb els municipis, comprometent-se l’any passat a fer arribar la fibra a les capitals de comarca però passant dels altres pobles, a Altafulla hi ha el cas que una part de la població si té fibra i una altra no gaudeix del servei. Per a fer-nos una idea, al carrer Mossèn Miquel Amorós si que n’hi ha però al darrera, al carrer de Dalt, no n’hi ha. En canvi, la seu de CaixaBank, del carrer de Dalt si que disposa de la fibra. L’alberg de la Xanascat, a tocar del carrer Dalt, també. Tot plegat, una suma de despropòsits sense resoldre que acaben generant categories socials i ciutadans de primera o de segona.
Tampoc ajuda massa la postura de Localret, consorci local format per les administracions locals de Catalunya per a millorar l’acció dels governs locals en l’impuls de la societat de la informació. El seu compromís passa per “recordar” a Telefonica que cal fer arribar la fibra òptica a tot l’àmbit geogràfic. Lògicament, el verb “recordar” queda lluny d’aquells que fan pressió o possibiliten objectius i està a anys llum de les accions que un ens de defensa del reequilibri territorial hauria de fer per complir els seus objectius fundacionals.
Amb caixetins com aquest, instal·lat sobre la seu del BBVA, la fibra òptica arriba a segons qui i segueix estant prohibida per la resta.
A Altafulla els darrers anys s’han fet gestions al voltant de la fibra. L’anterior govern municipal i l’actual s’han reunit, presencialment o telefònicament, amb representants de la companyia Movistar o Telefonica. El resultat: nada nuevo bajo el sol.
Tampoc ha donat cap resultat la moció presentada el passat mes de juliol per Junts per Altafulla, i aprovada pels 13 regidors del consistori altafullenc, on es posava de manifest el problema i es matisava que calia treballar per solucionar aquest greuge veïnal i servei global per a tota la població.
Sobre la feina realitzada, el coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, explica que “s’han mantingut diverses reunions amb Movistar i Telefonica aquests darrers anys per exposar-los el problema però, com a ajuntament, no podem anar més enllà de la part informativa i la pressió real cal que l’exerceixin els veïns afectats sobre la companyia”.
L’única part positiva d’aquesta noticia és l’anunci fet per Molinera a aquest mitjà de comunicació avançant que “l’operador de telefonia suec Adamo s’ha compromès a fer el desplegament de la fibra a les 151 cases de Brises del Mar al llarg d’aquest primer semestre”. Aixi doncs, Adamo, que va aparèixer de cop a Espanya a finals de l’any passat i és dels qui ofereix més velocitat de connexió a la seva xarxa de fibra òptica, aportarà la bona notícia que contrasta de nou amb la resignació obligada dels qui no viuen en aquesta zona ni a les altres on sí hi ha servei de fibra.
Per als menys doctes en la matèria, Movistar i Telefonica tenen el monopoli de la telefonia a nivell estatal. Si Orange, Vodafone, Más Móvil o altres companyies menors instal·len un telèfon fixe a una casa, és perquè lloguen el servei a les dues mestresses de tot el cablejat, sigui de coure o no, que hi ha instal·lat al país. Si una d’aquestes companyies porten la fibra a casa seva, cal saber que li han comprat a l’operadora monopolitzadora.
Finalment, un cop relatada l’actualitat al voltant d’aquesta problemàtica atípica en aquestes èpoques, en ple segle XXI i en uns temps pandèmics on s’ha obligat a molta gent a exercir el teletreball, sumats a totes aquelles altres persones que ja en feien, que obliguen a l’ús de les noves tecnologies amb les màximes prestacions, des d’aquesta revista ja podem anunciar que en breu s’iniciarà una nova campanya de recollida de signatures per aconseguir finalment que s’exigeixi a Telefonica i Movistar a instal·lar el servei de la fibra òptica.
Sigui com sigui, per inoperància de les administracions competents que no han pogut, sabut o volgut resoldre la demanda de centeners de persones; o per la passivitat de certs òrgans i de les pròpies operadores per les quals els clients només són números, res ha canviat, no hi ha solució ni se n’espera.
