2 min.

Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet

Sempre és trist acomiadar a un poeta però avui, amb la mort de Joan Margarit, perdem molt més. La seva mort és un adeu que ens deixa orfes de bona poesia, de qualitat literària, que ens desconnecta vitalment d’una persona que va saber viure i, sobretot, explicar-ho a través dels versos que no ens podien deixar mai indiferents.

Sí, és cert que ens queda el seu llegat, traduït en més d’una trentena de llibres de poesia, algun que altre assaig, llibres d’arquitectura -ell era arquitecte d’ofici- i aquella tasca feta com a traductor d’altres grans de la poesia: Marti i Pol, Ferrater, Thomas Harday o la genial Elizabeth Bishop. El món el podrà seguir gaudint gràcies a les tantíssimes obres seves traduïdes a una vintena d’idiomes. Tot plegat, i dit això, podríem assegurar que el món seguirà girant sense ell a peu de carrer, però amb ell en ànima ben viva.

Però en volíem més de Margarit, volien gaudir-lo més estones, necessitàvem escoltar-lo i aprendre’n força. Sort en tenim que ens ha deixat un altre gran llegat, la seva veu llegint els seus poemes que són a la seva web. Una altra cosa que feia molt bé el Joan Margarit, a banda d’escriure, era precisament recitar de meravella els seus versos, lluny dels desastres fets per altres poetes llegint les seves obres -Neruda és l’exemple més clar- que els fan perdre de cara al lector aquell erotisme que desperten sobre el públic en general els qui es dediquen a les lletres.

A mi, personalment, m’emprenya i molt la seva mort. Fa pocs mesos li descobria Margarit a un dels millors poetes italians del moment, Bartolomeo Smaldone, tot fent-li escoltar al mig dels carrers de la seva ciutat italiana, Altamura, aquella veu fonda i contundent cosint vers a vers les seves creacions. Els bons poetes no haurien de morir mai però ho van posar de moda Horaci i Virgili fa dos mil anys i, d’ençà, s’ha anat complint aquesta lletja tradició de perdre als grans creadors.

Avui perdem el senyal del Joan, com ell mateix diria en aquella magnifica poesia. Haurem de tenir altres fars encesos que ens facin de guia fins que s’apaguin. Però a ell no el deixarem pas en cap oblit, li donarem un lloc entre els grans, com els dos mestres romans citats i tants altres que ocupen un espai a la nostra memòria. No hi ha indret més privilegiat on posar la bona poesia i als bons poetes. Joan, gràcies per tants anys de gaudi.

Us convido a mirar aquests dos vídeos: una breu entrevista i una lectura de poesia al costat del gran Luís Garcia Montero.