Joan Vives i Milà, en una foto d’aquesta mateixa setmana captada pels membres del Centre d’Estudis d’Altafulla.
L’ajuntament d’Altafulla ha decidit continuar els tràmits administratius per atorgar el títol de fill predilecte a Joan Vives i Milà. Ho fa donant continuïtat a la tramitació iniciada arran de la petició que es va fer atorgar aquest nomenament al consell sectorial de Cultura del 14 de febrer de l’any 2022.
Tal i com requereix el Reglament d’honors i distincions del consistori altafullenc, com a mínim tres entitats del municipi han de donar suport a la proposta, un tràmit que també s’ha superat i que permet, finalment, que la proposta d’atorgament del títol a Vives el pugui presentar al proper ple que tindrà lloc aquest mes de febrer.
Un cop aprovada la proposta, Joan Vives i Milà passarà a ser el segon fill predilecte d’Altafulla després que rebés aquesta distinció el pintor Salvador Ferré i Andreu l’any 2009.
El Centre d’Estudis d’Altafulla ha elaborat el document que, a mode de semblança, recull la trajectòria de Joan Vives, nascut a Altafulla el 1932. El document, on es recorda la seva participació en l’àmbit polític com a regidor al segon ajuntament democràtic amb Joan Pijuan com a alcalde, la seva constant participació al teixit associatiu i cultural altafullenc o els seus vincles amb el camp i el món de la pagesia, és aquest que us compartim a continuació:
- Joan Vives i Milà (Altafulla, 1932), artista tallista de la fusta i pagès il·lustrat.
- Regidor en els darrers anys de l’alcalde Jaume Vidal i primers de l’alcalde Joan Pijuan. En aquest període, junt amb els també regidors Albert Boronat i Víctor Simó, s’inicià una campanya d’embelliment de la població, sent-ne els primers fruits el monument i la font dedicats a Joaquim Gatell i Folch (el Caid Ismaïl) i la font de la Plaça del Pou (1969). La fesomia de la part antiga d’Altafulla que podem veure encara avui la devem, en essència, a ells.
- President de la Cooperativa Agrícola d’Altafulla i, per tant, de la Violeta.
- Posà totes les facilitats per celebrar a la sala de la Violeta el primer debat democràtic a Altafulla després de la dictadura (1977).
- Facilità que la Violeta es municipalitzés mercès a la seva venda a l’Ajuntament.
- Membre fundacional de l’Orfeó Nous Rebrots (1964) i cantaire durant algunes dècades.
- Membre actiu i un dels facilitadors del naixement del Xilofòrum d’Altafulla (creat pel mestre Antoni Gelabert a la segona meitat dels 60).
- Membre dels Castellers des dels seus inicis el 1973.
- Un dels components inicials dels Grallers d’Altafulla (1975), continuadors de la coneguda saga dels Rates.
- Regidor en el segon ajuntament democràtic (1983-1987).
- Autor de les plaques dels noms dels carrers de Baix a Mar (1973) i d’altres, posteriorment.
- Membre del Grup de Recerques d’Altafulla de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1974-76).
- Un dels onze socis fundadors del Centre d’Estudis d’Altafulla, essent el primer signant de l’Acta Fundacional (gener de 1977).
- Primer president del Centre d’Estudis (després de l’interinatge de Salvador Sellarès fins la primera Assemblea) i en successives ocasions.
- Autor d’articles i llibres publicats pel C.E.A. (Coses d’abans, 2002, Petites històries i personatges populars (2017) i un tercer en preparació.
- D’alguna manera, és com un dels últims guardians de la memòria d’Altafulla en qüestions poc conegudes o no escrites.
Em sembla fantàstic