Joan Carles Blanch és autor de4 diverses obres il·lustrades i escrites per ell. A la imatge, en una simpàtica foto al Pla de la Seu de Tarragona.
Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet
Relatar la història és del tot necessari i fer-la arribar a tots els públics, especialment al més jove, no sempre és fàcil. El món de la il·lustració té, com a principal avantatge, que captiva l’atenció dels més petits però també dels adults. L’il·lustrador i historiador rierenc Joan Carles Blanch ha fet un treball de camp immens que ha traduït en una obra atractiva, didàctica i molt amena. L’Atles Històric Il·lustrat del Port de Tarragona submergeix al lector en un espai portuari amb més de dos mil anys d’història. Des dels ibers i fins els dies actuals, els fil narrador d’aquest llibre enganxa i sorprèn de manera constant.
Blanch, autor de tantes altres obres il·lustrades i de caire històric, no para de treballar en nous projectes però avui, per una estona, s’atura per parlar amb nosaltres sobre aquest Atles, dibuixat i escrit tot per ell, i de tantes altres qüestions.
Joan Carles, com sorgeix la idea de crear l’Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona?
Sorgeix d’una proposta que vaig fer l’any 2016 a la Coia Escoda (Directora de l’arxiu del Port de Tarragona) i el Quim Vendrell (Cap de publicacions del Port de Tarragona). Em vaig presentar a l’Arxiu amb la idea de fer un llibre didàctic i molt il·lustrat sobre la llarga història del Port de Tarragona (uns 2000 anys) i la relació que ha tingut amb la ciutat, amb les diferents “Tarragonès” de cada època. La fórmula va agradar i una vegada aconseguit el vistiplau de la Montse Adán (Cap de relacions institucionals Port-Ciutat) em vaig posar a escriure i a dibuixar durant tres anys…
Imatge del dia de la presentació, de l’Atles Històric Il·lustrat del Port de Tarragona. Joan Carles Blanc, el segon per l’esquerre.
El llibre, de gran format i de molta qualitat, proposa als lectors fer un viatge en el temps que s’inicia quan els ibers i que arriba als nostres dies.
Sí. La idea general del llibre és fer un viatge que va des del més antic (ibers i romans) a l’actualitat (la globalització). A l’Atles veiem com des del primer port íber de Kesse es passa a un gran port de la capital de la província romana de la Tarraconensis, la Tàrraco al segle II dC. Després d’uns segles de decadència del port de la ciutat (durant l’alta i baixa edat mitjana), els tarragonins se n’adonen que si volen que la ciutat prosperi han de tenir un port en condicions. És al segle XVIII quan s’inicia la construcció del port modern que marcarà les pautes del port del l’època de la industrialització (segles XIX-XX ). És en aquest darrer segle quan a partir de la instal·lació al Camp de Tarragona de la indústria petroquímica, el port creix fins a convertir-se en una infraestructura imprescindible per a tot el territori. Ja al segle XXI es consolida com un dels ports més importants de la Mediterrània pel volum de mercaderies que mouen dels vaixells que hi arriben o surten del port cap a altres ports d’arreu del món.
A banda de l’evolució del port, el llibre també té l’atractiu que mostra la transformació de la ciutat, de l’entorn urbà que acull la infraestructura portuària, ja que no s’entén la història i evolució del port sense conèixer la història de la ciutat. Són dos elements inseparables.
Com a eix vertebrador del viatge, empro el recurs gràfic de la línia del temps, on tots els fets històrics es distribueixen cronològicament. Aquesta línia del temps també ens articula el llibre en diferents capítols (períodes històrics) que en són cinc: l’antiguitat, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’actualitat.
El llibre té un format gran, quadrat, apte per a poder reproduir mapes, grans il·lustracions del port i de la ciutat de tots els períodes històrics que dèiem abans. Per això és diu “Atles”. El llibre traduït en xifres diríem que són 2’5 quilos de pes, 280 pàgines i més de 300 il·lustracions a tot color…
En la teva doble vessant d’il·lustrador i historiador, has pogut crear una obra feta del tot a mida. Quina part t’ha suposat més feina i quina t’ha agradat més?
L’obra és un encàrrec fet a mida per a que agradi al client i també, sobretot, per que agradi a tots els lectors, des dels més joves fins als grans.
Se’m fa difícil triar quina part m’ha donat més feina de tot el procés. Crec que tot l’Atles ha estat una feinada de por, tant en la recerca, el text i les il·lustracions. Sens dubte, la part on m’ho he passat molt bé és la creativa, quan feia els dibuixos…
Joan Carles Blanch en una entrevista al programa de Xavier Graset.
Com a historiador, quina època de les que expliques al llibre creus que ha estat més important o interessant per al Port de Tarragona?
Totes les èpoques tenen el seu què, ja que el port d’avui l’entenem com una evolució de tots els ports anteriors. Ara bé, crec que l’època més interessant és potser el segle XVIII, quan Tarragona aconsegueix el permís reial per tenir una duana al seu port l’any 1761. Amb la llibertat de comerç amb Amèrica, els tarragonins entenen que per que la ciutat prosperi han de tenir un bon port, així que es posen tots a “remar en la mateixa direcció”. L’any 1776 aconsegueixen del rei Carles III el permís per a fer un nou port, cosa que els de Reus veuen amb mals ulls ja que ells defensaven un port a Salou.
La prosperitat de les darreres dècades del segle i l’embranzida econòmica es tradueixen amb diferents projectes per fer el nou port de Tarragona. Al 1786, l’escollit és el projecte de Juan Ruiz de Apodaca i per tal de fer-lo realitat al 1789 es constitueix la Junta General del Port que recollirà els diners necessaris per iniciar les obres (amb visita reial inclosa) que es veuran aturades l’any 1808 per l’inici de la Guerra del Francès quan es decideix destinar tots els esforços a la fortificació de la ciutat. El projecte d’Apodaca i la Junta General d’Obres del port són l’embrió del port actual.
I com a il·lustrador, on has gaudit més? En quina de les parts o capítols?
He gaudit sobretot quan feia les recreacions de la ciutat i els ports en diferents èpoques, els vaixells o els retrats dels protagonistes… L’època que m’agrada més és l’antiga.
Al ser un llibre documental i documentat, que abasta els fets amb il·lustracions, podem dir que és apte per a tots els públics o s’adreça a algun perfil en
concret?
Per a fer l’Atles (dibuixos i textos) em vaig haver de documentar molt, per tant, es un llibre rigorós. Ara bé, el llenguatge que empro es assequible per a tothom i defujo del llenguatge propi de l’historiador. Quan el feia tenia molt clar que el llibre havia de ser didàctic i entenedor per que arribés a tots els públics, el públic familiar. Que sigui un llibre molt il·lustrat no vol dir que sigui per la canalla.
Quines reaccions has rebut de la gent que l’ha llegit fins ara?
Doncs t’he de dir que m’han felicitat i que els hi ha agradat molt. És un llibre per anar llegint a poc a poc i gaudint de tots dels detalls que podem trobar als dibuixos. Aquest llibre m’ha portat a fer altres feines, m’ha servit com a carta de presentació…
Alguns dels llibres creats pel Joan Carles Blanch, entre ells l’Atles del Port.
Abans i després de presentar aquest Atles del Port, has treballat en altres projectes. Explica’ns on estàs centrat ara.
Abans de “l’Atles del Port de Tarragona”, havia escrit i dibuixat una biografia il·lustrada sobre “Antoni de Martí i Franquès, el savi català”, un encàrrec de l’Ajuntament d´Altafulla i també un “Atles històric i il·lustrat del Catllar” , encarregat per l’Ajuntament del Catllar (2015).
Després de “l’Atles” (2016-2019) vaig fer el guió i dibuixos pel “Mapping del 150è aniversari de la creació de la Junta d’Obres del Port de Tarragona” (2020). Tot seguit em vaig posar a treballar el text i els dibuixos “d’Operació Tecla, una història de poder” (2022). Una crònica il·lustrada encarregada per l’Ajuntament de Tarragona amb motiu del 700 aniversari de l’arribada del braç de la patrona a la ciutat.
Al 2023 he presentat un altre llibre, on hi he fet el text i les il·lustracions titulat “Marejants , el gremi de la mar”, un encàrrec del Gremi de Marejants, una de les institucions més antigues de la ciutat. Actualment, treballo en el projecte d’un llibre il·lustrat sobre la història de Vallmoll i del seu castell.
