3 min.
image_pdfimage_print

Foto: Jacobo Maleriro

 

L’accés a Internet s’ha convertit en una necessitat bàsica en la vida quotidiana, però no tothom té igualtat d’oportunitats quan es tracta d’estar connectat a la xarxa. Un estudi recent realitzat per diversos proveïdors ha posat de manifest les disparitats en la assequibilitat i la qualitat d’Internet a diverses regions del món.

L’estudi revela que els països amb els preus d’Internet més elevats sovint ofereixen un servei de menor qualitat, creant una situació de poca equitat. Un exemple eloqüent d’aquesta problemàtica es troba a Zimbabwe, on els ciutadans haurien de treballar més de 72 hores al mes amb un sou mitjà per pagar el contracte de banda ampla més assequible disponible al país. Això és encara més alarmant si tenim en compte que Zimbabwe també es troba entre els països amb les pitjors velocitats de connexió de banda ampla, segons les dades recopilades en l’estudi que va abastar 121 nacions.

Aquest problema no es limita a Zimbabwe, ja que diversos països d’Amèrica Llatina s’enfronten a un dilema similar. Tot i que els preus elevats i els serveis deficients poden semblar contradictoris, es deuen en gran part a la manca d’infraestructura i la baixa penetració d’Internet en aquests països, la qual cosa es tradueix en un cost més elevat per un producte que encara no ha madurat completament.

Dins dels 19 països d’Amèrica Llatina i el Carib inclosos en l’estudi, El Salvador es presenta com el menys accessible, requerint aproximadament 14 hores de treball amb un sou mitjà per accedir a un mes de servei d’Internet de banda ampla. A l’altre extrem es troba Colòmbia, amb tan sols 1 hora i 26 minuts, sent l’economia amb Internet més accessible de la regió.

A Europa també podem trobar connexions a Internet molt assequibles i fiables. Romania es destaca com el país europeu amb Internet més assequible, amb un preu equivalent a 18 minuts de treball, mentre que Grècia es presenta com el menys avantatjat del Vell Continent. A Espanya, el preu equival a una hora i 22 minuts de treball.

Però quins països europeus tenen la connexió a Internet més ràpida? El teletreball i l’entreteniment en línia han convertit la velocitat de connexió a Internet en un element clau per a la majoria dels llars d’arreu del món. No obstant això, entre els països europeus existeixen discrepàncies significatives en aquest àmbit. Liechtenstein s’ha coronat com el país líder en velocitat de baixada, amb una mitjana de 247 megabits per segon (Mbps), segons l’última edició del Worldwide broadband speed league, un estudi anual de Cable.co.uk en el qual es fa seguiment de la velocitat de connexió a la xarxa en 220 països i territoris del món. Islàndia, Andorra, Luxemburg i França ocupen els cinc primers llocs del rànquing europeu, amb velocitats mitjanes de baixada d’entre 150 i 250 megabits per segon. Aquests cinc països també figuren entre els deu primers del món el 2023.

Espanya, amb 134 Mbps, també mostra un rendiment destacat, en gran part gràcies al desenvolupament de la seva infraestructura digital i l’expansió contínua de les línies de fibra òptica.

A l’altre extrem de l’escaleta, és a dir, entre els països europeus amb les velocitats més lentes, es troben, entre d’altres, Croàcia i Albània, on la velocitat mitjana de baixada és inferior a 30 megabits per segon.

Aquest estudi posa de manifest que l’escletxa global en l’accés a Internet i la qualitat de la connexió és un repte important. Mentre alguns gaudeixen d’Internet assequible i ràpid, altres haurien de treballar moltes hores només per poder navegar a la xarxa, destacant la necessitat de polítiques i inversions que ajudin a tancar aquesta greu i gran diferència digital. L’accés a Internet hauria de ser un dret fonamental per a tothom, independentment del lloc on viuen o del seu nivell econòmic.