Que la mort d’una revista més, no sigui la mort d’una revista més

Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet

A l’era digital, on la informació flueix a una velocitat vertiginosa, les revistes culturals han estat una font inavaluable de coneixement, debat i reflexió. Tot i això, en un preocupant gir dels esdeveniments, ens trobem amb el recent tancament de la revista Claves de Razón Práctica, editada pel grup Prisa i dirigida per l’escriptor i filòsof Fernando Savater, amb una molt bona nòmina de col·laboradors del món de les lletres i pensament.

L’adéu d’aquest mitjà se suma al d’altres revistes històriques com la mítica Cuadernos para el Diálogo, en la qual vaig publicar en algunes ocasions, la revista Lateral que va estar al mercat poc més d’una dècada; Butxaca que va aguantar 18 anys o la popular l’Avenç que, sortosament, ha pogut mantenir la seva edició online però ha mort en paper.

Tots aquests tancaments posen de manifest la necessitat urgent de mantenir obertes totes les revistes culturals, ja que la seva desaparició es tradueix en un perill per a la nostra societat, en risc constant de caure en la total involució. Les revistes culturals, tradicionalment, han estat espais on s’ha promogut el pensament crític, la diversitat d’idees i l’enriquiment intel·lectual. Aquestes publicacions han servit com a plataformes per a escriptors, intel·lectuals i artistes que volen compartir les seves perspectives, investigacions i creacions amb un públic interessat. A més, han tingut un paper crucial en la difusió de corrents de pensament alternatius i l’obertura de diàlegs constructius sobre temes que van des de la filosofia i la literatura fins a la política i les ciències socials.

El tancament de revistes històriques és una pèrdua més que significativa per al panorama cultural. La seva desaparició deixa un buit al flux d’idees i perspectives, i redueix les oportunitats per a la diversitat intel·lectual. Aquestes publicacions són un tresor per a la societat, es converteixen també en espais on escriptors emergents poden trobar una plataforma per compartir la feina, i on lectors àvids poden accedir a contingut fresc i estimulant. Actuen com a fars de llum enmig de la foscor de la desinformació i la superficialitat, ens ofereixen una perspectiva més profunda i crítica del món, ens desafien a pensar més enllà del que és obvi i ens ajuden a mantenir viva la nostra curiositat intel·lectual.

Els qui formem part de la societat d’a peu, no tenim pas la clau a la solució del problema però, no llegint ni generant debat, formem part d’ell que encara és pitjor. Per part nostra, doncs, és fonamental que valorem i donem suport a les revistes culturals, reconeixent el paper vital que exerceixen a les nostres vides. Al nostre esforç hi hem de sumar el què han de fer els qui tenen la veritable part de la solució per evitar més tancaments de revistes: les administracions i els gestors que són al seu capdavant. Partint de la base que la cultura té un paper fonamental en el desenvolupament d’una societat, que és el motor que impulsa la creativitat, el pensament crític i l’evolució col·lectiva, és urgent exigir que el Ministeri de Cultura i les administracions locals intervinguin per donar suport al sector cultural, tant a nivell econòmic com mitjançant programes de divulgació i pedagogia a escoles, universitats i altres fòrums socials.

El govern central, i també les administracions locals, han de destinar recursos financers i establir programes de finançament específics per a aquests mitjans, que els permetin fer front als costos operatius i de producció. A més, és essencial establir fons d’emergència que brindin assistència immediata en moments de crisi, com els experimentats durant la pandèmia de COVID-19.

Aquest suport econòmic ajudarà a mantenir vius els mitjans culturals i a preservar la seva contribució valuosa a la societat. És crucial implementar programes de divulgació i pedagogia que promoguin la importància de la cultura a la societat. Han d’anar dirigits tant a escoles com a universitats, així com a altres espais de trobada i de debat ciutadà. A les escoles, cal desenvolupar programes educatius que incloguin assignatures dedicades a l’apreciació artística, la literatura, la història de l’art i la música. Això permetrà que els estudiants adquireixin una base sòlida en cultura i comprenguin la importància en el desenvolupament integral de les persones. Així mateix, cal promoure visites a museus, teatres i exposicions, i facilitar l’accés a recursos culturals a través de biblioteques i plataformes digitals. A les universitats es poden establir càtedres i programes de recerca dedicats a l’estudi i la promoció de la cultura. Aquest serà un element de foment de la creació de coneixement i la formació de professionals compromesos amb el desenvolupament cultural de la societat. A més, és cabdal que s’organitzin conferències, debats i activitats culturals en espais públics, com ara biblioteques, places i centres comunitaris. Aquests esdeveniments permetran que el missatge de la importància de la cultura arribi a un públic més ampli i fomenti el diàleg i la reflexió a la societat.

Resulta imprescindible reconèixer que la salvació del nostre patrimoni cultural i el foment d’una veritable societat del coneixement requereix la col·laboració i el compromís de tots els actors involucrats. Això inclou artistes, escriptors, educadors, institucions culturals, governs, empreses i el públic en general. Cal que tots aquests actors treballin junts en una direcció comuna, tot reconeixent el valor intrínsec de la cultura i la seva capacitat per enriquir les nostres vides.

La societat del coneixement no ha de limitar-se a la mera acumulació d’informació, sinó que ha de basar-se en els fonaments clàssics de l’aprenentatge, fomentant la reflexió crítica, el pensament creatiu i la connexió amb la nostra herència cultural. És important trobar un equilibri entre els mètodes clàssics d’aprenentatge i les noves tecnologies. Les eines digitals i les plataformes en línia poden ser poderosos aliats per a la divulgació cultural i l’accés a la informació, però no hem de descartar la importància de l’experiència directa, la interacció humana i el contacte físic amb les obres i manifestacions culturals.

És essencial que es fomentin iniciatives que combinin la part analògica i aquella digital, creant espais on les noves tecnologies s’utilitzin per ampliar l’abast i la difusió de la cultura, sense deixar de banda l’autenticitat i la connexió personal que brinden les experiències culturals tradicionals. La veritable societat del coneixement només pot ser construïda si ens comprometem a preservar i promoure la nostra herència cultural, recolzant els mitjans culturals, implementant programes educatius sòlids i adaptant les nostres pràctiques als avenços tecnològics. Només mitjançant un enfocament integral i col·laboratiu podrem crear una societat que valori i protegeixi la cultura com un pilar fonamental per al desenvolupament humà.