5 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Què tenen d’especial els fars que ens captiven, despertant-nos la imaginació, o ens espanten pensant en els perills del mar mogut envoltant-los? La història és plena precisament d’històries que protagonitzen aquestes construccions que fan de vigia als vaixells però que semblen amagar tants altres secrets. Hom s’imagina pirates i corsaris passant-hi pel davant, altres hi veuen a un home sol vivint a la part més alta de la torre, amb poques ganes de parlar i molt a dir. Possibilitats n’hi ha moltes però, tornant al món real, possibilitats només en tenim una: Els fars són el que són i sempre han estat.

L’autora al davant del Far del Fangar, a les Terres de l’Ebre.

Els darrers anys molts d’ells s’han automatitzat i això ha comportat que la figura del farer hagi començat a desaparèixer perquè, de fet, en queden ben pocs. Amb tot, però, es manté l’estructura perquè aquesta sempre serà útil a la navegació i, amb ella, l’interès de la gent a conèixer un far per dintre i, si no és possible, com a mínim guaitar-lo des de fora.

La Cecilia Lorenzo, periodista i guia turístic de Vilanova i la Geltrú, ha fet un treball de camp -en aquest cas vinculat al mar- que ha traduït en un llibre que permet a l’autor gaudir d’una quinzena d’excursions a peu pels fars de Catalunya. Editada per Cossetània, l’obra és una invitació a passejar pel país amb calma i observar la monumentalitat d’aquests elements interessants i gens avorrits. Un far sempre serà un far i per confirmar-ho parlem amb ella, amb la Cecilia.

D’on et ve aquesta afició cap als fars i què t’ha portat a fer aquest llibre tant interessant?

Des de petita que tinc fascinació pels fars. Sempre m’han agradat i quan viatjo a un lloc de mar sempre intento visitar el far més proper. Són edificis peculiars i que trobem per tot el món, part del patrimoni arquitectònic i històric mariner. També treballo en un equipament cultural situat en un far, a l’Espai Far, de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Mar i el Museu de Curiositats Marineres.

Has vist tots els fars dels quals parles al llibre i per tant ets una experta en el tema. Què tenen els fars que tant ens apassiona, captiva o hipnotitza? 

Els fars són part del nostre patrimoni i també formen part dels nostres paisatges mariners. Estan situats en llocs poc freqüentats i allunyats de les carreters principals: al cim d’un turó vora la mar, als peus d’una platja, al capdamunt d’un penya-segat, presidint una vila marinera… Tenen quelcom que els fa màgics: la seva llum que guia als vaixells perduts o les històries dels faroners i faroneres que hi han viscut… Són evocadors i fan volar la imaginació.

Imatge del Far de Vilanova

Malauradament el paper que han tingut els fars ha anat canviant amb els anys. Han passat de tenir una rellevància important a ser espais sovint desèrtics on ja no hi viu ningú perquè estan automatitzats. Què en penses d’aquest fet?

Avui dia, gairebé totes les embarcacions tenen la tecnologia necessària per no haver de necessitar els missatges de llums dels fars per orientar-se. Tot i això, sempre pot fallar el GPS. Els fars són necessaris. No podem deixar-ho tot en mans de la tecnologia. La llum dels fars està automatitzada i a les cases que es van construir annexes a les torres, on vivien els faroners/es i les seves famílies ja no tenen el seu ús original. Algunes s’han convertint en espais de divulgació cultural o mediambiental. És una bona manera de fer útils aquests espais.

Imagino que encara queden farers, tot i que la professió no sigui pas de futur, a alguns fars de Catalunya. Els has conegut? Com viuen i com ho veuen això del futur?

Tots els fars tenen els seus tècnics/ques de senyals lumínics, que en fan el manteniment. És una professió de present i de futur. El que ha canviat és que ja no és necessari que visquin en el mateix far. No obstant encara queden dos tècnics que viuen a l’habitatge annexe al far, el de Salou i el de Palamós. No els he conegut personalment però m’agradaria!

El Far de Torredembarra, és un dels elements més identificatius del Baix Gaià.

Quin dels 15 fars dels quals parles al llibre, inclosa la seva ruta òbviament, destacaries en concret i perquè?

M’agrada molt el far del Fangar, al Delta de l’Ebre, situat al final de la inacabable llengua de sorra de la platja de la Marquesa, o el de cala Nans, que culmina el paisatge abrupte sobre la petita cala de Sa Sabolla, a tocar de Cadaqués. Són dos dels més inaccessibles en vehicle. Només s’hi pot arribar a peu i això els fa únics. També és molt interessant el de Torredembarra, que és l’únic on es permet pujar a la torre mitjançant una visita guiada. És el més nou, es va construir l’any 2000, i el més alt de Catalunya.

Explica’ns alguna característica rellevant d’alguns dels fars o alguna anècdota d’alguna de les rutes que valgui la pena remarcar.

El far de la Banya és una de les tres torres de llum metàl·liques que hi havia al delta de l’Ebre. Per conservar-la es va decidir portar-la fins al dic de Llevant, al port de Tarragona, per ser restaurada. Ara es pot veure fent la ruta de quatre quilòmetres i mig, des de la zona dels “Tinglados” del port de Tarragona tot recorrent el dic de Llevant. És un dels pocs fars de ferro que queden a les nostres costes.

El Far de Sant Sebastià és un altre dels que podreu descobrir al llibre.

Quin perfil de públic pot fer les rutes que proposes? Són aptes per a tothom o requereixen certa preparació?

Són rutes per a tots els públics, sense cap dificultat tècnica i no massa llargues, d’entre una hora i quatre hores de durada. També tenen un atractiu per a famílies, ja que cada capítol proposa un repte, una pregunta o enigma que només es pot resoldre fent la ruta i visitant el far corresponent. Al final del llibre hi ha un QR que porta a un qüestionari. Si es responen correctament totes les preguntes es pot guanyar un premi. I també al final del llibre hi ha un registre de fars visitats, per a que el lector/a pugui apuntar la data en que ha visitat cada far i amb qui.

Hi ha més rutes que no has inclòs en aquest llibre i que podrien formar part d’una segona part o el tema fars s’acaba amb els 15 que trobarem al llibre?

A Catalunya hi ha una vintena de fars. Aquests 15 són els que hem triat per visitar, ja que són fars que estan situats en llocs accessibles i amb una ruta agradable que hi  comença, hi acaba o hi passa. De fet, aquest llibre és el primer de la col·lecció Fites, una col·lecció de rutes temàtiques que continuarà amb altres propostes similars.

 

El Far de la Banya, un dels més coneguts per als habitants de Tarragona i la seva àrea d’influència.