4 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Actuarà a la plaça de l’església d’Altafulla aquest divendres. Més d’un centenar de persones escoltaran la seva veu, un regal per als qui gaudeixen de la bona música i s’abandonen als camins vocals per on els porten els cantautors. En aquest cas, cantautora perquè participarà com a convidada al segon concert del festival Di(vi)nes que organitza l’associació cultural Etcètera.

La Raquel Lúa és, amb diferència, una de les cantants amb més projecció que tenim ara mateix a Catalunya, una creadora lliure que beu de moltes fonts i ens recorda a moltes altres. Una mica de Silvia Pérez Cruz, una part d’Alondra Bentley, tocs de Zèlia Duncan i engrunes de Lhasa De Sela.

Raquel Lúa presentarà a Altafulla el seu treball “Kairós”.

Així s’ha configurat i creix una cantautora que hagués pogut viure en temps de Garcia Lorca o a les tardes d’Albert Camus. Però són altres temps i serà ara, a la tardor d’aquest any pandèmic i famèlic, en aquell moment en que la cultura necessita més aire fresc i carícies, quan la Raquel omplirà un dels espais altafullencs més emblemàtics en una nit que obrirà la poetessa Gòria Ganga i que s’omplirà de vi amb el Zub Zub del celler Estol Verd i les avellanes de Reus per fer-ho tot més amable i mengívol.

Amb ella, que ens presentarà el seu nou disc “Kairós”, conversem plàcidament sobre l’abans i el després del seu camí, sobre la història que explica al seu treball.

Raquel, quines sensacions tens aquests dies en que presentes el teu nou disc, primer a Barcelona i després a espais com Altafulla?

Tinc molt bones sensacions. Malgrat ser una situació encara estranya, noto molt bona rebuda per part de la gent i per tant em motiva a tenir sensacions optimistes.

Què ens hi expliques a “Kairós”? Quin és el fil narrador?

“Kairós” és un moment precís que es dóna, un lapse de temps on quelcom passa. Aquest és el fil. Totes les cançons d’aquest EP han estat composades durant el confinament i tracten sobre els moments que he viscut en aquesta època.

El senzill de llançament a Youtube, “Cancion en tiempos revueltos”, és senzillament espectacular i colpidora. T’ho havien dit?

Sí! (somriu). A la gent li ha agradat molt i a mi encara més! El rodatge va ser preciós i tot plegat va significar un moment “Kairós”.

Concert de la Raquel a la Pedrera-Casa Milà de Barcelona, el passat mes d’octubre de 2019.

Has dit en varies ocasions que entre els teus referents hi ha Sílvia Pérez Cruz, Marisa Monte o Cesária Évora. Et molesta que et comparin amb la Silvia?

Res! Com sempre dic, és un referent per a mi i òbviament semblar-me a una referent no em pot molestar. Quan m’han dit que algunes de les lletres que faig s’assemblen a Lorca (salvant les distàncies quilomètriques) per a mi és un afalac.

Com va anar la presentació a Barcelona del passat 3 d’octubre? Vas rebre la resposta que esperaves?

Va anar súper bé, la gent ho va rebre amb molta estima i va ser tot increïble. Va obrir la cantautora María de La Flor i jo ja vaig pujar a l’escenari inspirada per ella.

Em va fer una mica de pena perquè com l’aforament era reduït, molta gent es va quedar sense entrada… però això ho arreglarem!

Ara toca presentar la criatura musical a molts altres punts. Com tens la Gira i on et podrem escoltar?

Després del concert d’aquest divendres a Altafulla, actuaré el 17 d’octubre al Festival Esperanzah de Barcelona i repetiré en aquesta ciutat perquè el 31 d’octubre seré a la Violeta de Gràcia i el 5 de novembre a la Casa dels Entremesos. El 16 de novembre presentaré el disc a la Sala Galileo de Madrid, quatre dies després seré al Ciclo Vital d’Almeria i llavors tornaré a Barcelona per actuar a la Lira el dia 28 de novembre i al CC Verdaguer el dia 11 de desembre.

Concert a les coves de Sant Josep de la Vall d’Uixo, aquest passat mes de juliol.

La cita a Altafulla és el 9 d’octubre i dins del festival Di(vi)nes. Coneixies el festival? Què et sembla que hi hagi un esdeveniment com aquest per la difusió de la creativitat en clau femenina?

Sí! El coneixia perquè altres companyes anteriorment hi han participat i em sembla necessari i bo fer festivals d’aquest caire. Necessitem més visibilitat i la normalització de dones als escenaris. Fa ràbia que encara hi hagi la necessitat dels festivals “Di(vi)nes” o com el “FemPop”

I Altafulla… coneixes el municipi? Què en penses?

Sí, malgrat ser un municipi petitó, es nota que té molta vida social i molts projectes en marxa, o sigui que serà un plaer actuar-hi. A més el poble és realment preciós!

Kairós caminarà fins que tu vulguis donar-li vida. I després d’ell… què succeirà? Quins altres plans tens?

I tant que sí! Això és un no parar! En teoria ara hauria d’estar començant a gravar un nou disc però a causa del Covid tot s’ha enrederit un any més. Així que a finals de l’any vinent estaré posant en marxa el que serà el meu segon disc.