4 min.
image_pdfimage_print

Un article d’Òscar Ramírez Dolcet

La notícia de la mort de Sandra Milo als 90 anys, ha commogut el món del cinema i a tots aquells que apreciem el llegat de la “Dolce Vita” italiana a la gran pantalla. Aquesta actriu icònica va ser una de les figures més destacades del cinema italià, amb una carrera que va abastar gairebé set dècades i al voltant de setanta pel·lícules. La seva mort deixa un buit a la indústria cinematogràfica, però el seu llegat perdurarà com un testimoni de la bellesa i l’encant que va aportar a cadascun dels seus papers.

Fotograma de de la película de 1960 Adua y sus amigas. Foto: wikipedia.

 

Nascuda com a Salvatrice Elena Greco, a Tunis el 1933, Sandra Milo era d’origen mixt, de mare toscana i de pare sicilià. Des de jove, va mostrar un interès pel món de l’espectacle, i als 18 anys va fer el seu debut al cinema al costat d’una altra llegenda del cinema italià, Alberto Sordi. Tot i tenir un inici modest, aviat li va arribar la gran oportunitat el 1959 amb “Il generale Della Rovere,” dirigida pel reconegut Roberto Rossellini, que li va valer el Lleó d’Or al Festival de Venècia.

A partir d’aquest moment, Sandra Milo es va consolidar com a actriu versàtil i talentosa a la indústria cinematogràfica italiana. Pel·lícules com “Adua i les seves amigues” (1960) d’Antonio Pietrangeli, “Els Fantasmes de Roma” (1961) de Dino Risi i “Giulietta dels esperits” (1965) de Federico Fellini, es van convertir en referents del cinema italià i van situar a Milo com una figura icònica a la gran pantalla.

És impossible mencionar a Sandra Milo sense fer referència a la seva col·laboració amb Federico Fellini, un dels directors més influents de la història del cinema. La seva associació amb Fellini va donar lloc a dues obres mestres que transcendeixen el temps i l’espai: “8½” (1963) i “Giulietta dels esperits” (1965). En aquestes pel·lícules, Milo va interpretar papers que van captivar el públic i van encarnar la imaginació eròtica del director. La seva interpretació com una ‘dona fatal’ irònica i desinhibida en aquestes pel·lícules li va valer el reconeixement i l’admiració tant de crítics com d’audiències.

A més de la seva carrera al cinema, la vida amorosa de Sandra Milo també va ser objecte d’atenció. Casada en quatre ocasions i mare de tres fills, la seva història d’amor més sonada va ser amb el propi Federico Fellini, una passió que va durar 17 anys. Només després de la mort del director, Milo va revelar públicament que havia estat “l’amor absolut” de la seva vida. Aquesta relació, marcada per la seva intensitat i complexitat, va deixar una empremta inesborrable en la història de la cinematografia.

Un altre episodi destacat en la vida amorosa de Sandra Milo va ser la seva relació amb l’exprimer ministre socialista italià Bettino Craxi. Tot i haver crescut en una família amb tendències feixistes, Milo es va acostar al Partit Socialista a la dècada de 1960 i va mantenir una relació amb Craxi als anys 1980. No obstant això, el temor als gelosies del seu marit, Ottavio Lollis, la va portar a posar fi a aquesta aventura.

Imatge més recent de Sandra Milo en una entrevista a televisió.

 

En la seva darrera etapa, gràcies a la influència de Bettino Craxi, Sandra Milo es va dedicar més a la televisió que al cinema. El seu paper com a presentadora de “Piccoli fans,” un programa dels vespres de la RAI per a nens entre 1985 i 1989, la va portar a ser una figura estimada als llars italians. La seva característica veu de falset i el seu enfocament exageradament ingenu van deixar una record únic a la televisió italiana.

La vida de Sandra Milo també va tenir moments de tragèdia. Un dels episodis més dramàtics que es recorden va ser quan, durant una emissió en directe, una dona va trucar dient que el seu fill, Ciro De Lollis, estava greument ferit en un accident d’automòbil. Aquesta trucada va resultar ser una cruel broma, i Sandra Milo, en estat de xoc, va abandonar l’estudi entre llàgrimes.

En els últims anys de la seva carrera, Sandra Milo va continuar participant en cinema, teatre i televisió, i la seva darrera aparició en la sèrie còmica “Gigoló per cas” és un recordatori de la seva versatilitat i talent durador.

No es pot negar que Sandra Milo va ser una figura extraordinària en la història del cinema italià i una musa eterna de Federico Fellini. La seva carrera cinematogràfica, la seva vida amorosa apassionada i la seva incursió a la televisió la van convertir en una figura única i estimada pel públic italià i més enllà. Tot i la seva mort, el seu llegat seguirà viu en cada fotograma i en cada record de la seva extraordinària carrera.

Com a colofó final, un tast de les que considero que són les seves deu millors pel·lícules:

  1. “8½” (1963) – Dirigida per Federico Fellini, aquesta pel·lícula és un clàssic del cinema italià i compta amb la destacada actuació de Sandra Milo.
  2. “La Dolce Vita” (1960) – Una altra obra mestra de Federico Fellini en la qual Sandra Milo interpreta un paper memorable.
  3. “Juliet of the Spirits” (1965) – Aquesta pel·lícula de Fellini presenta Sandra Milo en un paper místic i fascinant.
  4. “Boccaccio ’70” (1962) – Milo participa en una de les històries d’aquest film italià compost per diversos episodis.
  5. “Marriage Italian Style” (1964) – En aquesta comèdia italiana, Sandra Milo actua al costat de Sophia Loren i Marcello Mastroianni.
  6. “The 10th Victim” (1965) – Aquesta pel·lícula de ciència-ficció i acció inclou a Sandra Milo en un paper destacat.
  7. “I Knew Her Well” (1965) – Milo brilla en aquest drama italià que explora la vida d’una jove aspirant a actriu.
  8. “Il Magnifico Cornuto” (1964) – Una comèdia italiana en la qual Sandra Milo interpreta l’esposa d’Alberto Sordi.
  9. “Il boom” (1963) – Aquesta pel·lícula italiana és una altra oportunitat per gaudir del talent actoral de Sandra Milo.
  10. “The Verona Trial” (1963) – Un drama judicial en què Milo té un paper important.