7 min.
image_pdfimage_print

Entrevista realizada por Òscar Ramírez Dolcet

Tothom parla dels gitanos i en coneix bona part de les seves tradicions. Molts juguen els tòpics que envolten a aquesta comunitat encara que alguns no siguin certs. Altres diuen respectar les seves creences i formes de fer, però els miren des de lluny. La realitat, encara que no agradi, és aquesta en gran part.

Sortosament, la història i els fets posen a tothom al seu lloc i, si una cosa està ben clara, és que els gitanos tenen el seu propi espai i la seva potent essència a la ciutat de Tarragona. El periodista i fotògraf Josep Maria San Saturnino, conegut arreu com a Sansa, ha estat capaç d’aglutinar en un sol llibre la realitat d’aquest poble, el gitano, que a la ciutat de Tarragona té les seves arrels a la Part Alta. Allí han nascut i crescut, han fundat els seus negocis i els han desenvolupat, han mantingut els seus orígens sense perdre aquella identitat que els caracteritza.

Els “Gitanos de la Part Alta de Tarragona” (Cossetània Edicions) és un llibre gran i un gran llibre, un document històric que recull precisament un fragment indispensable del recorregut de l’estimada Tàrraco, la Tarragona que on conviuen ciutats diverses amb persones diferents. Parlem amb en Sansa.

Sansa, autor del llibre, amb aquesta excel·lent obra que recull la història del poble gitano a Tarragona.

 

Com sorgeix la idea de fer aquest llibre que recull, a la perfecció, la realitat d’un col·lectiu tarragoní integrat a la ciutat, especialment a la Part alta, i a la seva història?

Per què un conegut, que sabia que jo havia publicat dos llibres amb històries que transcorrien a Cambodja, Madagascar i Brasil, m’ho va suggerir. I un bon dia em va dir: Perquè no fas un llibre amb temàtica de Tarragona? Jo li vaig respondre: Tu ja saps que a mi m’agrada viatjar i moure’m per llocs i països exòtics i Tarragona.., què vols que et digui. I ell, em va deixar anar una pregunta retòrica, amb molta intenció: I…, no et semblen exòtics els gitanos de la Part Alta? Durant un temps vaig estar rumiant amb aquest envit, fins que em vaig adonar que aquest coincidia amb els meus anhels per saber d’altres cultures. I, de seguida, em vaig posar mans a l’obra.

El llibre recull costums, hàbits i tradicions dels gitanos analitzant a fons la seva història i evolució. Qui són i que han aportat a la ciutat els gitanos?

En síntesi, els gitanos han contribuït a enriquir la cultura de la població paia o busnó de tot el territori espanyol, incloent-hi la de Tarragona, aportant dos gèneres musicals tant rellevants i respectats per una immensa majoria, com són el flamenc i la rumba catalana. I també, convé esmentar la influència de les diferents formes de la parla caló, ja desapareguda, cap a les llengües castellana i catalana. És força habitual usar o escoltar paraules d’origen caló, com per exemple, xaval, calé, xavo, gilipolles, xalar, currar, paripé, molar, canguelo…, entre moltes altres.

A més, en el cas de la nostra ciutat, cal citar aquells esdeveniments organitzats per l’Associació Gitana de Tarragona i l’Associació de Dones Gitanes de Tarragona que mostren hàbits i tradicions d’aquesta ètnia, com ara les celebracions, el 4 de març, del Dia de la Dona Gitana, el 8 d’abril, el Dia Internacional del Poble Gitano i a l’agost, el dissabte següent de la diada de Sant Magí, la Festa Gitana oberta a tothom.

No sé si és un error o no, però sovint quan es parla de gitanos s’hi lliga la paraula “integració”. Creus que la ciutat ha entès l’essència d’aquest col·lectiu i, precisament, els seus costums i tradicions?

De cap manera, a excepció d’una minoria de la ciutadania que hi està familiaritzada perquè es relaciona sovint amb membres d’aquest col·lectiu o bé, perquè té curiositat i l’interessa conèixer de debò la cultura gitana.

Portada del llibre que combina els textos que expliquen la història dels gitanos de la Part Alta amb un extens recull fotogràfic.

 

Creus que la Part Alta de Tarragona seria la mateixa sense els gitanos?

Potser no, ja que l’arrelament de la comunitat gitana en aquesta zona, des de finals del segle XVIII, ha comportat un plus de millora sociocultural que enalteix encara més el centre històric de Tarragona. Del contrari, aquest fet no s’hauria donat.

Un dels elements més característics dels gitanos és l’orgull que tenen de ser-ho i sentir-se gitanos. Com destacaries aquest fet?

El seu orgull de pertinença ètnica, embolcallat d’uns orígens ancestrals, una cultura i unes tradicions inherents, preval per damunt de tot, malgrat el pas del temps, per una raó fonamental: pel calvari sofert durant diversos segles a causa de la persecució i repressió infringides pels reis i governants de torn, els quals no toleraven que els gitanos tinguessin costums propis, parlessin una altra llengua i que, com a nòmades que eren, es moguessin d’aquí cap allà. I són els Reis Catòlics els que inicien aquesta etapa repressiva amb la promulgació, l’any 1499, de la primera pragmàtica que obligava els gitanos a deixar el nomadisme. Unes tres-centes pragmàtiques i lleis coaccionaran la vida dels gitanos durant anys. Aquesta etapa repressiva es perllongarà fins l’aprovació de l’actual Constitució, el 1978.

A la família gitana, l’home més gran és el veritable cap i es converteix en una mena de savi, la dona es dedica molt sovint a les tasques de casa i els matrimonis acostumen a ser molt primerencs. Tan diferents són els seus costums o hi ha també elements de convergència?

Com d’alguna manera ja s’entreveu en la resposta anterior, mantenen un seguit de tradicions, amb el propòsit ferm de no perdre la seva idiosincràsia identitària. Tot i això, cal dir que els gitanos catalans i, els de la Part Alta de Tarragona ho són, s’estan adaptant als nous temps més fàcilment que la resta de comunitats d’aquesta minoria, sense menystenir-ne cap, és clar. I, per tant, també hi ha elements de convergència entre la societat busnó i la gitano catalana.  Per exemple, en l’àmbit del mercat laboral, on ja es pot constatar la presència de membres d’aquest col·lectiu, treballant en botigues atenent al públic, o exercint com a paletes, comercials, conductors d’autobusos o mediadors socials, entre altres professions.  I també, en l’ús freqüent de les xarxes socials per part del jovent, fins i tot, alhora de lligar i d’emparellar-se.

Parlem d’una comunitat que abraça la fe i que porta el so i la rumba al cos, una comunió amb el ritme i l’esperit que van lligats sociològicament oi?

Sí, i tant! Els gitanos són profundament creients. Tots veneren al mateix Déu cristià, ja siguin catòlics o evangèlics, amb una fe exultant. I, a la vegada, respiren i transpiren música amarada de flamenc genuí en les ocasions transcendents, i de ritmes afrocubans agitanats en forma de rumba catalana quan la festa domina l’ambient. Aquesta passió, és un tret gairebé congènit, característic de la seva etnicitat. Un do diví, segons les seves pròpies creences.

A la ciutat de Tarragona, bona part dels gitanos s’ha unit i lligat a les festes majors. Quin rol han jugat i juguen a Sant Magí o Santa Tecla?

Els gitanos de la Part Alta són geganters. I ho són per convicció i per tradició des de principis del segle XIX. Són des de sempre els portants naturals de la parella que constitueix els Gegants de la Ciutat, i també, dels gegantons, el Negrito i la seva acompanyant, la Negrita. Es converteixen en les seves ànimes, que muden d’una generació a l’altre. I, per tant, s’erigeixen en protagonistes perpetus del Seguici Popular de les festes patronals de Sant Magí i de Santa Tecla.

Les imatges del llibre, de molta qualitat, són un element indispensable en aquesta obra que descobreix tants moments dels gitanos tarragonins.

 

Creus que els tarragonins, la societat en general, coneix la veritable història de poble gitano?

Malauradament, no. Els tòpics i els prejudicis encara existents a la nostra societat, de vegades potenciats per algunes informacions de caire negatiu que publiquen els mitjans de comunicació, prevalen i oculten la veritable història del poble gitano i la seva vida real en l’actualitat.

Què caldria fer per canviar les coses, per augmentar el coneixement de la seva realitat i aconseguir enfortir lligams?

Uf! És molt difícil que la societat busnó canvií la seva percepció de la minoria gitana, quan aquesta perdura en el temps, amb més o menys intensitat, des de finals del segle XV. Malgrat això, caldria que cadascú, individualment, tingués la suficient curiositat per conèixer de debò la realitat del món gitano, atansant-se al seu entorn i establint relacions amb els seus membres. Alhora, els poders públics de l’Estat, haurien d’engegar diverses campanyes de conscienciació social, rebatent els prejudicis i falsos estereotips i, al mateix temps, mostrant amb acurat èmfasi, els aspectes positius desconeguts de la comunitat gitana.

Com a experiència, què t’ha suposat fer aquest llibre?

Doncs.., ara puc afirmar amb total convenciment, que les falses creences i els tòpics que enterbolien la meva ment i em creaven una visió errònia i esbiaixada de la població gitana, han desaparegut per complert.

Seguiràs recollint informació, dades, imatges com les més de 150 que hi ha en aquest llibre, per donar continuïtat i fer un altre llibre?

La veritat és que, de moment, no m’ho he plantejat. I dic de moment, perquè encara estic immers en l’evolució i l’abast d’aquest llibre, tot i que ara ja fa quasi cinc mesos que es va publicar.