Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Hi ha qui col·lecciona sobres de sucre o boles de neu de les ciutats que visita. Altres, segells o ampolles de cervesa. El cas del Jordi és diferent perquè ara fa trenta anys, sent quasi un adolescent, va iniciar una col·lecció que mai podrà acabar però que segueix ampliant setmanalment. Ell assisteix als concerts de música en català que es fan als Països Catalans i els enregistra amb la seva càmera de vídeo. Se’l coneix com a Crack del Sona9 i no hi ha cantant o grup de música que no sàpiga qui és el Jordi Sugranyes.
Ara, quasi trenta anys després, ha publicat el llibre que recull els primers 2.800 concerts als quals ha assistit al llarg de 56 comarques. L’obra és una mena de Vademècum, enciclopèdia, diccionari o com la vulgueu batejar perquè conté la història de la música en català, noms i dates, anècdotes i secrets desvetllats. Òbviament, Altafulla hi surt citada en diverses ocasions ja sigui per parlar de concerts o dels músics i grups que hi ha hagut. I nosaltres, per saber-ne tots els detalls, hem parlat amb el pare de la criatura literària.
Imatge de Jordi Sugranyes a la sala Lo Submarino de Reus.
Jordi, perquè et vas decidir al seu dia a començar a enregistrar concerts?
Era l’estiu del 1992, i a banda de fer programes de ràdio, vaig decidir començar un nou projecte de programa musical de televisió. Em calien imatges d’actuacions musicals en directe per poder preparar-lo. El primer concert que vaig anar a gravar va ser un dels grups Terratrèmol i Tancat per defunció al camp de futbol de Guissona.
Estàs satisfet de la feina feta tots aquests anys?
Porto ja 32 anys cobrint concerts i encara no me n’he cansat. Sí, content i satisfet, però encara tinc corda per una bona temporada.
La feina feta l’has traduït en un llibre, perquè?
Em van proposar escriure un llibre sobre les meves vivències en els concerts. El “Joventut i més enllà. 30 anys de música en català” (La Banya Edicions 2019), podria haver estat en algun altre suport, però crec que en format llibre conserva la màgia de poder-lo tocar, i de fullejar-ne les pàgines.
Quina resposta ha tingut el llibre arreu del país?
La resposta ha estat bona tenint en compte que no sóc un autor conegut. He pogut presentar-lo en diverses poblacions i festivals. (Reus, Acampada Jove de Montblanc, Tarragona, Valls, durant els dies de l’Acústica de Figueres, Torredembarra, Castelló de la Plana, etc). Fins i tot en algun concert improvisadament, m’han fet pujar a l’escenari a mostrar-lo.
Parles diverses vegades d’Altafulla i d’alguns personatges concrets en l’àmbit musical. Explica’ns-ho amb més detall qui eren Sarau Nocturn i en Joan Vives?
El Joan Vives era el veu i guitarra del grup de pop-rock Sarau Nocturn. Altres components del grup eren el bateria Jordi Vidal, el baixista Àlex Gómez, el guitarrista Toni Manzano, i el teclista Albert Jordà, qui anys més tard esdevindria cantautor. Vaig conèixer al Joan Vives quan era molt jove. La nit del 29 de juny de 1991 van tocar a la plaça de l’Escorxador de Torredembarra talonejats per un altre grup novell, els Mà d’obra.
El grup “Cagant melodies” a la plaça del Castell de Reus, el 28 de març de 1998.
Un altre grup, format a cavall entre Altafulla i Torredembarra, eren els Cagant melodies. Què ens pots dir d’ells?
Eren una formació d’ska i rock. Els vaig veure per primera vegada en directe a la plaça del Castell de Reus, la nit del 28 de març de 1998. S’havien creat a partir de la dissolució dels Ni folla. Eren el cantant Jofre Borràs, els baixistes David Morlà i Josep Cuscó, el graller Jordi Salvadó, i el bateria Siscu Aguilera, i els guitarres Ivan Fortuny i el Jordi Suñé.
I llavors hi havia el duet Els Tres…
Justament dos components dels Cagant melodies, el guitarra Jordi Suñe i el baixista David Morlà, la primavera del 2001 van muntar el duet Tres. Es van presentar a la primera edició del concurs Sona 9, i van quedar classificats per tocar en un preliminar a la sala La Vaqueria de Tarragona.
Concert de debut de Porto Bello a Lo Submarino de Reus, el 29 d’abril de 2017.
Ara el referent musical altafullenc és el grup Porto Bello. Quina opinió en tens d’ells?
Vaig tenir el goig de veure’ls debutar en directe la nit del 29 d’abril de 2017 a Lo Submarino de Reus. Ja des de la primera nota van fer ballar a tot el jovent que va assistir a aquell primer concert. El cantant Tonet Blàzquez ho dona tot a l’escenari. Em va explicar que de ben petit ja sovintejava per concerts a la part alta de Tarragona. Per exemple el dels Zzpaf a l’Antiquari del febrer de 1993. Però no ens oblidem del seu germà Joanet. El seu suport incondicional és imprescindible pel bon funcionament del grup.
El Baix Gaià és un bon bressol musical?
Altafulla i el Baix Gaià són un bon bressol. Sobretot a la dècada dels anys noranta quan va ser un fenomen digne d’estudi. Hi va haver molts grups aleshores.
Tres a la Vaqueria de Tarragona, concursant al SOna9, el 20 de juny de 2001.
Ara que has explicat en un llibre els primers 30 anys de concerts, faràs un segon llibre? Per quin concert vas?
Sí, la idea és poder publicar la continuació del “Joventut i més enllà. 30 anys de música en català” d’aquí a uns anys. La història que hi explico s’acaba el juny del 2018, i des d’aleshores han passat moltes coses. Degut al confinament em vaig quedar aturat en el concert núm 3074. Aquest estiu, però, he pogut fer créixer la xifra fins als 3100.
NOTA: Disculpeu la qualitat de les imatges dels concerts. Són captures de pantalla extretes dels concerts.
