3 min.

Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)

Lectures Rebels és un grup de lectura feminista l’ànima del qual és un grup de dones del Baix Gaià (La Nou de Gaià-Altafulla) que va nàixer a finals de l’any 2019 i que proposa mensualment la lectura i posterior debat d’obres feministes. 

A l’inici de l’activitat ens reuníem en grups d’unes 10 persones a la Biblioteca d’Altafulla, el tercer dilluns de cada mes a les 18:30h per tal de dur a terme els debats, però amb l’arribada de la pandèmia del Covid-19 aquesta dinàmica va canviar i les trobades es van continuar fent de manera virtual amb l’objectiu de mantenir l’activitat i les lectures.

La darrera lectura que hem debatut és “Sempre han parlat per nosaltres” de Najat El Hachmi.

Aquesta autora catalana d’origen marroquí, ens ofereix una visió molt trencadora de la realitat de les dones musulmanes en Europa, des de dins de la cultura magrebina.

Contràriament al que molts sectors de la població catalana pensen, El Hachmi ens explica que el concepte “feminisme islàmic” amaga la perpetuació de les desigualtats tradicionals home-dona. En molts àmbits de les societats occidentals, sota el paràmetre de la integració i la multiculturalitat, s’estan acceptant models de submissió de la dona, disfressats com un tipus de feminisme inexistent, que no haurien de tenir cabuda en una societat democràtica i formalment igualitària com la nostra.

El Hachmi retrata, des d’un enfocament veritablement feminista, el que ella ha viscut com a nena, adolescent i dona de família musulmana criada i educada en una societat occidental democràtica, en part, per a fer-nos veure també a les persones “occidentals” les trampes d’una mal concebuda idea d’integració i multiculturalitat.

També encarna d’una manera molt crua el xoc que va viure ella, i amb què moltes persones de religió musulmana s’hi troben, entre religió i llibertat, perquè la identitat pròpia s’autodefineix en alguns sectors d’aquestes comunitats en base a la religió i contra la societat democràtica a la que s’acusa de no respectar la seva cultura, quan en realitat el que hi ha és un clar posicionament contra les llibertats individuals i els drets humans en què es basen les societats democràtiques.

Com diu la filòsofa Amelia Valcárcel, en aquests moments Europa és una “zona de fractura” entre la societat democràtica hereva de la Il·lustració i les societats que no reconeixen els drets humans i que estan regulades mitjançant paràmetres religiosos. I el punt de fricció essencial en aquest “xoc” no és altre que el de la llibertat de les dones.

Un dels punts més interessants és la duríssima crítica que El Hachmi fa a l’esquerra d’Occident que està acceptant la submissió de les dones europees de religió musulmana i orígens magrebins a través de la incorporació del vel islàmic com un element multicultural quan és un clar símbol d’opressió sobre les dones:

Y por si fuera poco, los imanes desde las mezquitas y las hijas alienadas en las redes sociales no son los únicos que nos instan para que asumamos la condición de subalternas, sino también la izquierda, que de un tiempo a esta parte ha caído en la trampa del relativismo cultural y ha empezado a reivindicar acríticamente todo aquello de lo que hemos huido y por lo que hemos pagado un precio altísimo.

Per acabar, us recomane la lectura d’aquest breu i interessantíssim llibre que presenta, d’una manera molt clara i directa, quina és la realitat de les dones europees d’arrel magrebina i les seves lluites per tal d’alliberar-se de les desigualtats així com els desafiaments que planteja la convivència de dos paràmetres gairebé oposats d’entendre la societat.

 

Maria Jesús Ortega Pérez (Xusa).

Grup de lectura feminista Lectures Rebels.