3 min.
image_pdfimage_print

En el context català, les creences religioses mostren un paisatge ric i divers que s’entrellaça amb la identitat cultural, social i personal de la població. El fet que un 73% dels catalans s’identifiqui amb alguna religió parla d’una societat on, malgrat la secularització creixent que s’observa a nivell global, la religió encara manté un pes significatiu.

La preeminència de l’Església Catòlica, amb un 57% de fidels, no sorprèn donada la història i la tradició religiosa d’Espanya i, per extensió, de Catalunya. Tanmateix, el notable percentatge de ciutadans que es declaren musulmans (6,8%), evangèlics o protestants (3,6%), així com aquells que segueixen altres confessions (6%), reflecteix una societat plural on la diversitat religiosa es fa cada vegada més present.

Curiosament, mentre que gairebé la meitat de la població (48%) declara tenir creences religioses, un percentatge similar afirma creure en Déu amb diferents nivells de certesa. Això suggeriria que, per a molts, la religiositat pot ser més una qüestió de fe personal que no pas d’adhesió a pràctiques o doctrines institucionalitzades. Aquesta idea es reforça amb el 20% que, sense subscriure’s a la creença en un Déu personal, sí que creu en alguna forma de poder superior.

Gràfica que mostra quines creences religioses té la població catalana. Font: Afers Religiosos – Gencat

 

Aquestes dades també mostren com la religiositat és un fenomen en constant evolució. El 19% de la població que en el passat es considerava creient però que ara no, juntament amb el 3% que ha guanyat en religiositat al llarg de la seva vida, reflecteix un dinamisme i una capacitat d’adaptació a noves realitats i percepcions personals sobre el sagrat i el transcendental.

En un món on els discursos globals tendeixen a destacar el declivi de la religiositat davant l’avanç de la racionalitat i la ciència, les dades a Catalunya ens recorden que la realitat és molt més concreta. Encara hi ha un espai profund i significatiu per a la fe i la religiositat, encara que aquest es manifesti de maneres cada vegada més diverses i personals.

No podem obviar, a més, com la religiositat interactua amb altres dimensions de la identitat, com el gènere i l’edat, suggerint que les creences religioses també estan influïdes per factors socials i culturals. Les dones i els col·lectius de més edat mostren majors índexs de religiositat, un fenomen que mereix ser explorat en profunditat per entendre millor com la religió forma part de la trama de les nostres vides.

Amb aquests dades que es poden consultar a la gràfica, es fa palès que les creences religioses a Catalunya ens parlen d’un teixit social ric i complex, on la tradició i la modernitat coexisteixen i es redefineixen contínuament. La diversitat religiosa, juntament amb les narratives personals sobre la fe i la creença, conformen un mosaic que desafia visions simplistes i ens convida a reflexionar sobre la pluralitat i el canvi com a constants de la nostra existència.