3 min.

Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet (editor i director d’Altafulles.cat)

L’estiu mor ofegat pels aiguats d’aquests dies i veure aquesta escena, a alguns que som amants del fred i les tardes fosques, ens satisfà. No negaré pas que han estat dos mesos plens d’emocions com a escriptor, editor i gestor cultural. El naixement del llibre “La Cura”, primera incursió que he fet en el món de la fotografia, ha vingut acompanyat de moltes alegries traduïdes en la presentació de l’obra a una desena de poblacions -la majoria d’elles italianes- i la possibilitat de parlar, per primer cop, de la meva relació d’amistat amb Franco Battiato. Això ha significat obrir el meu cor, nuar-me com mai havia fet parlant d’una relació que sempre havia estat silenciosa.

Tal volta perquè en Franco va morir en plena creació del llibre, el 18 de maig, provocant que l’obra hagi estat una mena d’homenatge cap a ell, vaig decidir treure pressió fora en lloc de regalar llàgrimes i això s’ha traduït en el gest d’explicar, en cada presentació, alguna petita anècdota viscuda amb el meu mestre i mentor sicilià.

Marxar a Itàlia, sumant-hi el fet que la meva salut no ha estat com hagués desitjat aquest estiu, ha portat al fet que aquesta revista que llegiu, la vostra Altafulles, hagi patit un silenci traduït en cap publicació ni cap actualització. Uns heu preguntat si l’experiència havia fallit, altres heu assumit que així era, uns altres heu entès que un projecte tirat endavant quasi de manera individual porta una feina constant i gran per estar a l’alçada. Uns us heu interessat per la meva salut, altres estaven contents amb la revista “aparcada”. Tots, però, heu estat amables en els supòsits i afirmacions.

Com a colofó final de la història estiuenca que ha frenat l’activitat, hi trobem l’atac informàtic patit fa pocs dies i que ens ha portat a haver de reprogramar gran part de la nostra pàgina web i carregar part dels seus continguts. Els temps que travessem són durs per als mitjans de comunicació modestos i sembla que també molestos per alguns. En tot cas, passi el que passi i veient que qui els parla té molta cintura, no donarem més importància a qui no la mereix.

Altafulles.cat no tanca portes ni ha acabat el seu recorregut. Tornarà en breu amb altres moltes noticies, amb els articles dels col·laboradors i col·laboradores, amb aquells espais que us hem anat acostant i amb moltes altres novetats.

En breu podrem llegir material que ha quedat “congelat” i que segueix sent fresc i actual. La Terry de Little School ens explicarà com va arribar a Altafulla, el Martin Garrido i els seus amics viatgers ens ompliran de rutes, conversarem amb la Joana Badia i farem un recorregut per la seva vida amb calma… i així donarem la veu a tantes altres persones que mereixen tenir un paper, un rol, un espai a Altafulles.cat.

Perdoneu pel retard. En tot cas, i això ens podria salvar de la critica, no teníem cap intenció de ser un diari d’informació a l’ús, ni de convertir-nos en cap referent. Ho vàrem dir el primer dia i ho mantenim ara. Només pretenem ser un espai on la gent que vol cultura i aprenentatge s’hi sentin mínimament identificada. La resta és sumar elements i vivències que sempre van bé.

I que vingui l’hivern… que estem preparats!