Tot a punt per la mostra de l’associació pessebrista que enguany canvia d’ubicació

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Aquestes festes nadalenques del 2020 seran rares en molts sentits, plenes de canvis i, en alguns casos, mancances clàssiques com les cavalcades del Reis pels carrers o la presència del Pare Noel als centres comercials. Per sort, però, altres tradicions del moment es mantindran, com les mostres de diorames organitzades per les associacions de pessebristes que representen escenes amb tots els detalls i els seus protagonistes. A Altafulla, ara fa pocs anys va començar a caminar una entitat formada pels amants dels pessebres i els diorames, persones que dediquen gran part de l’any a preparar allò que ara es veurà durant uns pocs dies.

Tot i el Covid, enguany els altafullencs i altafullenques no es quedaran sense aquest moment. Aquest diumenge 6 de desembre obre portes la mostra a un espai nou, el Museu Etnogràfic, gràcies a l’associació de pessebristes. El Martí Ramírez és el president de l’entitat que ja ho té tot a punt per aquesta nova exhibició artística, cultural, social, religiosa, de folklore i tradició. Conversem amb ell de tot plegat.

Martí Ramírez és un dels responsables de l’associació altafullenca.

Martí, aquest 6 de desembre obriu la quarta mostra de pessebres d’Altafulla. D’on ve aquesta tradició, com neix?

La tradició del pessebre ve d’en sant Francesc d’Assís que, al 1223, va fer una representació amb persones del que és el naixement de Jesús. A partir d’aquest fet, se’n fan més de representacions, fins que uns anys més tard es fa ja amb figures i no persones. Concretament va ser el 1252 i al monestir de Füsen, a Alemanya.  Aquest és l’origen de la tradició, però el gran impulsor de com ho coneixem avui dia, va ser el papa occità Joan XXII que va regnar a Avinyó de 1316 a 1334.

Què hi podrem veure en aquesta edició d’enguany? Quin tipus de muntatge hi ha?

Nosaltres seguim una mica la línia de les mostres que es fan a Catalunya, és a dir que representem les escenes en format diorama, que seria com un quadre en 3D. Tenim vuit diorames representats.

Què us suposa a nivell de temps fer el muntatge de la mostra i com la predefiniu de manera prèvia?

El muntatge de la mostra, podríem dir que comença quan acaba l’anterior. Ens reunim, en calent, per veure que es pot millorar i ja repartim les escenes a representar per la propera. Així tenim tot l’any perquè cadascú, a casa seva, vagi treballant. El que és el material que utilitzem de suport, és el mateix sempre i encara que incorporem peces noves, ja el deixem mig preparat i és, relativament, còmode muntar-ho. Tal i com ho fem actualment, amb tres setmanes abans de la inauguració en tenim prou, però ens agradaria disposar del local més temps per poder incorporar més diversitat de representació.

Enguany, per la pandèmia, heu canviat la ubicació de la mostra que es fa al Museu Etnogràfic. Com es presenta aquest canvi i que us suposa a nivell d’organització?

Primer de tot, agraïment absolut a la Gemma Maymó, regidora de Cultura, doncs gràcies a ella hem pogut disposar d’aquest magnífic espai que és el Museu Etnogràfic d’Altafulla. Pel que fa al canvi, al ser un espai nou hi anàvem una mica amb dubtes, però un cop vam començar el muntatge tot va ser molt fàcil i hem pogut treballar amb molta comoditat. El fet que cadascú fa el seu diorama a casa seva i desprès el porta a la mostra, no implica res de nou, doncs ho fem on ho fem sempre i és la mateixa rutina. En resum podem dir que el canvi no ens ha restat absolutament res.

És complicat sorprendre al públic amb una temàtica que, en teoria, sembla molt evident? Imagino que hi haurà innovació constant, però quina?

Sorprendre a la gent, certament, és complicat però alhora, serveix de motivació per intentar millorar tant a nivell artístic com de presentació de la mostra. Es pot sorprendre amb la representació de paisatges o pobles, coneguts o no, però és cert que és difícil.  Les innovacions en aquesta temàtica són bàsicament en tema de materials, és a dir d’incorporació del led, màquines que fan fum o boira, figures en moviment, funció de nit i dia, etc…

Aquests primers anys, d’ençà de la fundació de l’entitat i fins ara, heu anat incorporant nous socis? Hi ha molta gent que s’hi dediqui?

Això és com en totes les entitats, hi ha un grupet  que comença l’activitat i un cop vas fent mostres la gent hi sent curiositat o bé ja li agradava i no sabia on anar, i es van incorporant a la entitat. Actualment som 9 membres amb ganes de que s’incrementi el nombre.

Imatge d’un dels diorames de l’associació pessebrista d’Altafulla.

Quin és el perfil típic del pessebrista, si en podem definir un, però sobretot perquè vist des de fora sembla una activitat per a gent d’una certa edat?

El perfil és molt variat. Només cal veure la nostre associació on hi ha gent de tot tipus, uns de jubilats, uns que treballen a l’hostaleria, jardiners, funcionaris, estudiants… El tema edat, per sort, ha anat canviant amb el temps i cada cop s’incorpora gent més jove a les entitats pessebristes. Molts ho fan per tradició familiar i d’altres per que hi han entitats que han creat escoles amb els més petits.  És cert que abans era més de gent ja jubilada, doncs per fer depèn de quins diorames, porta molta feina i temps.

Teniu contacte amb altres associacions pessebristes? Quin tipus de relació o col·laboració establiu?

El  contacte és mitjançant la Federació Catalana de Pessebristes. Ells fan de nexe d’unió i de coordinació d’activitats, tan de mostres com de tallers, conferències, etc…, ve a ser com el nostre altaveu. També és cert que anant a les mostres d’altres entitats, vas fent lligams i en cas de col·laboració puntual, com que et deixin algun diorama antic per afegir a la teva mostra, sempre hi ha «bon rotllo». Penseu que no som moltes entitats i si no ens ajudem entre nosaltres, malament.

Imatge d’un dels diorames de l’associació pessebrista d’Altafulla.

Catalunya és un espai de tradició del pessebre? Itàlia, per exemple, ho és perquè és un país completament arrelat a la tradició catòlica i a l’església, de manera que allí es viu des d’una vesant molt especial. Hi ha semblances entre els catalans i els italians en aquest àmbit?

La tradició del pessebre a Catalunya és molt forta. La gran majoria de cases a la època del Nadal en fan, ja sigui el popular o simplement el naixement.  Potser a casa nostra aquest arrelament catòlic va minvant i va guanyant el de tradició, també influeix la constant arribada de tradicions d’altres cultures, com l’arbre de Nadal, el Pare Noel, etc… A Itàlia, crec, han sabut mantenir més «el seu» i aquí ens hem perdut una mica. De totes maneres, a l’hora de fer els diorames i els pessebres populars, hi ha molta semblança tant en els materials emprats com en la manera de treballar-los. També és cert que a Itàlia i a Catalunya hi ha una gran escola de gent que fa figures de pessebre i, tant en qualitat com en diversitat, son extraordinàries.

Cap on creieu que ha de créixer la vostra associació? Quines noves activitats es poden incorporar a més de la mostra nadalenca? Hi ha vida pessebrista més enllà del Nadal i Reis?

La nostra associació ha de créixer bàsicament en nombre de col·laboradors, això voldrà dir que en el futur podrem fer mostres amb més diorames i més diversos.   Activitats se’n poden fer moltes i de diferents estils, com poden ser tallers, que l’any passat ja en vàrem fer però enguany amb el tema Covid no ha pogut ser. També es poden fer conferències, taules rodones, mostres exclusives de figures de diferents autors i nacionalitats…en definitiva, es poden fer moltes activitats però per fer tot això es necessita més gent i un espai més fixe.

Sí, hi ha vida més enllà d’aquestes dates, hi ha associacions, cada cop més, que per Setmana Santa fan mostres de diorames de tot el que te a veure amb la mort de Jesús.

També val a dir que, a Montblanc, hi ha un museu dedicat al pessebrisme català i que, a part de les dades de Nadal, es pot visitar durant tot l’any.

Imatge d’un dels diorames de l’associació pessebrista d’Altafulla.