Barraca del Nan del Pont, a la ruta pel Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. APSAT
Les construccions fetes mitjançant la tècnica de la pedra seca són un element distintiu i de gran valor històric a Catalunya. Aquests monuments són un autèntic referent identitari en molts territoris, ja que formen part del patrimoni habitual i contribueixen a configurar els paisatges agrícoles i ramaders de la regió. Els cultius tradicionals com l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals tenen un paper destacat en aquesta configuració, perquè estan adaptats als sòls i al clima del país.
Amb l’objectiu de preservar i donar a conèixer aquest patrimoni, existeix una eina important anomenada Wikipedra. Es tracta d’un inventari col·laboratiu de la pedra seca que recull el màxim nombre possible de construccions per posar-les en valor i garantir-ne la preservació. La Wikipedra és una iniciativa que compta amb la participació de la gent, que pot contribuir a través de la seva pàgina web i de l’aplicació Pedra Seca. Les aportacions realitzades pels usuaris són posteriorment validades per experts en pedra seca, assegurant així la qualitat i l’exactitud de la informació.
L’origen d’aquesta iniciativa es remunta als estudis realitzats pels catàlegs dels paisatges de Catalunya a càrrec de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. En aquests, es va constatar que la majoria dels paisatges rurals estan marcats per la presència de construccions de pedra seca. Amb aquesta constatació, es va buscar impulsar una actuació per posar en valor aquest patrimoni i els paisatges rurals de Catalunya. El grup Drac Verd de Sitges, l’any 2011, va tenir l’oportunitat de crear l’enciclopèdia oberta de la pedra seca, ampliant l’inventari que ells ja havien iniciat a mà.
A través de l’inventari de la Wikipedra, es recullen exemples de diverses tipologies constructives presents arreu del país. Això inclou barraques, construccions per acumular aigua, murs i forns, entre d’altres. Per cada construcció, es registren dades bàsiques d’ubicació i algunes característiques constructives. A més, hi ha un apartat de descripció i comentaris on els usuaris poden aportar informació addicional sobre el nom de la construcció i l’estat de conservació de l’entorn. També s’inclouen fotografies i, en ocasions, fins i tot croquis de les construccions realitzats pels usuaris.
Barraca dels lliris, que és a Mont-roig del Camp, al Baix Camp. APSAT
Cal destacar que aquest patrimoni no està protegit per llei, i per això l’inventari realitzat per la Wikipedra és important per deixar constància i documentar-lo. Amb el temps, s’ha observat que cada vegada hi ha més entitats, incloent-hi l’administració, que fan servir aquesta eina. La informació proporcionada per la Wikipedra pot ser de gran utilitat per als tècnics i facilitar les recomanacions per a la preservació d’aquest valuós patrimoni.
Si voleu descobrir part d’aquests elements patrimonials més singulars que trobem al país, a la zona de la Garrotxa hi ha construccions fetes amb pedra volcànica. Una altra zona interessant és al Bages, on la coloració rogenca de la pedra la fa singular i on hi ha una gran densitat de barraques, a banda de l’espectacular zona de tines de les Valls del Montcau.
A les comarques de Tarragona, cal destacar el Pla de Santa Maria, amb barraques molt grans, fins i tot amb doble porta i amb habitacles per a animals, o els peculiars forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre.
A Amposta hi trobem la Barraca de l’Ametller, una de les construccions de pedra en sec més ben conservades i de dimensions més grans de la zona. El seu interior conserva restes d’una menjadora i diversos prestatges construïts amb la mateixa pedra de l’estructura. Té dues obertures de ventilació i evacuació de fums.
Casa de les Tines, a Talamanca, al Bages. APSAT
Si us interessa fer alguna ruta per a descobrir les cabanes de pedra seca, us proposem aquestes:
Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Aquesta ruta, també anomenada de la Capona, permet descobrir, al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.
La Fatarella (Terra Alta)
Fent ruta per la Fatarella hi trobarem marges, camins o pous, però, sobretot, bons exemples de cabanes de volta. Hi ha murs de 4 i 5 metres, estructures cilíndriques, com les cabanes, i pous de formes també cilíndriques com les sínies, molt presents en aquesta zona.
Mont-roig del Camp (Baix Camp)
Les barraques de Mont-roig del Camp tenen una notable diversitat d’estils i formes. Se n’han catalogat 141 en prou bon estat de conservació i algunes són monumentals.
El Masroig (Priorat)
Al llarg de l’antic camí ral del Masroig a Falset es poden contemplar magnífics exemples de barraques construïdes pels pagesos per refugiar-se de les tronades, el fred i la calor, com la del Jaume el Xalet, les del Joan de cal Quimet, la de cal Josepó o la del Coll de la Falsetana.
Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)
Aquí hi ha unes construccions molt peculiars, els forns d’oli de ginebre, unes construccions en pedra seca de gran valor patrimonial destinades a la producció d’aquest oli de propietats terapèutiques. Fins ara ja s’han localitzat i inventariat una vintena de forns, dels quals la meitat han estat qualificats de béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic.
