Un treball elaborat per una jove estudiant de Batxillerat posa de manifest el problema real del despoblament rural i la mort dels pobles petits

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

La geografia urbana ha portat els darrers anys a fenòmens pocs esperats en dècades anteriors. Per un costat s’ha generat el concepte de la gentrificació que fa que els veïns d’un barri desestructurat i habitat per gent amb pocs recursos es traslladin a zones amb més poder, augmentant el valor de la nova zona habitada. I per l’altra hi ha un problema endèmic i etern: el despoblament rural. Molta gent marxa dels pobles perquè els hi veuen molt poques possibilitats i opten per les grans ciutats. Això provoca l’empobriment dels petits municipis que en alguns casos acaben desapareixent en pro de les ciutats que no paren de créixer (es calcula que a l’any 2050 dos terços de la població mundial viurà a les grans urbes).

Com han de lluitar els pobles petits per evitar aquesta davallada de població? Quins avantatges té viure a les ciutats en detriment de l’àmbit rural? Perquè les administracions no lluiten per capgirar la situació amb noves polítiques? Totes aquestes preguntes, i moltes altres, tenen resposta en un Treball de Recerca (TDR) que l’estudiant de Dret a la URV Patricia Jiménez-Castillejo Pérez va elaborar a la recta final de seu Batxillerat a La Salle de Tarragona. El document, molt ben elaborat i de moltíssima utilitat social, ha rebut un dels premis del Consell Social de la universitat tarragonina. No podíem deixar passar una oportunitat tan interessant com la d’entrevistar a aquesta jove investigadora i l’hem contactat.

Imatge de la Patricia, amb el seu treball, a la rambla Francesc Macià de la ciutat de Tarragona.

Patricia, perquè et vas decidir a fer el teu Treball de Recerca (TDR) sobre aquesta temàtica del despoblament rural?

El despoblament rural, tal com diu el títol del meu Treball de Recerca, és una realitat ignorada. Segurament mai s’han parat a pensar per què els pobles amb el pas del temps perden part dels seus habitants deixant sense vida els seus carrers. En el moment de l’elecció, era un tema d’actualitat, i contínuament sortia com a noticia de rellevància, per tant, no vaig dubtar-ho i el vaig escollir.

Creia que seria molt interessant aprofundir en aquesta matèria per poder donar-la a conèixer i així revertir la situació del despoblament.

Has comptat amb ajudes imprescindibles per entendre la realitat dels municipis que has estudiat. Entre ells, els alcaldes com a gestors i la gent gran com a elements de documentació. Què ha suposat aquesta ajuda?

Personalment, els testimonis dels habitants i els alcaldes de Caseres i Vilalba dels Arcs han estat quelcom més interessant de la meva recerca.

Vaig voler conèixer de primera mà el punt de vista dels alcaldes, joves, adults i persones d’edat avançada dels dos municipis traslladant-me al territori per a comprovar aquesta situació de despoblament i, ells van ser els que em van ajudar a fer un informe de les causes i conseqüències d’aquest greu problema. Qui millor que ells mateixos per saber com estan els seus municipis, que els hi falta, quina evolució han patit, i quines esperances tenen posades en els seus pobles.

D’una banda, he pogut comprovar que molts pobles estan perdent part de la seva població ja que tenen grans dificultats per mantenir els serveis bàsics per viure.

Per exemple, el transport públic s’hauria de millorar. L’envelliment de la població és un problema greu i aquestes persones, cada cop més dependents, no disposen de cotxe privat per poder desplaçar-se amb normalitat. La poca oportunitat laboral també és una realitat. Els joves marxen a les ciutats, on conseqüentment, es queden allí perquè troben feina.

El municipi de Senan és, segons les dades estadistiques actuals, el municipi amb menys habitants de la provincia de Tarragona.

El treball fa un ampli recorregut per les corrents migratòries internes a tot l’estat espanyol. Un dels factors a destacar és que es parla del problema de la despoblació dels petits pobles fa relativament pocs anys quan, en realitat, el problema ve de molt lluny. En el cas de Catalunya, quin paper va jugar la Revolució Industrial en afavorir les migracions del camp cap a la ciutat?

L’èxode rural és un fenomen territorial i demogràfic que a l’estat espanyol es va iniciar a partir de la dècada dels seixanta del segle passat. La població es mantenia als pobles, dedicada a les feines del camp, a la ramaderia i als petits comerços. Amb l’impuls de la indústria es produí l’èxode massiu del camp a la ciutat, a la recerca d’un treball més remunerat i de millors condicions de vida.

En el cas de Catalunya, els inicis de l’èxode rural cal cercar-los a darreries del segle XIX, lligat al procés d’industrialització urbà de la zona de Barcelona.

La Revolució industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí la població rural, i moltes d’aquestes zones es van veure abocades a la pèrdua de població i, des d’aleshores, en cap moment s’ha revertit la situació.  S’ha produït un desequilibri territorial de tal magnitud, que en les zones despoblades ha provocat greus dificultats per mantenir la prestació dels serveis bàsics i el manteniment d’infraestructures i, conseqüentment ha empitjorat pels seus veïns el nivell de la qualitat de vida.

El 60% de municipis de menys de 1.000 habitants han perdut població aquests últims anys del segle XXI. Un dels problemes rau en que com menys habitants té un poble, menys inversió rep per part de les administracions. Aquest és un dels problemes més importants?

Sí que és cert que els pobles reben unes subvencions tant estatals com de la Comunitat Autònoma per mantenir els seus serveis en funció de la població, ja que solament amb els tributs, molts d’aquests serveis i obres que es realitzen als municipis no es podrien dur a terme.

D’alguna manera sí que es podria dir que tot i no ser el més important, la mancança de finançament que disposen aquests municipis és un greu problema.

Durant molts anys, s’ha estat parlant molt del finançament econòmic i de la necessitat que tenen les Comunitats Autònomes de recursos per prestar serveis al ciutadà, però en cap moment s’ha plantejat mai una millora per les entitats locals.

Com creus que afecta l’envelliment de la població als entorns rurals i al problema del despoblament?

Les zones rurals estan caracteritzades per l’envelliment. Cada cop són més els joves que marxen dels pobles a les ciutats en busca d’oportunitats laborals, i això, malauradament, fa que la població es vegi afectada. Els habitants que hi queden són entre d’altres, persones d’edats avançades, cada vegada més dependents que necessiten ajuda per moure’s.  Per tant, amb tots aquests problemes, la gent opta per traslladar-se a aquells municipis o ciutats on tinguin cobertes totes les seves necessitats i puguin portar un dia a dia sense dificultats.

La masculinització que s’ha produït per la migració de les dones durant  moltes dècades i la fugida dels joves cap a les grans ciutats són dos problemes greus. Explica’ns-ho. 

Tradicionalment els fills homes han estat preparats per heretar l’explotació́ agrària i les filles, a les que s’ha dotat d’estudis, han substituït la vida rural per la urbana.

La major inclinació́ de les dones rurals cap a la formació́ i l’educació́ es converteix tant en una via per allunyar-se del poble com per accedir al mercat de treball de forma qualificada i amb unes expectatives professionals.

La vida rural està marcada per uns esquemes patriarcals de base agrària on solament l’home pot dedicar-se a les terres, i les dones només a feines domèstiques i a tenir cura dels fills i de les persones grans.

Com a conseqüència, aquesta situació́ ha acabat tenint efectes perversos per a la pròpia reproducció́, ja que les dones són un element imprescindible per la formació́ de famílies.

Pel que fa a la fugida dels joves, l’educació ha estat la causa principal. Molts nens rurals han de desplaçar-se per la seva escolarització, ja que molts pobles no hi compten amb escoles o instituts. Com a conseqüència, moltes famílies abandonen els pobles per instal·lar-se en ciutats o municipis més grans i així possibilitar als seus fills una adequada educació sense la necessitat d’estar-se desplaçant cada dia.

La manca de formació universitària també és un factor greu, ja que en el cas del meu treball, els joves de la Terra Alta han d’anar a Tarragona o Barcelona per cursar estudis, i això produeix una fugida dels joves en edat fèrtil, que conseqüentment, genera una caiguda de la natalitat.

Per tant, podem dir que els municipis rurals estan marcats per l’envelliment, perquè hi predominen les persones d’edat avançada. Aquests municipis tenen un saldo vegetatiu negatiu, és a dir, comptabilitzen més defuncions que naixements i no hi ha cap mesura per a pal·liar aquesta situació.

D’altra banda, i relacionat amb aquesta fugida, la manca d’oportunitats econòmiques és també una realitat del despoblament rural. L’abandonament dels pobles per les grans ciutats i capitals de província ha creat autèntics deserts demogràfics.

Caseres, és un dels dos municipis on ha fet part del seu treball de camp la Patricia.

Fins a quin punt creus que són importants les persones neorurals en la supervivència dels petits pobles? Realment es poden adaptar i, sobretot, integrar amb la resta de societat que viu allí des de sempre?

Afortunadament existeixen persones que per diferents circumstancies personals o laborals decideixen fer un canvi de vida i fugen de les ciutats cercant una nova manera de viure i de treballar.  És per això, que l’arribada de nous habitants als pobles en vies de desaparició són, sens dubte, una bona notícia.

Gràcies a l’entrevista realitzada a una dona neorural, he pogut saber que s’adapten favorablement a aquest canvi. Tot comporta un període d’adaptació, unes llargues setmanes o fins i tot uns mesos, ja que han sofert un gir radical en la seva vida. D’estar cada dia angoixada, envoltada d’asfalt, edificis, soroll i tràfic, a una vida totalment diferent caracteritzada per la natura, el silenci, la pau i la tranquil·litat.

Els habitants dels pobles estan completament eufòrics per l’arribada d’aquests nouvinguts. Gràcies a ells el seu poble perviurà molts més anys.

Qui s’adapta abans: els qui arriben a viure a un poble als qui en són autòctons o a l’inrevés?

Els nouvinguts necessiten un període d’adaptació als costums dels poble, però son els autòctons els que assumeixen ràpidament les noves idees i inquietuds dels neorurals. De la mateixa manera que els neorurals s’integren als costums del poble amb facilitat.

El despoblament rural pot portar a la desaparició de molts pobles que queden abandonats per sempre més.

Quines solucions creus que hi ha per frenar el despoblament i qui les ha d’aportar realment?

Amb l’ajuda d’experts en la matèria, vaig poder elaborar una sèrie d’actuacions i mesures dividides en sis àmbits diferents per revertir la situació del despoblament.

Per començar, pel que fa a mesures d’entitats públiques, les Diputacions haurien d’assegurar la garantia de serveis públics de competència local i fomentar el desenvolupament econòmic i social.

En segon lloc, en l’àmbit d’economia i ocupació, seria convenient potenciar l’activitat local agrària, que en el cas de la Terra Alta està centrada en el conreu d’oli i vi, fent una difusió mitjançant la publicitat de la comarca.

En tercer lloc, serveis públics i socials, s’haurien d’aprovar entre les CCAA i les Diputacions Provincials plans per a  garantir els serveis de sanitat i educació a les àrees rurals.

En quart lloc, en l’àmbit d’infraestructures, comunicacions i transport, revisar els models de transport públic i desenvolupar plans d’implantació de les TIC als municipis rurals. El desplegament de la fibra òptica facilitaria la possibilitat de teletreballar als municipis.

En cinquè lloc, pel que fa a l’habitatge, els ajuntaments haurien d’intentar establir borses d’habitatges amb la col·laboració dels seus veïns.

I, per finalitzar, incentius demogràfics, bonificacions a famílies amb fills que resideixen al medi rural.

Encara que molts creuen que el despoblament és un fenomen irreversible que condueix a perdre temps i energies, personalment crec que entre tots podem frenar-lo perquè no és impossible.  Així mateix, els pobles necessiten el suport de les institucions públiques que han de col·laborar juntament per poder frenar aquesta realitat ignorada que és el despoblament rural, intentant reequilibrar territorialment el país.

La realitat és la que és i el món avança massa veloçment. Creus que les solucions acabaran sent utopies i els pobles estan condemnats o encara podem ser optimistes?

Crec que ens trobem en un punt on tot sembla difícil, on tothom pensa que els pobles estan condemnats i que no hi ha cap motiu per pensar el contrari. Però no s’aconsegueix res sense esforç. Hem de lluitar per la continuïtat dels pobles, per la supervivència de les nostres arrels i tradicions. Penso que el despoblament té solució, i amb les mesures que he proposat espero i desitjo que es puguin arribar a portar a terme per revertir la situació del despoblament.