Una notícia d’Eduard Virgili
No ha passat ni un mes i mig des que els arqueòlegs es van posar a excavar al cementiri de Salomó amb un clar objectiu: trobar la vintena de soldats republicans que amb el pas de les tropes franquistes van ser interceptats i assassinats el gener de 1939 a la zona. I com tota intervenció emmarcada des de 2017 en el Pla de fosses del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, no ha trigat gaire a mostrar els primers resultats. Gràcies, en gran part, a la insistència de les famílies d’aquells que van marxar a la guerra i mai més van poder tornar a abraçar, als records dels que fa vuitanta anys van viure directa o indirectament una tragèdia de tal magnitud, i a la voluntat del Govern per recuperar la memòria històrica.
Imatge de les excavacions de les fosses de Salomó fetes aquests dies.
Tres arrels fermes i segures de sí mateix que aquest darrer trimestre de 2020 han confluït. D’una banda, les famílies de Ramon Carné i Josep Bellet, de Bell-lloc d’Urgell, assassinats al front del Gaià i quan ja tornaven a casa. De l’altra, els veïns de Salomó que van presenciar com recollien els soldats morts i els abocaven en una fossa comuna cavada expressament al cementiri. I per últim, l’essencial finançament per localitzar els desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Fa vuitanta anys d’aquells fets; i convé imaginar el context. Després de dos anys i mig de l’esclat d’un conflicte interminable, passada la decisiva i sagnant batalla de l’Ebre, en plena ofensiva de Franco sobre Catalunya, amb un exèrcit Popular deficient absolutament desgastat i amb manca de coordinació, la població desmoralitzada i abatuda… I amb la repressió que vindria d’una dictadura per gairebé quaranta anys. Uns, enfonsats en plena retirada, i uns altres, cavalcant victoriosos i sense miraments.
Val més tard que mai, diu el refrany. I el dimecres 21 d’octubre Iltirta Arqueologia començava a remoure terra on totes les fonts assenyalaven. Perquè les nebodes de Carné i Bellet sabien que els seus tiets van ser ajusticiats a Salomó per testimonis de l’època que horroritzats ho van poder explicar. Perquè un nen d’aleshores tan sols nou anys –actualment en té noranta–, en Jaume Colet, va presenciar com durant tres o quatre dies el seu pare i altres homes van recollir amb un carro els cossos d’una vintena de milicians. I perquè ara hi ha la determinació per analitzar i identificar les restes dels que amb el conflicte van acabar perdent la vida, per retornar-les als seus familiars o donar-les-hi una sepultura digna.
Imatge de les excavacions de les fosses de Salomó fetes aquests dies.
La intervenció ha acabat donant la raó a tothom. Aquest dimarts 1 de desembre a mitja tarda des del cementiri de Salomó, la consellera de Justícia, Ester Capella, explicava que els treballs d’excavació de la fossa comuna de la Guerra Civil han acabat amb la recuperació d’un total de 22 cossos enterrats de manera desordenada, i que “presenten símptomes de violència”, amb restes de metralla i ferides de bala. Alguns d’ells han aparegut amb indumentària de l’exèrcit republicà com botons, o en un cas fins i tot botes. Aquell mateix matí, de fet, els tècnics artificiers dels Mossos d’Esquadra van haver d’acordonar la zona per extreure una granada de mà que s’hi havia descobert.
Amb la de Salomó, doncs, ja és una fossa menys de les que queden per obrir. Capella ha assegurat que ara s’exhumaran els cossos i es traslladaran als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-ne els pertinents estudis antropològics i extraccions d’ADN. Mentrestant, les famílies de Carné i Bellet desitgen que els encreuaments genètics confirmin que per fi han localitzat els oncles. Amb tot, la història està per acabar d’escriure; i continuarà.
