El Xavi Roura en una de les moltes fires a les que assisteix per difondre l’Ofici i els seus productes.
Els oficis artesanals, com aquells que són vocacionals, van camí de l’oblit. No és pas una visió pessimista, és la realitat que tenim per endavant en una societat que, globalment i sortosament sense generalitzar, ha perdut la capacitat de premiar l’esforç que suposa fer segons quines coses a través d’aquells oficis que requereixen formació, aprenentatge i vocació.
Els artesans, tristament en molts casos, són aquelles persones que ens distreuen a les fires dels nostres pobles i ciutats, mostrant-nos una forma de fer que ens sembla ancestral però que encara existeix i hauria de seguir endavant.
Cisteller, espardenyer, picapedrer, marroquiner, teixidor, forjador, orfebre, matalasser, vitraller, ebenista i tantíssims altres, com el cas del nostre convidat d’avui que és llauner, són alguns dels exemples més clars d’aquesta dedicació que, a més d’anar per les fires, és també una feina tots els dies de l’any. El Xavier Roura és llauner fa més d’un quart de segle i estima el seu ofici. El defensa i sap que té, com tots els altres, un futur no massa clar. Amb ell, a qui heu vist fa poc els qui vàreu anar a la Fira d’Artesans d’Altafulla, conversem de tot plegat a continuació.
Xavier, des de quan et dediques a l’ofici?
Vaig començar amb l’ofici de Llauner a l’any 1997, quan vaig conèixer a Ricard Lozano (tercera generació de Llauners a la seva família) en una fira a Barcelona, on ell estava realitzant una mostra de Llauneria com les que faig jo en l’actualitat. A l’any 2000 ja vaig començar a fer Mostres de Llauneria Tradicional.
Què et va portar a ser llauner?
Encara no tinc clar perquè em vaig fer Llauner. Però amb el temps aquest ofici s’ha convertit en la meva vida i és el que em fa sentir realitzat i em dona vitalitat.
Una mostra dels molts productes que elaborar el Xavi.
De qui has aprés? Quins han estat els teus mestres?
Vaig estar 9 anys amb el Ricard al seu taller de Dosrius, treballant amb ell. A l’any 2006 en Ricard va morir i des de llavors he continuat aprenent de manera autodidacta.
Quin tipus de material elabores actualment i a quin públic l’adreces?
Els fabricats que elaboraven els antics Llauners ja no són productes que es puguin comercialitzar per la poca sortida que tenen i per la fabricació en grans produccions industrials. Actualment els treballs que realitzo els fabrico en acer inoxidable i/o coure. Això fa que els productes siguin mes duradors que si els fabriques en llauna.
Des de fa uns anys estic especialitzat en la fabricació de regadores. No és un producte que tingui més sortida que qualsevol altre, però he trobat que amb aquest producte puc aportar creativitat als meus fabricats i això m’ha portat a fabricar unes regadores especials pel reg de Bonsais reconegudes internacionalment. També m’ha permès exposar-les al Museu de la Regadora d’Alemanya i fer que els amants de les plantes reguin amb regadores “exclusives”.
Què en destaques de l’ofici de llauner?
Que és un ofici que en poques dècades quedarà a l’oblit com d’altres que no han tingut continuïtat per la industrialització dels mètodes de treball i perquè la societat ja no els necessita ni els té en compte.
Creus que aquest tipus d’oficis, com el de llauner, són realment vocacionals i cal tenir una sensibilitat especial per a fer-los?
Tant per l’ofici de Llauner, com pels oficis artesans, s’han de tenir aptituds especials. Jo no treballo de Llauner, jo soc Llauner.
Els oficis artesans estan perdent-se i cada cop sou menys. Com veus aquesta situació?
Entenc, perquè ho visc en primera persona, que els oficis artesans es perdin. Ho veig a cada Fira que assisteixo fent la meva Mostra de Llauneria. Ens hem acostumat a allò ràpid i econòmic. No es valora que el què oferim els Artesans són peces amb molta dedicació a l’hora de fabricar-les i que són peces úniques i exclusives.
Què es podria fer per capgirar-la aquesta situació, per canviar-la?
Amb 25 anys d’ofici de Llauner, encara no he trobat la resposta per aquesta pregunta.
El productes elaborats per Artesans com el Xavi, són en moltes cases catalanes.
Les administracions, a través de programes de formació, creus que podrien fer-hi res per ajudar a mantenir els oficis tradicionals?
Crec que la continuïtat dels oficis tradicionals no depèn de les administracions, te major relació amb el fet que hauria d’haver-hi un canvi de valors socials en les persones. En la actualitat es busca una sortida laboral que doni resultats econòmics i que la feina que facis sigui el menys complexa possible. Són molts anys d’aprenentatge i dedicació per poder acabar sent un Mestre Artesà i tampoc tindràs la seguretat de tenir solvència econòmica.
La teva presència a les fires d’artesans et serveix per donar a conèixer l’ofici i per a generar diners. Què et diu la gent quan et veu treballar en directe, en viu?
La primera impressió del públic que em veu treballar a les Fires és de sorpresa pel fet que algú encara faci aquest Ofici. També cal dir que sempre he tingut un molt bon reconeixement a la meva feina i als meus fabricats. Que puguin veure el procés de fabricació dels meus productes en viu, fa que pugui fer alguna venda en aquests esdeveniments.
Tens algú que et rellevarà, a qui estiguis ensenyant?
No tinc relleu en el meu ofici. Per altre banda l’ofici de Llauner, com d’altres oficis tradicionals, crec que no s’ensenyen… s’han d’aprendre.
Si voleu consultar el llistat oficial dels que es consideren Oficis Artesans i quines funcions té cada Artesà que el fa, podeu consultar en aquest interessant enllaç: CLIC AQUÍ
